"Li diria si és que no té ulls a la cara i que és evident que menteix". Per a l'alcaldessa de Girona, el text de la placa que hi ha a la rebatejada plaça de l'U d'Octubre no incita a l'odi –com va insinuar Millo- sinó que tan sols recull allò que "és veraç i cert". Marta Madrenas ha recordat que l'escrit es va consensuar entre tots aquells qui van impulsar el canvi de nom i que, en cap cas, allò que s'hi fa és "fabular".
L'alcaldessa ha recordat al delegat de l'Estat que les fotografies i els vídeos de l'1-O, units a la visió dels relators internacionals, permeten "acreditar" que el dia del referèndum hi va haver una "repressió brutal" per part de les forces de seguretat espanyoles. "Van atonyinar la ciutadania que, de manera pacífica, volia votar", ha dit.
Per a Marta Madrenas, l'amenaça de portar-la davant la fiscalia no aconseguirà espantar-la. "Ens farà més forts i determinats", ha assegurat, precisant que també demanarà si l'Advocacia de l'Estat té "competències" per fer l'informe que li va demanar Enric Millo.
Per a Madrenas, la violència que es va viure durant l'1-O a la ciutat té dos responsables al darrere: el delegat de l'Estat i el subdelegat, Juan Manuel Sánchez-Bustamante. L'alcaldessa entén que la seva estratègia sigui la de la "negació" –l'altra seria dimitir, ha precisat- perquè "qualsevol qui es pretengui demòcrata no pot assumir ser el responsable de la violència desproporcionada que es va viure contra la ciutadania".
Reunió el 17 de maig
Per això, Madrenas ja ha deixat clar que el trencament de relacions institucionals i protocol·làries per part de l'Ajuntament amb l'Estat segueix "vigent i ferm". Assegura que la "legitimitat" del govern espanyol es va veure "estroncada" el dia del referèndum i, que per això, el consistori no assistirà a cap acte que organitzin ells o bé hi assisteixin. "Jo no dic que si canvien les persones les relacions es puguin recuperar, però ara no".
Ara bé, l'alcaldessa de Girona també ha deixat clar que aquests actes són aliens als projectes de ciutat. I per això, com ha fet des del primer dia, ha recordat a Enric Millo que no té cap inconvenient de mantenir una trobada de treball amb ell. De fet, ja li ha respost la carta on li sol·licitava reunir-se, i l'ha convocat al seu despatx d'alcaldia per al proper 17 de maig a dos quarts d'onze del matí.
Madrenas diu que sempre ha defensat "el diàleg polític" i espera que aquesta trobada serveixi per desencallar aquells projectes que l'Estat té pendents a la ciutat. Tant el de l'Arxiu Històric, que fa vuit anys que s'arrossega, com el de la reposició de la plaça Espanya. L'alcaldessa de Girona, però, demana a Millo que no hi vagi a "parlar per parlar", i que li aporti tant calendaris com pressupostos.
En relació a l'Arxiu Històric, l'alcaldessa ha admès que el consistori va rebre fa dos mesos la proposta de conveni per part de l'Estat, i que els serveis tècnics l'estan estudiant. "I ens prendrem el temps que calgui per fer-ho, per actuar amb rigorositat", ha precisat Madrenas.
Durant la reunió, l'alcaldessa també ha dit que li exigirà a Millo que desencalli la partida procedent de la Generalitat que ha de permetre tirar endavant les obres a la incineradora de Campdorà. "Això és una conseqüència clara del 155, i si el delegat de l'Estat no veu que hi ha necessitat de modernitzar la planta i ens fa assumir-ne el cost, ens obligarà a repercutir-ho damunt les butxaques dels ciutadans", ha dit Madrenas.
Responsabilitats per l'1-O
Madrenas, però, a la carta de resposta que li ha enviat a Enric Millo, i on el cita per mantenir la reunió, també s'ha permès incloure altres temes a l'ordre del dia. Aquests, relacionats amb l'1-O i el paper de l'Estat. Li demana si el govern espanyol ha fet un informe "sobre els agents i els caps operatius" que van dur a terme "un ús desproporcionat de la força" durant el dia del referèndum (com li va reclamar el jutjat que porta la querella col·lectiva interposada pels ajuntaments).
A més, també vol saber si l'Estat indemnitzarà les "víctimes de la repressió policial". I per últim, reclama que el govern espanyol "retiri les instruccions que va donar a fiscalia" perquè s'investiguessin i encausessin tant càrrecs públics arran de l'1-O com aquells ciutadans que van exercir "el seu dret a la llibertat de manifestació" durant les protestes del 8-N i posteriors. "No només parlarem de projectes i obres per a la ciutat, sinó d'actituds i valors", ha conclòs Marta Madrenas.
