La Garrotxa recupera els nivells d'ocupació d'abans de la crisi però necessita atraure més joves

Les activitats professionals i científiques són les que més creixen

La Garrotxa ha recuperat els llocs de treball que tenia la comarca abans de la crisi. Concretament, al 2017 es va arribar als 23.709, 83 més que al 2008, quan tot just començava la recessió. Per sectors, les activitats vinculades amb el coneixement i la tecnologia són les que han generat més ocupació en els darrers anys, arribant a créixer fins a un 40% en llocs de treball. Les dades les recull un estudi sobre el mercat de treball a la comarca que ha elaborat l'Agència d'Innovació i Desenvolupament de la Garrotxa (DinàmiG) i que s'ha donat a conèixer aquest dijous a Olot.
 
El seu objectiu és tenir una diagnosi per conèixer la situació actual de la comarca i detectar els reptes de futur que han d'orientar les accions d'ocupació en els pròxims anys. Entre les assignatures pendents, segons aquest document, hi ha la necessitat d'atraure més joves en edat laboral perquè agafin el relleu d'aquells qui es jubilen o millorar l'ocupabilitat de les persones de més de 55 anys i de les que tenen pocs estudis.
 
L'estudi es basa en les dades recollides en 400 enquestes presencials a llars, més de 200 entrevistes a empreses i la informació qualitativa recollida en quatre grups de discussió. En ell, es plasmen aspectes positius del mercat laboral a la Garrotxa, com ara que la taxa d'ocupació és del 65,9% (tres punts per sobre de la mitjana catalana) i que el teixit productiu té capacitat per generar llocs de treball per a dues terceres parts de la població. Aquest fet la converteix en una de comarques catalanes on aquesta proporció és més elevada.

D'altra banda, a tots els municipis garrotxins, la taxa d'atur se situa per sota de la mitjana catalana. Destaca especialment Olot, que s'ha convertit en "la ciutat de més de 30.000 habitants a Catalunya que més ha reduït l'atur en els últims anys", segons recull l'estudi.

En el global de la comarca, l'atur se situa als percentatges d'abans de la crisi. Així, al desembre del 2017 hi havia 2.086 persones desocupades, 334 menys que les que hi havia al mateix període del 2008, quan va començar la recessió. I ja més recentment, el febrer d'aquest any, la taxa era del 7,78%, situant-se només 75 dècimes per sobre de la del mateix període del 2008 i 3,3 punts per sota de la mitjana catalana (que era de l'11%). El percentatge d'atur per gènere i per grups d'edat també se situa per sota de la mitjana catalana.

Creixement sostingut d'ocupació

L'estudi subratlla que la recuperació econòmica ha comportat una "important" creació d'ocupació. A la Garrotxa, hi ha hagut un increment sostingut d'un 3% anual des del 2013, impulsat sobretot pel treball assalariat. El punt d'inflexió ha estat el 2017, quan es va superar el nombre de llocs de treball que hi havia el 2008, recuperant així les xifres d'abans de la crisi. Concretament, es va passar dels 23.626 llocs de treball el 2008 als 23.709 de l'any passat; és a dir, 83 llocs més. El col·lectiu de joves, el de població estrangera i el femení són els que han registrat uns increments d'ocupació superiors.

Pel que fa a sectors, aquells on s'han creat més llocs de treballs són els relacionats amb el coneixement i la tecnologia. Per exemple, en comparació amb el 2009, les activitats professionals, científiques i administratives han crescut fins a un 40% en ocupació, la indústria farmacèutica ho ha fet en un 20% i la química, en un 19%.

També destaquen aquells serveis relacionats amb les persones (hostaleria, educació, activitats sanitàries i serveis socials). En aquests sectors, la creació de llocs de treball ha crescut en percentatges que van des del 20 al 28%. L'estudi també recull que la indústria càrnia ha generat un 17% més d'ocupació. Però que hi ha altres sectors més tradicionals, com el comerç, que tan sols han crescut un 1%.

Només un de cada deu contractes és temporal

Quant a les condicions laborals, a la Garrotxa també són millors que a la mitjana catalana. Segons aquest estudi, la taxa de temporalitat dels contractes se situa de mitjana en un 10,5%, mentre que a tot Catalunya aquest percentatge es dobla (arribant al 21,7%). Per altra banda, la mitjana del salari net per llar és de 2.139,65 euros al mes.

Per contra, la mobilitat per raó de treball és "molt moderada". Això s'explica perquè prop del 80% dels garrotxins enquestats té el seu lloc de treball dins la comarca. Destaca també que el 51% del total d'enquestats treballen al mateix municipi on viuen. A efectes pràctics, l'estudi revela que el 35% dels enquestats tarden menys de 10 minuts per arribar a la feina i un 40%, entre 10 i 20 minuts.

També es destaca com a positiva l'oferta formativa que hi ha a la comarca, amb 12 cicles de grau mitja i 15 de superiors, i la tendència a l'alça del nombre de matriculats (especialment en el cas del graus superiors).

L'atur de les persones de més de 55 anys i dels nouvinguts

Al marge dels aspectes positius, l'estudi també en recull d'altres a millorar. Així, per exemple, s'assenyala l'elevat percentatge d'atur en majors de 55 anys i entre el col·lectiu de nouvinguts, arribant en alguns casos a una situació de "vulnerabilitat".

El perfil mitjà del desocupat a la Garrotxa és el d’una persona de més de 49 anys, sense estudis professionals i que ha treballat anteriorment en feines sense qualificació. Per altra banda, també es posa de manifest que la temporalitat en la contractació no afecta només els més joves sinó també els col·lectius amb menys formació.

També s'observa una manca de vocació industrial, científica i tecnològica entre la població. Un fet que ha comportat que algunes empreses es vegin obligades a buscar aquests perfils fora de la comarca. També s'assenyala una "falta d'encaix" entre l’oferta de cicles formatius i la demanda de determinats sectors, com per exemple l’hostaleria. I es recomana seguir avançant en la formació continuada dels treballadors o persones a l'atur perquè l'oferta encara "és molt baixa", si bé en el darrer any s'han "començat a fer passos per revertir-ho".

Entre els reptes de futur que caldrà treballar, l'estudi destaca la necessitat d'atraure més joves qualificats perquè treballin a la comarca (en sectors com la indústria) i captar més professionals formats. Accions com els 'Speed Datings' que serveixen per donar a conèixer les ofertes laborals a la comarca i recollir els currículums de candidats són una bona pràctica, segons els impulsors de l'estudi. En les quatre convocatòries que s'han fet a la Garrotxa per buscar professionals qualificats per al sector industrial, l’hostaleria, les activitats turístiques i els supermercats es van aconseguir fer 29 noves contractacions.

També insisteixen en la reducció de la vulnerabilitat i la millora de l'ocupabilitat dels col·lectius desocupats i dels treballadors amb poca qualificació o en situacions precàries. Accions com els programes que es porten a terme des de les Mates (que ofereixen itineraris integrals d'orientació per competències, formació i inserció a aquests col·lectius), així com una prova pilot per a la inserció de persones de molt baixa ocupabilitat anirien en aquesta línia.

Finalment, s'apunta la necessitat de millorar l'encaix entre l’oferta de qualificacions i la demanada del teixit productiu així com la promoció de la formació per a col·lectius de més baixa ocupabilitat i els treballadors poc qualificats. Uns objectius, conclouen, que haurà de treballar el futur Consell de la Formació Professional que es preveu que es creï aquest any.