Comencen a embotellar vins de la DO Empordà amb taps de suro de la zona

Aquest any s' identificaran amb aquest distintiu unes 100.000 ampolles

La DO Empordà ha començat a embotellar de vins de la denominació d'origen amb taps de suro procedents de les finques dels cellers que en formen part i d'explotacions properes. La iniciativa es va anunciar l'any 2016 i ha calgut un llarg procés per fer realitat el projecte. Fa un any es va fer la lleva de les alzines sureres i el material s'ha deixat reposar durant tot aquest temps per tal que adquirís les propietats necessàries que facin especial el vi que guarden.

L'objectiu del projecte és, per una banda, posar en valor el suro autòcton i, per l'altra, contribuir a la seva recuperació així com afavorir la gestió dels boscos d'aquests arbres a l'Empordà.

La marca 'Taps de finca' distingirà els vins que utilitzin aquest sistema. La previsió és que durant aquest primer any se n'embotellin 100.000 procedents de la vintena de cellers de la denominació que s'han adherit a la iniciativa. La prioritat seran, per ara, els vins d'alta gamma.

Un sistema "innovador"

Els taps han estat elaborats per empreses sureres de les comarques gironines. Ho han fet a través del sistema de traçabilitat que ha dissenyat l'Institut Català del Suro, que garanteix que els participants utilitzaran el suro de la seva àrea de proximitat i sempre garantint que es trobi dins l'àmbit de la DO Empordà. L'acord compta amb el suport de l'AECORK i també dels col·lectius de propietaris forestals.

El president de la DO, Xavier Albertí, assegura que es tracta d'una iniciativa pionera a Catalunya. De fet, la l'alzina surera representa prop del 45% de la superfície arbrada del Baix Empordà i el 25% de la de l'Alt. Les comarques gironines, a més, concentren el 80% de les hectàrees sureres de Catalunya.

Suro d'Extremadura o de Portugal

Malgrat això, Albertí ha explicat que, paradoxalment, en la majoria de casos el suro que es fa servir per embotellar els vins prové d'altres zones com Extremadura, Andalusia o Portugal. I és que el suro català necessita de mitjana uns 14 anys per assolir el gruix necessari –uns 4 centímetres- per poder ser utilitzat per elaborar taps. En aquestes altres zones, en canvi, el creixement és més ràpid. Per contra, aquesta tardança propicia que el suro català tingui una major densitat i una millor qualitat.

L'explotació de sureres, al 50%

El director de l'Institut Català del Suro, Albert Hereu, assegura que actualment només s'està explotant un 50% de la massa forestal formada per aquests arbres a tot Catalunya. Hereu admet que no es podria cobrir tota la demanda que hi ha al país però diu que hi ha un marge de gestió gran que cal explotar. No només, afirma, per donar un tret distintiu al producte sinó també per afavorir a una millor gestió dels boscos catalans.

Hereu diu que la iniciativa ja ha aixecat admiració entre cellers d'altres punts de Catalunya. Sobretot, assegura, entre aquells que treballen amb producte de proximitat i de manera natural. En aquest sentit, afirma que no descarten anar implementant progressivament el sistema a altres llocs. "Hem de poder exportar-ho perquè ara tenim la cadena muntada i el sistema garantit", insisteix.

5,6 milions d'ampolles

Pel què fa a la rendibilitat de l'aposta, Albertí ha volgut deixar clar que en cap cas es tracta d'un tema comercial sinó de "distinció". En aquest sentit, ha remarcat que per ara l'abast serà petit en relació a la quantitat de vins que produeixen anualment la cinquantena de cellers que formen part de la denominació d'origen.

Aquests vins –de cellers de l'Alt i el Baix Empordà- han triplicat les vendes en els darrers deu anys passant dels 1,7 milions d'ampolles comercialitzades el 2006 als 5,6 milions el 2016.