Aquest 2018 se celebren els 50 anys de l'entrada en servei –de forma total i completa- de la central i l'embassament de Susqueda. Tot i que els primers kilowatts es van generar a les acaballes del 1967, l'embassament no es va acabar d'omplir, de manera progressiva fins al 1968.
Per commemorar l'efemèride, la comissió formada per Endesa, el Consorci del Ter i els municipis de la zona han organitzat diferents actes i propostes que es faran al llarg de l'any. La primera arrenca precisament aquest dilluns, amb l'estrena del documental 'Susqueda, un pantà diferent'. La projecció es farà a Anglès.
A partir d'aquí i fins al desembre, quan els actes es clouran amb una jornada de treballs de recerca dedicats al Ter, el calendari inclou també l'exhibició d'una maqueta de l'antic poble de Susqueda (ara, negat per les aigües), la inauguració d'una exposició a la Sala de les Columnes (dins mateix de la presa), la presentació d'un vídeo en 3D de l'interior de la central, visites guiades, proves esportives o la instal·lació d'una illa flotant a les aigües de l'embassament, entre d'altres.
"Tenim una espina"
L'alcaldessa de Susqueda, Eva Viñolas, es pren la celebració amb un regust agredolç. "Ho commemorem perquè és el cinquantè aniversari de la presa, però per a nosaltres no és un fet de joia ni de celebració", ha explicat.
Viñolas recorda que, a diferència de Sau (Osona), els habitants de Susqueda no van poder aplegar-se en un altre municipi que naixés de bell nou. "Aquí, van haver de marxar unes 400 persones i anar-se'n a viure pels pobles del voltant", explica l'alcaldessa. "De fet, van veure's forçats a abandonar Susqueda amb molta pena, i aquesta és una espina que els ha quedat al cor", diu Viñolas.
L'alcaldessa també concreta que, de retruc, la construcció de l'embassament ha suposat que a dia d'avui viure a Susqueda no sigui fàcil. El poble no té nucli, sinó tan sols tres veïnats (el del Far, el Coll i Sant Martí Sacalm) que estan mal comunicats entre ells. "Per anar del Coll al Far, per exemple, s'ha de canviar de comarca, passar per la Garrotxa, i es triga ben bé una hora", explica Viñolas.
5 d'octubre del 1967
La central hidràulica de Susqueda va entrar en servei el 5 d'octubre del 1967. Forma part del complex Sau-Susqueda-Pasteral, construït per l'antiga societat Hidroeléctrica de Catalunya SA (HECSA) i actualment pertanyent a Enel Green Power (la branca de renovables d'Endesa.
El Salt de Susqueda és l'intermedi i el més important dels tres que composen el complex. A més de generar electricitat, l'embassament regula els recursos hídrics del tram inferior del riu Ter, dona aigua als regadius de la demarcació i abasteix aigua cap a l'àrea metropolitana de Barcelona.
La presa (1963-1967) de tipus volta amb doble curvatura, de 135 metres d'alçada, 360 de longitud i una capacitat útil de 199.7 hectòmetres cúbics (hm3) va ser obra de l'enginyer Arturo Rebollo. Compta amb dues torres de 105 metres d’altura i 12 metres de diàmetre que compleixen la funció de presa d’aigua. Aquesta aigua es condueix cap a la central a través d'una galeria a pressió. La presa està travessada per una xarxa de galeries -situades a vuit nivells diferents- que, juntament amb la perimetral, tenen com a missió el control de l'estructura.
Una de les singularitats de la central hidràulica de Susqueda és, precisament, el seu disseny arquitectònic perquè Rebollo hi va introduir un seguit d'elements decoratius aliens a l'enginyeria elèctrica. Així, l’interior d'una part de la presa és buida i s'ha convertit en una sala hipòstila amb dues fileres de columnes hiperbòliques convertides en làmpades, una escala de cargol helicoïdal de formigó sense eix central (una revolució a l'enginyeria de l'època) i un túnel d’accés a la central amb il·luminació futurista. La sala principal (sostre on s'ubiquen les turbines) s'ha vestit amb escultures geomètriques i un fris de forja simulant pintures rupestres, que narra el procés de construcció d'una central hidroelèctrica.
De fet, les escultures es reprodueixen a bona part del complex, esquitxat de fantasies de ferro que representen flors, plantes i altres elements vegetals. La central és subterrània (tipus caverna). S'hi accedeix a través d'una galeria de 250 metres de longitud i compta amb tres turbines Francis d'eix vertical, amb una potència total instal·lada de 82 MW.
Actualment, al 44%
A dia d'avui, l'embassament de Susqueda es troba al 44% de la seva capacitat (per sota del què seria la mitjana per l'època de l'any). Aquest dijous, precisament, es portarà a terme la reunió de la Comissió de Desembassament –la periòdica anual- que haurà de fixar els cabals de sortida de la presa amb l'objectiu de garantir els diferents usos (prioritzant l'aigua de boca).
La directora de la unitat de producció hidràulica Ebre-Pirineus d'Endesa, María Ordóñez, explica que la sequera dels darrers mesos "preocupa", però que no és "alarmant". "Veient la resta del territori, no estem parlant d'una situació crítica; a més, l'explotació es fa de manera molt coordinada", ha subratllat.
