El ple de Girona rebutja aplicar una moratòria de llicències per a nous habitatges d'ús turístic

L'alcaldessa assegura que la mesura "no té sentit" i seria "precipitada"

L'Ajuntament de Girona ha rebutjat aplicar una moratòria de llicències per a nous habitatges d'ús turístic a la ciutat. Aquesta era la mesura més immediata que proposava una moció que la plataforma ciutadana '+ Barri - Pisos Turístics' ha portat al ple municipal d'aquest gener. El text només ha rebut el suport dels regidors d'ERC i de la CUP. El PSC s'ha abstingut i tant l'equip de govern com Cs i el PP hi han votat en contra. La tinenta d'alcaldia de Turisme i Promoció Econòmica, Glòria Plana, ha subratllat que els 584 habitatges d'ús turístic que hi ha actualment a la ciutat –més de la meitat, al Barri Vell- són una xifra "sostinguda" que permet "complementar" l'oferta hotelera. Plana també ha dit que "ara no" toca aprovar una moratòria de llicències per a aquests habitatges, quan s'està enllestint la redacció del Pla Estratègic de Turisme. L'alcaldessa, Marta Madrenas, hi ha afegit que la mesura "no té sentit" i seria "precipitada", cosa que ha fet enutjar els membres de la plataforma, que han abandonat el ple just abans que es votés la moció.
 
La moció recollia que "l'augment important" d'habitatges d'ús turístic al Barri Vell de Girona s'ha traduït en lloguers més cars i ha "desdibuixat la identitat" d'aquesta part de la ciutat. La portaveu de la plataforma '+ Barri – Pisos Turístics', Ruth Tramullas, que s'ha encarregat de defensar el text, ha criticat que per a l'entitat, "un pis turístic és una llar menys".

Tramullas ha posat com a exemple la situació que ha viscut l'entorn de la plaça Sant Pere. Allà, la portaveu ha dit que s'hi concentren fins a 67 habitatges d'us turístic. D'aquests 33 són apartaments procedents de rehabilitacions, però els 34 restants abans eren pisos de lloguer. "Veiem com s'han arribat a vendre edificis sencers i com veïns que abans vivien al barri, ara ja no hi són", ha criticat Ruth Tramullas.

La moció de la plataforma proposava, ja d'entrada, aplicar una moratòria "immediata" de llicències per a nous habitatges d'ús turístic. A més, entre d'altres, també reclamava fer un inventari d'aquests tipus d'allotjaments o regular-ne el número per evitar que es converteixin en un "problema estructural" a la ciutat.

El text, però, no ha tirat endavant. La moció només ha rebut l'aval dels grups d'ERC i de la CUP. El regidor cupaire Lluc Salellas ha criticat que l'equip de govern fos "incapaç" de portar aquest afer al ple, i que s'hagi hagut de debatre precisament a través d'una moció. I la republicana Maria Mercè Roca ha subratllat que els habitatges d'ús turístic poden "canviar la fesomia" del Barri Vell i es poden traduir en una "pressió ferotge" sobre els ciutadans que hi viuen.

584 arreu de la ciutat

L'equip de govern, Cs i el PP han votat en contra la moció. La tinenta d'alcaldia de Promoció Econòmica i Turisme, Glòria Plana, ha tret números per demostrar que la xifra d'habitatges d'ús turístic a la ciutat és "sostinguda" i suposa "un complement adequat" a l'oferta hotelera.

Plana ha concretat que, a dia d'avui, a Girona hi ha 584 habitatges d'us turístic. Són un 1,2% dels que hi ha arreu de la ciutat. I si bé la tinenta d'alcalde ha admès que "més de la meitat" es concentren al Barri Vell, Glòria Plana també ha subratllat que, en cap cas, la situació suposa una problemàtica.

A més, la tinenta d'alcaldia també ha dit que les puges de preu que han patit els lloguers no són només a conseqüència dels habitatges d'ús turístic, sinó que també obeeixen a altres motius. "Hem de recordar que, durant la crisi, els preus van anar a la baixa i ara s'estan recuperant", ha dit Plana.

Per últim, la tinenta d'alcaldia ha dit que seria precipitat aplicar una moratòria de llicències. Sobretot, tenint en compte que d'aquí a pocs mesos –entre març i abril- l'Ajuntament de Girona enllestirà el Pla Estratègic de Turisme de la ciutat. Un document on, entre d'altres, s'analitzarà la situació dels habitatges d'ús turístic i les mesures a emprendre. "Per tant el nostre vot no a la moció no és un no, sinó un ara no", ha conclòs.

L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha pres la paraula per subratllar que la moratòria, ara per ara, seria "precipitada" Madrenas, a més, també ha dit que una suspensió de llicències no és un afer banal i, fins i tot, ha deixat entreveure que tirar-la endavant seria fer "demagògia".

"Crec que no té cap sentit que a pocs mesos vista d'un pla estratègic s'apliqués una moratòria, que no és cap tonteria i es pot convertir en una mesura traumàtica", ha dit Madrenas. Les seves paraules han indignat els representants de la plataforma, que han abandonat el ple abans de la votació.

Tots a favor menys la CUP

D'altra banda, el ple municipal també ha aprovat el pla estratègic de l'esport local a Girona. Un document a deu anys vista que fa una diagnosi de la pràctica esportiva a la ciutat, dels equipaments amb què compta (tant públics com privats) i de les inversions i millores que s'han de dur a terme des d'ara i fins al 2028.

Entre els nous equipaments a impulsar, el pla hi inclou un nou camp de futbol. A més, també proposa que l'Ajuntament faci una reserva de terrenys perquè la ciutat tingui l'únic velòdrom cobert de Catalunya, per atraure el ciclisme d'elit i impulsar-se com a Destinació de Turisme Esportiu (DTE).

El pla ha tirat endavant per àmplia majoria, només amb el vot en contra dels regidors de la CUP i l'aval de la resta de grups. La portaveu cupaire, Laia Pèlach, ha lamentat que el document se centri "excessivament" en les instal·lacions i "oblidi" altres aspectes per impulsar i estendre l'esport arreu de la ciutat (per exemple, treballar perquè les persones nouvingudes se sentin atretes per practicar-lo).

ERC, el PSC, el PP i Cs han mostrat el seu suport al pla estratègic de l'esport local i a la diagnosi i les propostes que fa el document. Tot i això, els socialistes han proposat que la seva aplicació sigui revisable cada dos anys. La regidora d'Educació i Esports, Isabel Muradàs, ha agraït els vots a favor dels diferents grups i ha recordat que el pla estratègic suposa el "punt d'inici" d'un conjunt d'actuacions que s'han de dur a terme al llarg de la propera dècada.