El Museu de la Tècnica de Figueres restaura l'antic rellotge del campanar de Sant Pere

La peça dataria dels anys 40

El Museu de la Tècnica de l'Empordà de Figueres ha restaurat l'antic rellotge mecànic del campanar de l'església de Sant Pere i l'incorporarà a la seva exposició permanent per "retornar-lo" a la ciutat. La peça estava en desús des de fa uns 15 anys quan es va canviar per un dispositiu digital i a través d'un conveni entre la parròquia i la Fundació Privada Pere Padrosa Puignau-Margarita Pierre Mallol, que gestiona el museu, es va acordar l'actuació en forma de cessió per 99 anys prorrogables. Un cop restaurat, ara el centre treballa en la seva catalogació i en determinar la data en què va ser dissenyat.
 
La responsable del museu, Anna Sayeras, assegura que tot apunta que es tractaria d'un dispositiu construït durant els anys 40, després de la Guerra Civil però que, tenint en compte que l'església va quedar destruïda pels bombardejos, també seria possible que la manufactura que consta a l'esfera del rellotge no l'hagués fet de cap i de nou sinó que simplement l'hagués arreglat.
 
Les primeres mencions de l'església de Sant Pere de Figueres daten de l'any 1020 quan al seu voltant es va bastir el nucli medieval de la ciutat. Un dels episodis més transcendentals que ha patit va ser durant la Guerra Civil. Aleshores, el temple va patir un important bombardeig que va malmetre en gran part la seva estructura i va deixar-lo cremant durant gairebé una setmana sencera.

L'any 1937 es va començar la seva restauració i es creu que, amb ella, també la del rellotge mecànic que fins aleshores havia marcat les hores de la ciutat.

L'any 2003 la parròquia havia iniciat els tràmits per canviar l'aparell per un de digital. El mossèn que va entrar a dirigir l'església, Josep Taberner, ha explicat que el fins aleshores rector havia recopilat 3.000 dels 6.000 euros necessaris per a fer el canvi.

"En vaig parlar amb el llavors alcalde Joan Armangué i l'Ajuntament ens va ajudar amb el finançament", explica Taberner. Amb el canvi, l'antic rellotge va quedar aturat i pràcticament abandonat al campanar del temple fins que fa uns anys van iniciar les converses per recuperar-lo.

La responsable del Museu de la Tècnica, Anna Sayeras, diu que tot va sorgir de la idea del fotògraf Xavi Toral i que, tot i que inicialment, s'havia parlat amb un expert rellotger de la ciutat, ara desaparegut, finalment el centre va decidir fer-se càrrec de la restauració. Tot plegat s'ha gestat a través d'un conveni entre l'església i la fundació sense ànim de lucre que gestiona el museu.

La cessió s'ha fet per a 99 anys prorrogables. Durant aquest temps, el centre l'exposarà incorporant-lo a la seva exposició permanent que ja compta amb més de 3.000 peces (entre els quals hi ha una màquina d'escriure única al món). Aquest dimecres s'ha presentat "en societat" la peça després d'un procés de reparació que s'ha allargat prop d'un any.

Les tasques, explica Sayeras, no han estat senzilles. L'aparell estava al campanar i va ser necessari utilitzar un grua per baixar-lo. Ara, torna a marcar les hores amb puntualitat britànica i tots aquells que ho vulguin el podran visitar a les instal·lacions que el museu té al carrer dels Fossos.

Els experts del museu treballaran a partir d'ara en la seva catalogació i en determinar la data de la seva construcció. Sayeras afirma que tot apunta que s'hauria dissenyat durant els anys 40. Així ho constataria el nom que de la manufacturera que hi ha gravat a l'esfera del dispositiu. "Es tracta d'una empresa que hi havia al Baix Camp i que, tot i que ara ja no existeix, va treballar molt durant aquella època", detalla Sayeras.

Com aquest, n'hi hauria d'altres de similars a Camprodon o a d'altres esglésies i catedrals d'arreu d'Espanya. "El que hem de determinar és si aquesta empresa es va encarregar de fer un rellotge nou o bé va restaurar el que hi havia", insisteix Sayeras.

Quatre dècades de col·leccionisme

El Museu de la Tècnica és un espai dedicat a l'estudi de la tecnologia i als canvis que es van experimentar durant l'anomenada Revolució Industrial. El seu fundador, Pere Padrosa, s'ha dedicat durant més de 40 anys a recopilar peces de tot tipus però sobretot màquines d'escriure, de cosir o calculadores.

Un procés que suma més de 3 milions de quilòmetres recorreguts, la majoria en furgoneta, per adquirir alguns dels objectes mecànics més importants que han revolucionat la història mundial.