Martinoy insta a recuperar l'esperit del president Irla en l'ofrena floral a la seva tomba

L'acte central de la Diada Nacional de Catalunya al gironès ha tingut lloc a Sant Feliu de Guíxols

Aquest matí ha tingut lloc al cementiri de Sant Feliu de Guíxols un dels actes més tradicionals de la Diada Nacional de Catalunya a les comarques gironines. Representants de la Diputació de Girona, la Generalitat, el Consell Comarcal del Baix Empordà i l'ajuntament de la població han dipositat rams de flors a la tomba del president Josep Irla.

En l'acte també hi ha participat l'Orquestra de Cambra de Sant Feliu de Guíxols que ha interpretat l'himne d''Els Segadors' enmig de les mirades atentes de ciutadans que també s'han acostat aquest matí al cementiri per assistir a un dels actes centrals de la Diada en aquestes comarques.

Des de la Generalitat, el delegat a Girona, Jordi Martinoy, s'ha felicitat que totes les institucions es posin d'acord des de fa ja diversos anys per convertir l'homenatge al president Josep Irla en l'acte central de la Diada Nacional a Girona. 'Entre tots hem aconseguit posar al dia el llegat del president Irla, que durant molt temps va ser oblidat', ha recordat Martinoy que ha assegurat que no es tracta només 'd'un acte nostàlgic i de passat'. 'El missatge del president Irla té molta càrrega de futur perquè la seva trajectòria va estar marcada per la humilitat, la dignitat i la capacitat de sacrifici, uns valors molt vigents en els moments actuals de dificultats', ha reflexionat Martinoy.

L'alcalde del municipi, Carles Motas, ha demanat als ciutadans que 'mantinguin viva la flama' del president Irla i n'ha refermat la seva vocació democràtica i de país. Tots els parlaments han estat marcats pel rerefons de la sentència de l'Estatut i la proximitat de les eleccions.

La figura d'Irla

Josep Irla i Bosch va néixer en una família d'hostalers el 1874. Fou el més gran de tres germans i creà una important empresa surera. Capdavanter del republicanisme catalanista a les comarques gironines, fou alcalde de Sant Feliu de Guíxols (1909) i el 1911 diputat provincial de Girona i, com a tal, membre de l'Assemblea de la Mancomunitat. Amb l'adveniment de la República s'incorporà a Esquerra Republicana de Catalunya, amb qui fou diputat al Congrés espanyol. Va ser el darrer president del Parlament de Catalunya (1938) abans de la fi de la guerra civil.

Al gener de 1939 s'exilià a França, i després de l'afusellament de Lluís Companys (1940) assumí la presidència de la Generalitat. Va organitzar el govern a l'exili, amb Josep Tarradellas com a primer conseller. Va dimitir el 1954, i va morir el 19 de setembre de 1958 a Sant Rafael, Provença (França).. El 1981 les seves despulles foren traslladades i inhumades a Sant Feliu de Guíxols, després de rebre honors oficials.