Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta estan donant forma al projecte del pavelló català de la Biennal de Venècia de l'any que ve. La seva elecció es va fer per consens del sector després que RCR Arquitectes rebessin el premi Pritzker, considerat com l'equivalent al Nobel en temes d'arquitectura.
El despatx olotí integra una part del projecte català a l'aparador mundial de la Biennal que es farà a la ciutat italiana. Concretament, RCR s'encarrega d'allò relatiu a l'orientació artística. El detall del projecte el donaran a conèixer en els propers mesos però en una entrevista n'han dibuixat les línies mestres.
La proposta vol transmetre l'ADN del despatx que els ha portat al cim de l'arquitectura mundial. Carme Pigem explica que serà "un mirador del que vindrà" sense oblidar les tres dècades que porten de carrera professional. "És el moment de fer repàs dels primers trenta anys però també de veure què farem durant els propers trenta", ressalta Pigem.
L'essència de la seva idea la posa de manifest Ramon Vilalta. "Ens agradaria que s'aposti per valors que sovint s'obliden", ressalta. L'arquitecte creu que la "velocitat" amb la que vivim fa que "les coses essencials es perdin". Aquests són els elements de la seva idea i que ara traslladen al projecte que presentaran properament.
Aquest pavelló és una proposta diferent a la que estan habituats a pensar des del despatx olotí. "La feina no és tant dissenyar el pavelló sinó veure com es mostra a Venècia que un dels membres de l'arquitectura catalana ha assolit aquest reconeixement", explica Pigem en referència al premi Pritzker.
El millor premi en el millor moment
L'1 de març d'aquest any va marcar una data clau en la història d'aquest despatx ubicat a la capital de la Garrotxa per l'obtenció del premi Pritzker. Amb la mirada que donen els mesos, Ramon Vilalta considera que "una de les virtuts del reconeixement és el moment mental en el qual ens movem".
Vilalta assenyala que aquest "moment", combinat amb la seva edat, fa que no es vegin forçats a "una ambició de fer grans projectes arreu, sinó tot el contrari". Els arquitectes es guien per "la il·lusió" dels projectes que arriben però també asseguren que els hi importen més "el món de les idees i créixer i enriquir-se com a persones".
En el seu moment, Aranda, Pigem i Vilalta ja van definir com "un tsunami" el reconeixement del premi Pritzker. Aquest fet s'ha traduït en moltes iniciatives que han arribat a la porta del seu despatx. Però asseguren que s'ho miren “amb cautela". "Nosaltres no volem créixer arrel del premi, volem seguir sent un despatx petit", segons Vilalta. Allò que sí ha crescut molt, però, són les peticions per pronunciar conferències a diferents punts del món.
Tot i no entrar en detalls perquè no tenen res tancat, Carme Pigem i Ramon Vilalta apunten els tres projectes arquitectònics que a hores d'ara tenen més força per tirar endavant en els propers anys. Un d'ells estaria ubicat a Vic i els altres dos són de fora de Catalunya: un a Estats Units i l'altre a la Xina. "Ara fem una aproximació lenta per veure si aquesta gent tenen realment un interès especial o potser només els interessa el nom que pots donar", afirma Vilalta.
El premi Pritzker els ha donat, segons asseguren, "distància" per "poder triar una mica millor" les iniciatives on s'impliquen. El motiu és que aquests projectes es tradueixen en "anys de la seva vida". Cada iniciativa els porta uns "cinc anys" de temps, segons Pigem, des que es fan les primeres converses fins que s'entrega el projecte.
