El grup municipal de Ciutadans (Cs) a l'Ajuntament de Girona ha recorregut la decisió del ple municipal de declarar persona ‘non grata' el rei Felip VI. La moció va prosperar al ple del passat 24 d'octubre amb els divuit vots que sumen CiU –que ara governa en minoria-, ERC i la CUP. La portaveu de Cs, Míriam Pujol, ha interposat un recurs de reposició al consistori en contra de la decisió.
Cs entén que el ple es va atorgar unes competències de les quals "no en disposa en absolut". "La declaració de persona 'non grata' és una figura jurídica que es contempla en les relacions internacionals i depèn del dret internacional", ha recordat la portaveu de la formació taronja.
El recurs de reposició que ha interposat Cs remarca que el dret internacional "reserva en exclusiva" als Estats sobirans poder considerar o no que una persona és 'non grata'. Per això, el grup municipal entén que el ple de l'Ajuntament de Girona es va sobrepassar en les seves funcions a l'hora de votar la moció en què la ciutat rebutjava la figura del monarca Felip VI.
És per aquesta raó que Pujola ha al·legat la nul·litat de ple dret de l'acord subscrit per CiU, ERC i la CUP perquè el ple municipal "és manifestament incompetent per a fer-ho". Per a la portaveu taronja, l'acord no pot considerar-se una mera declaració retòrica perquè declarar 'non grata' una persona "condiciona negativament l'opinió que els altres poden formar-se d'ella" i és un qualificatiu "que amaga un clar menyspreu". Per Pujola, aquest acord és una prova més de com "el nacionalisme assenyala, exclou i estigmatitza qui pensa diferent".
És per aquesta raó que Pujola ha al·legat la nul·litat de ple dret de l'acord subscrit per CiU, ERC i la CUP perquè el ple municipal "és manifestament incompetent per a fer-ho". Per a la portaveu taronja, l'acord no pot considerar-se una mera declaració retòrica perquè declarar 'non grata' una persona "condiciona negativament l'opinió que els altres poden formar-se d'ella" i és un qualificatiu "que amaga un clar menyspreu". Per Pujola, aquest acord és una prova més de com "el nacionalisme assenyala, exclou i estigmatitza qui pensa diferent".
