La UdG confia arribar a ser l'única propietària del Parc Científic i Tecnològic perquè, tot i que el jutjat ja n'ha tirat endavant la liquidació, creu que no sortirà cap comprador interessat. Després de no poder tancar l'acord per posar fi al concurs de creditors, el Mercantil va enviar el complex a liquidació el passat mes d'abril. Però no va ser fins al juliol quan el jutjat va aprovar el pla presentat pels administradors concursals.
En paral·lel, el jutjat també està a l'espera d'un altre informe. Es preveu que s'enllesteixi aquest mateix octubre i qui l'emetran seran els mateixos administradors concursals. El document haurà de determinar si la fallida del Parc va ser fortuïta o bé hi ha culpables al seu darrere (en aquest cas, seran un o més patrons de la Fundació). Si això passa, l'informe es remetrà al fiscal perquè demani responsabilitats, que poden ser civils i, fins i tot, penals.
Sigui com sigui, però, el pla de liquidació del complex que ha aprovat el Jutjat Mercantil ja es troba en marxa. El document contempla quatre fases cronològiques. Durant les tres primeres, es permetrà que qualsevol interessat pugui comprar tot el Parc Científic o bé algun dels seus edificis. Això sí, amb el compromís de mantenir-ne els usos actuals de recerca i transferència. "En el moment en què això no sigui així, la UdG ho pot denunciar i no es pot signar el contracte de compra", ha recordat Bonet.
Sencer, per parts i per a la UdG
La primera fase del pla de liquidació posa a la venda tots els edificis del Parc per 22.833.364 euros. El termini inicial per rebre ofertes és d'entre "tres i quatre mesos", segons ha detallat Bonet, que es pot prorrogar fins a "tres mesos més". El rellotge va començar a córrer el 24 de juliol i el primer termini s'acabaria com a molt tard el 23 de març del 2018.
A partir d'aquí, si no surt cap interessat, es passaria a la segona fase del pla. Aquí, els edificis sortirien a la venda en tres lots. El primer el formarien el Jaume Casademont, el CENTA i el Centre d'Empreses (13,8 MEUR); el segon, el Narcís Monturiol (3,5 MEUR), i el tercer, l'edifici H2O, que acull la seu de l'ICRA (2,1 MEUR).
La segona fase del pla de liquidació s'allargaria fins al 23 de juny de l'any que ve. Si queda deserta, es passaria a la tercera, on es vendrien els diferents edificis del complex per separat (amb preus que anirien dels 488.500 euros als 7 MEUR).
El calendari que preveu el Rectorat contempla que aquesta tercera fase s'acabi el 23 d'octubre del 2018. A partir d'aleshores, seria el moment en el qual la pilota torni al teulat de la UdG.
En 23 anys
El rector de la UdG confia que, per les limitacions d'usos i el preu de venda, no surti cap comprador interessat al llarg de les tres primeres fases del pla de liquidació. Aleshores, quan s'engegués la quarta i última fase, tots els edificis serien propietat de la universitat.
En aquest cas, el deute que hauria d'assumir la UdG seria només el del privilegi especial. En concret, 10.391.000 euros (que corresponen al crèdit que es va signar amb els bancs per al centre d'empreses Giroemprèn). I que segons ha especificat el rector, "s'hauria de tornar en 23 anys".
Això suposaria que la UdG hauria de fer front a unes quotes anuals d'uns 600.000 euros. Una quantitat que Bonet veu "perfectament assumible", i que es cobriria amb els beneficis que generaria el Parc Científic. De fet, aquest 2017 es preveu que el complex generi uns beneficis abans d'impostos de 785.000 euros. I que el Parc tanqui el 2018 havent incrementat aquesta quantitat fins als 927.000.
En tot aquest procés, ha subratllat Sergi Bonet, els objectius primordials són que l'activitat del Parc Científic "es mantingui normalment" i que la universitat no quedi "gravada pressupostàriament".
Llums, ombres i futur
Sergi Bonet ha repassat la situació del Parc Científic i Tecnològic durant el discurs que ha pronunciat al claustre universitari, on ha fet balanç del mandat. Bonet, que ha estat el primer rector de la UdG en passar balanç dels quatre anys (fins ara, es presentava la gestió anual) ha subratllat que fer-ho era "un deure democràtic de rendir comptes".
Durant més de dues hores, el rector ha repassat la feina feta i ha xifrat "en un 90%" el compliment del programa electoral. Una xifra que ha volgut ressaltar, tot i admetre "llums i ombres" en la gestió. Per a Bonet, "cada dia que surts del Rectorat penses que hi ha aspectes que hauries fet diferent en el fons i en la forma".
Pel què fa al 10% que li ha quedat pendent, el rector ha admès que hi ha hagut casos en què s'ha vist "incapacitat" per acomplir els objectius "perquè el programa potser era massa ambiciós". Però també ha admès que hi havia propostes que han estat impossibles de tirar endavant "perquè quan les vam dissenyar amb el meu equip, no sabíem que no es podien fer perquè eren il·legals".
"Cap decisió presa"
Bonet ha presentat el balanç de mandat pocs dies abans que la UdG engegui la maquinària per a les eleccions a rector. La universitat convocarà oficialment els comicis el proper 24 d'octubre i preveu que la proclamació del càrrec sigui l'11 de desembre.
En declaracions a l'ACN, el rector de la UdG no ha aclarit si es presentarà a la reelecció. Sergi Bonet ha assegurat que "encara no hi ha cap decisió presa".
El rector assegura que vol respectar els terminis legals i no es dedicarà a pensar-hi fins que dimarts que ve comenci tot el procés electoral. De fet, Bonet ha estat categòric i ha assegurat que no pensa dedicar "ni cinc minuts" a reflexionar-hi. "Ara la comunitat universitària no ho entendria, ni jo mateix considero que estigui legitimat per fer-ho", ha afirmat.
Entre els factors per prendre la decisió de presentar-se hi ha la voluntat personal de seguir quatre anys més de rector, que el seu equip també vulgui continuar un mandat més i la possibilitat de fer un programa electoral amb propostes concretes per presentar a la comunitat universitària.
