El referèndum de l'1 d'octubre ha fet saltar pels aires la coalició de govern de Blanes. ERC i el PDeCAT han decidit no seguir governant amb una llista del PSC. Entre d'altres, perquè el partit no ha tingut prou fermesa a l'hora de condemnar les càrregues. Tot i que els socialistes catalans van demanar el "cessament immediat" de la violència el mateix diumenge, ERC i PDeCAT ho consideren insuficient i demanen una condemna explícita.
La decisió de trencar el pacte a Blanes l'havien presa abans que el mateix Miquel Lupiáñez aprofités el ple per desmarcar-se de la visió del PSC. De fet, l'alcalde ha qualificat la "violència policial" de diumenge com a "extrema, gratuïta, inoportuna, desproporcionada i innecessària". Unes declaracions, però, que han arribat tard perquè l'acord ja s'havia esmicolat.
A més, els seus fins ara socis de govern li retreuen que, després d'anunciar que cediria locals per al referèndum, al final la pressió que va rebre li fes fer marxa enrere. Sí que ha transcendit, però, que com ell mateix va dir, Lupiáñez aquest 1-O va anar a votar.
La decisió d'ERC i el PDeCAT de marxar del govern ha posat Lupiáñez en una situació delicada. Fins ara a Blanes hi havia deu regidors al govern i onze a l'oposició (tot i que el del PP solia ser l'aliat habitual per tirar endavant propostes al ple). Amb el trencament de l'acord, els quatre representants del PSC s'ha quedat en clara minoria.
Tot i que els motius de fons tenen a veure amb l'actitud de l'alcalde amb l'1-O, els dos partits independentistes també han marcat distàncies al voltant de la figura i el paper de Lupiáñez. Mentre els republicans han fet una esmena a la seva actitud, el PDeCAT n'ha apreciat la "gestió" en el dia a dia de l'Ajuntament, que fins i tot han reconegut públicament. "Miquel Lupiáñez exerceix d'alcalde amb honestedat i màxima dedicació, i ell i tots els companys amb els qui hem format govern tenen el nostre màxim respecte personal i fan molt bona tasca a nivell local", ha assegurat el portaveu del PDeCAT i fins ara primer tinent d'alcalde, Joaquim Torrecillas.
Un ple a porta tancada
En una roda de premsa prèvia al ple, convocada tot just dues hores abans, ERC ja havia anunciat que deixava l'equip de govern de Blanes. Els republicans ja ho van insinuar quan es va fer públic que l'Ajuntament no cediria locals per celebrar el referèndum. Aleshores, ERC va emplaçar-se a una reunió el 2 d'octubre per definir-se sobre la seva continuïtat.
El seu portaveu, Àngel Canosa, assegura que aquestes setmanes s'ha vist "la manca de capacitat democràtica" de l'alcalde socialista. "Tampoc va tenir cap mirament en anar-se'n de vacances", critica el republicà.
Els republicans li retreuen "que no fos l'alcalde de tots" el passat diumenge i que es mantingués "al marge de la repressió policial de les urnes". Tot i que Lupiáñez hagi condemnat la violència policial durant el ple, els republicans li han dit que "era tard".
A banda d'altres arguments referents a la política municipal, ERC també ha acusat el batlle socialista de "celebrar plens a porta tancada". Segons Canosa, l'alcalde va fer un ple dilluns a les set del vespre, on només hi eren ell i el vicesecretari. Des del consistori, però, han assegurat que es tractava d'un "formalisme legal" per poder aplaçar el ple a aquest dimecres.
Habitualment, el ple a Blanes es fa el darrer dijous de cada mes. D'entrada, però, es va decidir posposar-lo a dilluns per evitar que la prèvia del referèndum tapés els afers municipals (ja que a l'ordre del dia hi anaven les ordenances fiscals). Des de l'Ajuntament asseguren que l'alcalde va veure que dilluns l'ambient polític nacional era encara més "tens" i, per tant, es va voler ajornar de nou. Amb el reglament a la mà, el consistori assegura que l'única eina era fer una primera convocatòria del ple i suspendre-la per falta de quòrum. ERC, però, ha "qüestionat" el mètode utilitzat per fer-ho.
Els socialistes, "en shock"
"Ens esperàvem que ERC tard o d'hora marxaria del govern, però l'adéu del PDeCAT m'ha deixat en shock", ha admès durant el ple la portaveu municipal del PSC, Pepa Celaya. Celaya ha assegurat també que "tenia por" per l'evolució dels fets a nivell nacional.
La socialista ha volgut deixar clar que "respecten" la decisió dels fins ara companys de govern municipal, però que els sap "molt de greu" el seu adéu. Celaya, de totes maneres, els ha "estès la mà" per treballar plegats "en millorar el que sigui del nostre poble, ja que per això estem aquí".
Al ple s'ha anunciat la renúncia dels sis regidors a continuar seguint a govern, però la dimissió formal dels seus càrrecs encara està pendent. Quan ja sigui un fet, caldrà veure com els quatre regidors del PSC es reparteixen les carteres que gestionaven.
Exploren una moció de censura
El trencament del pacte per part dels dos partits independentistes accentua la debilitat del govern municipal. Tot i que grups com ICV-EUiA, amb quatre regidors, s'han ofert a buscar acords "però no per entrar al govern", una moció de censura és una opció que plana damunt l'Ajuntament de Blanes. El portaveu republicà, Àngel Canosa, ha explicat que inicien una ronda de converses amb altres grups municipals.
"No ens preocupa el nom del candidat", assegura Canosa, "però no ens mantindrem dins d'un govern amb un partit que no ha mostrar el seu rebuig als fets de l'1 d'octubre". Des del PDeCAT però, Torrecillas ja ha anunciat que, malgrat la seva sortida, garantiran "en la mesura del possible l'estabilitat del govern municipal".
En aquest escenari, el PSC es pot veure forçat a tirar de la geometria variable amb els altres grups polítics municipals per acabar el mandat el maig del 2019. Per tirar endavant cada votació, l'equip encapçalat de Lupiáñez necessitaria el suport de set regidors, la qual cosa implica convèncer com a mínim dos grups del ple.
