La vil·la romana de Can Ring de Besalú (Garrotxa), descoberta els anys 60 en un camp de cultiu, és més extensa i rica del que es creia fins ara. Una excavació a uns terrenys annexos ha deixat al descobert una zona nova de la mateixa casa, que dataria entre els segles I a.C i el III d.C. Els arqueòlegs han quedat sorpresos per la dimensió i la bona planificació de l'edifici, on es veu clarament la zona residencial amb almenys quatre estances grans a la part alta i una altra de treball on s'inclou una zona per trepitjar el raïm i elaborar vi, a baix. Tampoc s'esperaven trobar els terres pavimentats amb morter, un material que denota l'alt nivell adquisitiu del propietari. I entre els materials trobats, una peça gairebé única: un petit mirall (només es conserva l'estructura de plom) amb una inscripció del fabricant. Fins ara només se n'havia trobat un de similar a un jaciment anglès i en un pitjor estat de conservació que el de Besalú. Aquesta és l'única vil·la romana descoberta fins ara a la Garrotxa.
Les prospeccions amb georadar i les cates fetes en els últims anys havien confirmat que en aquell camp hi havia restes arqueològiques. Però el que ningú s'imaginava és que tingués aquesta potència. "Les dades preliminars no feien justícia al que realment és el jaciment", ha admès Pere Castanyer, l'arqueòleg que juntament amb Joan Frigola i Quim Tremoleda dirigeixen els treballs a Can Ring. El que més els ha sorprès ha estat el nivell de planificació de l'edifici, una casa de pagès de l'època alt imperial romana – entre el segle I a.C i el III d.C-, amb dues àrees d'activitat molt ben delimitades. A la zona alta del sector excavat, es conserva la part residencial amb dues estances molt amples i dues més al lateral que no s'han pogut delimitar del tot perquè queden fora d'on s'ha excavat. I a la part baixa, una zona de treball amb un rectangle d'uns 7 metres de llarg on se suposa que es trepitjava el raïm i amb un forat per on baixava el líquid i es canalitzava per després emmagatzemar-lo. Ambdós nivells tenien també un pati.
La solidesa dels murs i sobretot la presència d'un paviment de morter perfectament conservat a les estances denoten que el propietari de la vil·la tenia un alt nivell adquisitiu. "Segurament no és la part més luxosa de la casa, perquè l'espai descobert els anys 60 era més ric, amb decoracions singulars" però també aportarà informació molt valuosa sobre els usos de la finca, segons ha detallat l'arqueòleg Joan Frigola. El codirector del jaciment afirma que aquesta zona nova no deixa de ser una continuació de la vil·la que ja s'havia descobert en uns terrenys a tocar.
Els arqueòlegs parlen d'una "redescoberta" de la vil·la, ja que els coneixements arqueològics i documentals que hi havia fins ara eren molt escassos per la falta de mitjans d'aquella època. "Per primer cop tenim una documentació extensa i detallada d'aquesta explotació romana", ha afegit Frigola. L'equip d'arqueòlegs també ha tornar a estudiar tot el material recuperat els anys 60 per poder tenir una visió global. Entre les troballes que va aparèixer aquell any, destaquen fragments de pintura mural, ceràmica, objectes metàl·lics i tres monedes.
Ara han excavat uns 300 metres quadrats –una part important era bardissa que s'ha hagut de desbrossar- però la finca fa unes 2 hectàrees. Per tant, encara queden zones per explorar on hi podrien haver més restes.
La solidesa dels murs i sobretot la presència d'un paviment de morter perfectament conservat a les estances denoten que el propietari de la vil·la tenia un alt nivell adquisitiu. "Segurament no és la part més luxosa de la casa, perquè l'espai descobert els anys 60 era més ric, amb decoracions singulars" però també aportarà informació molt valuosa sobre els usos de la finca, segons ha detallat l'arqueòleg Joan Frigola. El codirector del jaciment afirma que aquesta zona nova no deixa de ser una continuació de la vil·la que ja s'havia descobert en uns terrenys a tocar.
Els arqueòlegs parlen d'una "redescoberta" de la vil·la, ja que els coneixements arqueològics i documentals que hi havia fins ara eren molt escassos per la falta de mitjans d'aquella època. "Per primer cop tenim una documentació extensa i detallada d'aquesta explotació romana", ha afegit Frigola. L'equip d'arqueòlegs també ha tornar a estudiar tot el material recuperat els anys 60 per poder tenir una visió global. Entre les troballes que va aparèixer aquell any, destaquen fragments de pintura mural, ceràmica, objectes metàl·lics i tres monedes.
Ara han excavat uns 300 metres quadrats –una part important era bardissa que s'ha hagut de desbrossar- però la finca fa unes 2 hectàrees. Per tant, encara queden zones per explorar on hi podrien haver més restes.
Un mirall amb inscripcions
La campanya s'ha completat amb l'aparició d'un objecte insòlit i gairebé únic. Es tracta de l'estructura de plom d'un mirall quadrat –fa uns dos centímetres- que hauria tingut un ús religiós o simbòlic. Gràcies a les inscripcions que hi ha al seu voltant se sap que el fabricant era francès, d'Arles. Segons Frigola, "d'aquest model només se n'havia trobat un fins ara, que va aparèixer en un jaciment militar a Anglaterra". El de Besalú, a més, està més ben conservat.
La regidora de Turisme, Fina Surina, destaca el valor del jaciment i afirma que permetrà conèixer una part de la història del municipi molt desconeguda fins ara. El consistori preveu continuar amb les tasques arqueològiques en els pròxims anys però encara no hi ha un projecte definit. Enguany s'han destinat uns 10.000 euros, amb el suport de la Generalitat i la Diputació.
El jaciment de Can ring es va descobrir el 1959 per l'aleshores alcalde de la vila, Martirià Costa, que va recollir fragments de ceràmica al camp de cultiu. Un any després es va fer una excavació parcial sota la direcció de Marta Corominas. L'any 1986 es van fer vuit sondejos i només un va donar positiu. L'any 2005, la UdG va fer unes rases per delimitar el jaciment. Fins ara, és l'única vil·la romana documentada a la Garrotxa.
La regidora de Turisme, Fina Surina, destaca el valor del jaciment i afirma que permetrà conèixer una part de la història del municipi molt desconeguda fins ara. El consistori preveu continuar amb les tasques arqueològiques en els pròxims anys però encara no hi ha un projecte definit. Enguany s'han destinat uns 10.000 euros, amb el suport de la Generalitat i la Diputació.
El jaciment de Can ring es va descobrir el 1959 per l'aleshores alcalde de la vila, Martirià Costa, que va recollir fragments de ceràmica al camp de cultiu. Un any després es va fer una excavació parcial sota la direcció de Marta Corominas. L'any 1986 es van fer vuit sondejos i només un va donar positiu. L'any 2005, la UdG va fer unes rases per delimitar el jaciment. Fins ara, és l'única vil·la romana documentada a la Garrotxa.
