La portaveu parlamentària de JxSí, Marta Rovira, i la de la CUP, Anna Gabriel, han invocat aquest dimecres l'article 81.3 del reglament del Parlament per alterar l'ordre del dia del ple i incloure-hi així la votació de la proposició de llei del Referèndum. Rovira ha demanat a Forcadell que es faci el debat abans de la sessió de control. També ha demanat que el tràmit parlamentari arrenqui directament en el debat i votació final de la llei. A més, la diputada independentista ha proposat també que s'obri un període d'esmenes de dues hores. La petició arriba després que finalment la Mesa hagi admès a tràmit la proposició de llei del Referèndum a la reunió d'aquest dimecres al matí.
Just després d'invocar l'article 81.3, Forcadell ha donat la paraula Rovira, informant que la resta de grups també disposarien del mateix temps que ella emprès per fer-ho. Així, la portaveu de JxSí ha procedit a explicar què proposaven i perquè.
La diputada ha iniciat la seva intervenció reivindicat que Catalunya "té dret a decidir i a l'autodeterminació" i que aquest és un dret contemplat ja al preàmbul de l'Estatut de 1979 i que s'ha "reafirmat en múltiples resolucions aprovades" a la cambra catalana. S'ha dirigit directament a l'Estat i el govern espanyol, després de les "amenaces" rebudes, per recordar-li que "està obligat a respectar i promoure internacionalment el dret d'autodeterminació" d'acord amb la Carta de Nacions Unides i perquè "s'hi va comprometre" amb la signatura del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, on ha dit que el seu article 1.3 "deixa ben clar que no només afecta a la descolonització sinó que és ben vigent". Ha afegit que també ho contempla la Constitució espanyola i per això ha afirmat que no entendrien "cap ingerència" per part del govern espanyol.
La diputada de JxSí ha concretat que la petició que feien, per la qual existeix un acord amb la CUP, és passar directament a la votació final del projecte de llei eximint tots els tràmits previs com el debat a totalitat i la possibilitat de demanar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries (CGE). Ha defensat que es veuen "obligats" a fer servir aquesta via perquè s'han "bloquejat" totes les altres i ha denunciat que l'Estat ha "perseguit insistentment" l'exercici del dret d'autodeterminació, per exemple amb querelles de Fiscalia i advertiments preventius del Tribunal Constitucional (TC).
Rovira ha defensat que el text és conegut perquè es va presentar fa dos mesos, perquè fa dos anys que existeix el "mandat de fer possible el dret a autodeterminació" i perquè ja en fa un que es va anunciar que es portaria a la pràctica amb la celebració d'un referèndum. Ha afegit però que volen "respectar" la participació de la resta de grups i que per això demanen un termini de dues hores per poder presentar esmenes.
Sobre l'exempció de la possibilitat d'anar al Consell de Garanties, Rovira ha dit que el control de legalitat no queda afectat perquè "sempre es pot fer amb posterioritat a la votació anant als tribunals ordinaris", com ha denunciat que han fet des de l'oposició altres vegades. A més, ha recordat que les resolucions del CGE no són vinculants i que, per tant, es podria haver arribat a la votació final del projecte de llei de referèndum sense haver "incorporat" al text final les indicacions i votant el mateix text que avui volen sotmetre a votació. Per últim, ha dit que tots els grups tenen la possibilitat també "d'anar a les vies internacionals per fer el control de legalitat".
La portaveu de JxSí ha defensat que el ple és "sobirà" i pot decidir alterar l'ordre del dia, incloure el debat i votació de la llei del referèndum i votar "sense vulnerar les garanties de la resta de grups". Així, ha demanat primer la votació per alterar l'odre del dia i una segona per passar directament a la votació final.
Tot seguit, ha intervingut la diputada de la CUP Anna Gabriel, que també ha demanat introduir la votació de la llei del referèndum a l'odre del dia invocant el 81.3, sol·licitant també que no es portin a terme els tràmits ordinaris previs a la votació final. "Ho sol·licitem perquè creiem que som objecte polític sobirà", ha dit.
Ha afegit que no han trobat "altra manera de fer valdre la majoria del país" i ha denunciat que no hi ha hagut "cap voluntat de diàleg" per part de l'Estat sinó que aquest està "fortament deslegitimitat i només actua en base a amenaces i prohibicions".
Gabriel ha denunciat que l'Estat, el poder judicial i la majoria de l'oposició creuen que "més enllà de la indissoluble unitat de l'Estat no hi ha vida i no hi ha drets" i ha dit que no vol pensar que els debats "creixen, neixen i moren" amb la Constitució del 1978. "El debat i aprovació de la llei s'ha convertit ja en una qüestió no només de contestar la demofòbia de l'Estat sinó també, i sobretot, un acte de dignitat col·lectiva", ha sentenciat.
La diputada ha iniciat la seva intervenció reivindicat que Catalunya "té dret a decidir i a l'autodeterminació" i que aquest és un dret contemplat ja al preàmbul de l'Estatut de 1979 i que s'ha "reafirmat en múltiples resolucions aprovades" a la cambra catalana. S'ha dirigit directament a l'Estat i el govern espanyol, després de les "amenaces" rebudes, per recordar-li que "està obligat a respectar i promoure internacionalment el dret d'autodeterminació" d'acord amb la Carta de Nacions Unides i perquè "s'hi va comprometre" amb la signatura del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, on ha dit que el seu article 1.3 "deixa ben clar que no només afecta a la descolonització sinó que és ben vigent". Ha afegit que també ho contempla la Constitució espanyola i per això ha afirmat que no entendrien "cap ingerència" per part del govern espanyol.
La diputada de JxSí ha concretat que la petició que feien, per la qual existeix un acord amb la CUP, és passar directament a la votació final del projecte de llei eximint tots els tràmits previs com el debat a totalitat i la possibilitat de demanar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries (CGE). Ha defensat que es veuen "obligats" a fer servir aquesta via perquè s'han "bloquejat" totes les altres i ha denunciat que l'Estat ha "perseguit insistentment" l'exercici del dret d'autodeterminació, per exemple amb querelles de Fiscalia i advertiments preventius del Tribunal Constitucional (TC).
Rovira ha defensat que el text és conegut perquè es va presentar fa dos mesos, perquè fa dos anys que existeix el "mandat de fer possible el dret a autodeterminació" i perquè ja en fa un que es va anunciar que es portaria a la pràctica amb la celebració d'un referèndum. Ha afegit però que volen "respectar" la participació de la resta de grups i que per això demanen un termini de dues hores per poder presentar esmenes.
Sobre l'exempció de la possibilitat d'anar al Consell de Garanties, Rovira ha dit que el control de legalitat no queda afectat perquè "sempre es pot fer amb posterioritat a la votació anant als tribunals ordinaris", com ha denunciat que han fet des de l'oposició altres vegades. A més, ha recordat que les resolucions del CGE no són vinculants i que, per tant, es podria haver arribat a la votació final del projecte de llei de referèndum sense haver "incorporat" al text final les indicacions i votant el mateix text que avui volen sotmetre a votació. Per últim, ha dit que tots els grups tenen la possibilitat també "d'anar a les vies internacionals per fer el control de legalitat".
La portaveu de JxSí ha defensat que el ple és "sobirà" i pot decidir alterar l'ordre del dia, incloure el debat i votació de la llei del referèndum i votar "sense vulnerar les garanties de la resta de grups". Així, ha demanat primer la votació per alterar l'odre del dia i una segona per passar directament a la votació final.
Tot seguit, ha intervingut la diputada de la CUP Anna Gabriel, que també ha demanat introduir la votació de la llei del referèndum a l'odre del dia invocant el 81.3, sol·licitant també que no es portin a terme els tràmits ordinaris previs a la votació final. "Ho sol·licitem perquè creiem que som objecte polític sobirà", ha dit.
Ha afegit que no han trobat "altra manera de fer valdre la majoria del país" i ha denunciat que no hi ha hagut "cap voluntat de diàleg" per part de l'Estat sinó que aquest està "fortament deslegitimitat i només actua en base a amenaces i prohibicions".
Gabriel ha denunciat que l'Estat, el poder judicial i la majoria de l'oposició creuen que "més enllà de la indissoluble unitat de l'Estat no hi ha vida i no hi ha drets" i ha dit que no vol pensar que els debats "creixen, neixen i moren" amb la Constitució del 1978. "El debat i aprovació de la llei s'ha convertit ja en una qüestió no només de contestar la demofòbia de l'Estat sinó també, i sobretot, un acte de dignitat col·lectiva", ha sentenciat.
