Sense tutús, sense puntes, amb escenografia minimalista i una coreografia totalment contemporània. Aquests foren els elements predominants en la representació d'ahir a la nit de La Bella i la Bèstia de Thierry Malandain al recinte del Festival Castell de Peralada.
La història, que poc té a veure amb el que ens té acostumats el cinema actual o el món Disney -però sí més propera al film de Jean Cocteau (1946)-, es desenvolupava sota la batuta d'Ainârs Rubikis que dirigia l'Euskadiko Orkestra Sinfonikoa. Durant 80 minuts, les 1.700 persones que omplien les grades van poder gaudir d'un espectacle majestuós que van oferir el cos de ball de la Malandain Ballet Biarritz. Si bé és cert que no són el Ballet Rus i la seva flexibilitat no és espectacular, van executar amb excel·lent precisió les rutines i coreografies dissenyades per Malandain.
Excepte alguna petita errada de coordinació per part d'alguna solista pràcticament imperceptible i un parell d'embolics amb el joc de cortines que servien d'atrezzo al llarg de l'espectacle, es podria considerar que l'execució d'anit fou per a emmarcar.
Menció especial es mereixen els ballarins solistes, sobretot Claire Lonchampt en el paper de Bella, Arnaud Mahouy (Bèstia) i Frederik Deberdt (pare de Bella). Mentre Lonchampt va fer gala d'una dolça elegància que li encaixava com anell al dit al seu personatge, Mahouy i Deberdt van mostrar damunt l'escenari un desplegament de força explosiva, energia i potència com poques vegades es pot veure en la dansa clàssica o contemporània. La lluita interna de la Bèstia, turmentada i enamorada, com la lluita del pare de Bella per a sobreviure i no caure víctima de la Bèstia, marquen els passatges més intensos de l'espectacle.
La música, obra de Txaikovski, presenta el seu punt més àlgid durant la interpretació de l'Op. 67 de Hamlet. Gairebé 20 minuts de màxima intensitat on la història pren màxima rellevància amb la lluita entre el pare de Bella amb la Bèstia com la posterior lluita interna d'aquest últim degut a la metamorfosis que és víctima. Menció especial es mereix també el vestuari per part de Karine Prins, elegant i carregat com es mereixia l'ocasió però amb la suficient lleugeresa per a no impedir els moviments dels dansaires.
Amb tot, una gran nit de dansa amb un espectacle que, a més d'entretingut, era fàcilment desxifrable per part del públic. La representació d'ahir podrà veure properament a Televisió Espanyola (TVE) que es va encarregar d'enregistrar tota l'actuació.
