Estudien fer dues noves estacions de Rodalies al nord i al sud de Girona

Madrenas defensa recuperar l'estació de mercaderies per a la ciutat

La Generalitat i l'Ajuntament de Girona estudiaran posar dos baixadors a la línia de tren convencional al nord i al sud de la ciutat per afavorir la xarxa de Rodalia. El primer se situarà al barri del Pont Major i l'altre, al sector del Mas Gri-Avellaneda.

Aprofitant una conferència al Cercle d'Infraestructures, l'alcaldessa Marta Madrenas ha reclamat al Govern recuperar el projecte, que apareix al Pla Director Urbanístic del Sistema Urbà de Girona, però que va quedar "enterrat en un calaix". "Estem parlant d'una obra sostenible, i no pas faraònica, que afavorirà la mobilitat i ens permetrà relligar el nord i el sud de la ciutat", ha dit Madrenas.

El secretari d'Infraestructures, Ricard Font, que ha assistit a la ponència, ha assegurat que el projecte té "tot el sentit" i que al setembre n'encarregaran l'estudi de viabilitat.

La proposta perquè Girona tingui dos baixadors del tren convencional al nord i al sud de la ciutat ja la recull el Pla Director Urbanístic del Sistema Urbà. Un document aprovat l'any 2010, quan a la Generalitat hi governava el tripartit. Però fins ara, com ha subratllat l'alcaldessa, només constava per escrit. Ara, l'Ajuntament vol fer-ho realitat.

Aprofitant una conferència al Cercle d'Infraestructures, Marta Madrenas ha reclamat al Govern estudiar-ne la viabilitat. L'alcaldessa ha fet incís en què l'impuls de la Rodalia de Girona (que ha permès millorar freqüències i estendre els recorreguts fins a Blanes) és una oportunitat per desencallar els dos baixadors. Un se situaria al barri del Pont Major; i l'altre, al sector del Mas Gri-Avellaneda.

Madrenas ha subratllat que en cap cas s'està parlant "d'una obra faraònica", perquè la inversió és relativament petita, i el retorn que se n'obtindria seria gairebé immediat. "Ens permetria relligar el nord i el sud de la ciutat i impulsar la mobilitat amb transport públic en comptes del vehicle privat; afavoriria no només els gironins, sinó també la gent que ve de fora", ha dit l'alcaldessa.

"Té tot el sentit"

El secretari d'Infraestructures, que ha assistit a la conferència, ja ha avançat que el Govern veu la demanda de Girona amb bons ulls. "Té tot el sentit i respon al criteri d'aprofitar les infraestructures existents i impulsar-les", ha afirmat Font.

Per això, el secretari ja ha avançat que, conjuntament amb l'Ajuntament, tiraran endavant els estudis de viabilitat dels dos baixadors. La intenció és encarregar-los passat l'estiu, aquest mateix mes de setembre.

"Crec que en aquests moments, la majoria de grans ciutats van en aquesta línia", ha dit Font, en referència a la proposta per impulsar la Rodalia de Girona. "Al final, hem descobert que allò que tenim, si ho aprofitem bé i està ben enxarxat, té molta utilitat i permet aconseguir un gran retorn econòmic amb uns costos petits", hi ha afegit.

L'estació de mercaderies, "inútil"

A més de posar damunt la taula la proposta dels dos baixadors, Marta Madrenas també ha fet una altra reclamació. Aquesta referida a l'estació de mercaderies que hi ha al sector de l'Avellaneda. L'alcaldessa de Girona ja ha deixat clar que, a dia d'avui, aquesta infraestructura és "inútil", perquè les empreses no l'utilitzen per moure càrrega, i ha reclamat que es pugui recuperar l'espai per a la ciutat.

Madrenas també ha recordat que, precisament, l'entrada sud serà allà on es concentrarà el creixement en els propers anys. Entre d'altres, amb la instal·lació de la nova Clínica Girona, que permetrà començar a reconvertir l'estampa de naus abandonades que té la façana de la carretera Barcelona.

Per últim, durant el torn de preguntes, Madrenas també s'ha referit a un altre dels projectes que recull el Pla Director Urbanístic del Sistema Urbà: la construcció d'un tramvia a la ciutat. L'alcaldessa ja ha dit que el projecte s'ha aparcat, i més tenint en compte la situació de crisi, i que l'aposta passa ara "per aprofitar allò que ja tenim", en referència a posar els dos baixadors a la línia de tren convencional.