Córrer pot ser l'exercici més eficaç per augmentar l'esperança de vida, d'acord amb una nova revisió i anàlisi d'unes investigacions que es van realitzar sobre els efectes de l'esport i la mort prematura. El nou estudi va trobar que, en comparació amb la gent que no corre, els corredors tendien a viure uns tres anys més, fins i tot si corren lentament o de forma esporàdica. Aquest cas també era aplicable a subjectes que fumaven, bevien o tenien sobrepès. Els investigadors també van descobrir que aquesta situació no es donava amb la pràctica de cap altre exercici o esport.
Els resultats vénen arrel del seguiment d'un estudi realitzat ara fa tres anys, en què un grup de científics distingits van analitzar dades d'un gran banc de proves mèdiques i d'aptitud realitzats a l'Institut Cooper a Dallas (EUA). Aquest anàlisi va determinar que tan sols cinc minuts de cursa al dia es veien traduïts amb una esperança de vida prolongada.
Després que l'estudi fou publicat, els investigadors van rebre un allau de preguntes provinents de col·legues científics i públic en general, segons explica Ànec-chul Lee, professor de kinesiologia a la Universitat Estatal d'Iowa i coautor de l'estudi. Algunes persones van preguntar si altres activitats, com ara caminar, també podien resultar tan beneficioses per a reduir els riscos de mortalitat.
En altres casos, corredors de fons es preguntaven si podien estar fent massa exercici i, si existia algun nombre determinat de quilòmetres o hores que els podria arribar a ser contraproduent i fins i tot contribuir a la mort prematura.
Altres senzillament es preguntaven si córrer realment funciona per a incrementar l'esperança de vida de les persones. Amb tot, fins i tot els rondava pel cap si era necessari estar corrent un any per, en contrapartida, guanyar un any de vida.
Tot plegat va motivar la revisió de l'estudi que fou publicat el mes passat durant el transcurs d'un curs de malalties cardiovasculars. El doctor Lee i els seus col·legues es van posar a revisar les dades de l'Institut Cooper i també van examinar els resultats d'unes altres proves a gran escala d'estudis recents que associaven l'esport amb la mortalitat.
Principalment, aquesta revisió reforça les troballes de les investigacions anteriors. En conjunt, les dades van indicar que el córrer, independentment del ritme o dels quilòmetres recorreguts, redueix el risc de mort prematura d'una persona en gairebé un 40%, un benefici que es va mantenir fins i tot quan els investigadors van aplicar-ho en una persona que fumava, bevia i tenia un historial de problemes de salut com ara hipertensió o obesitat.
Amb aquestes xifres, els científics van determinar aleshores que si cada no-corredor que havien estudiat hagues reprès la seva activitat esportiva, haurien mort un 16% menys dels estudiats i s'haurien sofert un 25% menys d'atacs cardíacs fatals. (Cal advertir que els participants en aquests estudis eren majoritàriament persones de raça blanca i de classe mitjana).
Potser el més interessant de tot plegat és que els investigadors van calcular que, estadísticament, es torna més temps de vida que del total invertit fent esport. De mitjana, una persona en 40 anys corre un total de sis mesos sumant totes les hores de cursa. Això es veuria traduït en un augment de l'esperança de vida en 3,2 anys, el que vindria a ser un increment net de 2,8 anys en total.
Més concretament vindria a dir que per cada hora que correm, la vida se'ns allarga set hores.
Per descomptat, aquestes hores afegides "no són infinites" segons explica el doctor Lee. Córrer no converteix als humans en immortals. Els beneficis en l'increment de l'esperança de vida s'aturen al voltant dels tres anys extra. Per molt que la gent corri sense parar, explica.
Les bones notícies és que el córrer de forma perllongada no sembla ser contraproduent per a la longevitat, apunta, segons les dades que ell li els seus col·legues han revisat. Les millores en l'esperança de vida generalment s'han notat a partir de córrer unes quatre hores a la setmana.
Mentrestant, altres tipus d'esport també han vist que beneficien en el que fa a l'esperança de vida, però no de la mateixa manera que el córrer. Caminar, fer ciclisme o d'altres activitats, encara que requereixen d'un esforç com córrer, normalment redueixen la mort prematura en un 12%.
El motiu per el qual córrer resulta més beneficiós que la resta d'esports és encara un misteri. El doctor Lee apunta que possiblement succeeix perquè combat els riscos més habituals de la mort prematura, incloent l'alta pressió sanguínia i l'excés de greix.
