La Fundació Tutelar de les comarques gironines, que té cura de persones amb malalties mentals i discapacitats intel·lectuals, ha fet un estudi pioner que xifra en gairebé 10,8 milions d'euros (MEUR) el retorn social que l'entitat genera cada any. O allò que ve a ser el mateix: que per cada euro que s'hi inverteix, la fundació n'arriba a generar fins a 4,69. Aquesta quantitat inclou tant aquells valors més tangibles (per exemple, l'estalvi en el sistema sanitari ja que els pisos tutelats es tradueixen en menys ingressos hospitalaris) com aquells altres més intangibles (com la millora del benestar i del temps dels familiars).
L'estudi que ha dut a terme la Fundació Tutelar de les comarques gironines és relativament habitual en països de parla anglosaxona (com ara Anglaterra, Austràlia o el Canadà). Allà, quan les empreses i entitats passen comptes, no només ho fan en base a les xifres de negoci o als llistats d'ingressos i despeses. També quantifiquen allò que la seva feina ha aportat a la societat; és a dir, el valor social del què fan.
A la fundació gironina, l'anàlisi fa referència a dades del 2015. Aquell any, l'entitat va tenir uns ingressos de 2.303.700,59 euros. Gran part d'aquest pressupost –més d'un 80%- venia d'aportacions públiques. La resta, es repartia en retribucions que surten del patrimoni dels usuaris (en aquest cas, ho autoritza un jutge) o de donacions per part de particulars i institucions.
Sessions de treball i 'impactes'
A l'hora de calcular el retorn social (o sigui, allò que la Fundació ha generat a la societat) els autors de l'estudi han dut a terme una vintena de sessions de treball. Hi han pres part usuaris i treballadors de l'entitat, però també famílies, empreses que presten serveis a la fundació o, també, representants de la Generalitat.
A partir d'aquestes sessions, complementades amb qüestionaris, l'estudi ha identificat quins són aquells 'impactes' que genera la Fundació Tutelar. És a dir, allò que ha canviat (sigui bo o dolent) en cadascun dels grups com a conseqüència de l'activitat que porta a terme l'entitat.
Per exemple, en el cas dels treballadors, el dia a dia amb els usuaris els ha permès formar-se en l'atenció a persones discapacitades intel·lectuals. Però per contra, també els genera més estrès. O si ens fixem en els familiars dels usuaris, el fet que la Fundació Tutelar se'n faci càrrec es tradueix en poder disposar de més temps per a ells.
10,8 MEUR de retorn social
Un cop identificats tots els impactes, allò que es fa és traduir-los en euros. I aquí, hi entren tant aquells valors més tangibles com aquells altres que són més difícils de quantificar. Per exemple, és relativament fàcil veure què s'estalvia la Generalitat gràcies als pisos tutelats (s'agafa el cost del lloguer dels habitatges i es compara amb el dels ingressos hospitalaris, per exemple). Però no ho és tant traslladar en euros l'estalvi de temps o la millora del benestar per als familiars (aquí, cal tenir en compte molts més paràmetres).
Sigui com sigui, els autors de l'informe –la Fundació Campus Arnau d'Escala i el Gabinet d'Estudis- apliquen la metodologia anglosaxona corresponent i n'obtenen una dada. En concret, 10.796.982,80 euros. I aquesta permet posar, ara sí, xifra al retorn social que genera la Fundació Tutelar de les comarques gironines.
És a dir, que els 2,3 MEUR de pressupost es van acabar convertint en 10,8 MEUR (que si bé no són tangibles, sí que són quantificables). O allò que és el mateix; que per cada euro que s'hi inverteix, la Fundació Tutelar de les comarques gironines n'arriba a generar 4,69.
"Per fer-ne una metàfora, és equiparable a un bumerang", explica el director general de la Fundació Campus Arnau d'Escala, Lluís Marroyo. I precisa: "És a dir, els diners que serveixen per al dia a dia de la fundació, apart de generar-ne més, també es tradueixen en valors socials que, tot i no aparèixer a la comptabilitat, existeixen".
Pedagogia entre la societat
Els responsables de l'entitat asseguren que l'estudi, que tindrà projecció anual, els permet posar xifres a allò que representa la fundació al territori. "Tenim la seguretat que fem les coses bé i que la nostra tasca té una utilitat pública", subratlla el seu president, Pere Cornellà. "En definitiva, ve a ser com uns vasos comunicants, perquè rebem i aportem", hi afegeix.
Però més enllà d'això, de l'aspecte estrictament quantitatiu, el director general de la fundació també vol posar l'accent en què l'estudi permetrà "fer pedagogia" entre la societat de quina és la tasca de l'entitat. "A diferència de l'administració, que des d'un principi ens ha considerat un sector estratègic, ens costa reorientar la consciència ciutadana", admet Solé.
"Per exemple, tenim dificultats a l'hora de trobar pisos de lloguer per als nostres usuaris, perquè els propietaris no s'hi avenen", explica el director general. "I moltes vegades, el que no s'entén és que, amb aquella persona que pateix una malaltia mental o una discapacitat intel·lectual, si hi som nosaltres al darrere o bé és perquè no hi ha ningú, o perquè el seu entorn no és capaç d'assumir-lo", conclou, recordant que en la majoria de casos la Fundació Tutelar intervé per ordre judicial.
A dia d'avui, la Fundació Tutelar atén 799 persones. D'aquestes, aproximadament la meitat (49%) pateixen una malaltia mental, el 27% tenen una discapacitat intel·lectual i un 19%, demència. 325 persones tutelades per la fundació viuen en pisos. La resta, s'estan en centres residencials i només 25 es troben ingressades des de fa temps.
