Salvador Dalí menjant garotes, el taller del geni surrealista amb obres com el Crist de Sant Joan de la Creu a mig fer o Gala relaxada i somrient mirant a càmera des de Portlligat.
Són només algunes de les fotografies de la vida quotidiana de Gala i Dalí que va fer el fotògraf català Ricardo Sans entre els anys 1949 i 1956 i que es podran veure a l'exposició temporal del Castell de Púbol (Baix Empordà) a partir del 15 de març.
En total, són 90 instantànies seleccionades de la col·lecció de 900 del fons de Sans que la Fundació Gala-Salvador Dalí ha comprat a la família del fotògraf. La directora dels Museus Dalí, Montse Aguer, ha detallat que el matrimoni apreciava molt l'obra de Sans. Tant, que van conservar 164 instantànies i en van seleccionar nou per al collage de la Sala dels Armaris de Portlligat.
L'inici
Dalí i Ricardo Sans es van conèixer l'any 1949 quan el fotògraf va visitar Portlligat acompanyat del cosí del pintor, Gonçal Serraclara, i un amic. Ja en aquesta primera trobada, Sans, que va estudiar la carrera de Dret però va acabar dedicant-se a la fotografia, fa el primer reportatge al geni surrealista. Una d'aquestes instantànies, feta en color, es va convertir en la sobrecoberta de l'edició castellana del llibre 50 secrets màgics per pintar, en el qual Dalí donava consells als pintors sobre aspectes com la il·luminació del taller.
A partir d'aquí, la relació entre Sans i el matrimoni va anar en augment. Aguer apunta que segurament la passió del fotògraf per Wagner, compartida amb el pintor empordanès, va ser un dels nexes d'unió. D'aquesta manera, Sans va aconseguir captar escenes quotidianes de Gala i Dalí. En total, va crear una col·lecció de 900 fotografies relacionades amb la parella i que la Fundació Gala-Salvador Dalí ha comprat a la família del fotògraf.
Les comissàries de l'exposició temporal, Rosa M. Maurell i Cuca R. Costa n'han seleccionat 90 per a la mostra. És la primera vegada que el Castell de Púbol, que fa 20 anys que fa exposicions temporals, exhibeix obra d'un fotògraf català. L'exposició es divideix en quatre àmbits: retrats de Salvador Dalí, retrats de Gala, imatges de la parella i Portlligat.
En la sèrie de fotografies de Sans pràcticament desapareix el personatge mediàtic i aflora el Dalí més proper, més espontani i íntim. Es veu, per exemple, Dalí dins la llar de foc del menjador de Portlligat. En aquesta instantània, el fotògraf fa servir la tècnica de la doble exposició que acaba creant un efecte com "de somni" perquè el cos del pintor està quiet mentre que mira a banda i banda, segons ha explicat la comissària Rosa M. Maurell.
També hi ha una sèrie de fotografies de Dalí menjant garotes o jugant a espases amb un nen. No totes les instantànies són a Portlligat, també n'hi ha, per exemple, de Salvador Dalí a Barcelona.
El segon àmbit és el centrat en Gala, amb totes les imatges inèdites excepte una del seu perfil. Les comissàries han ressaltat que no és habitual veure fotografies d'ella en un posat tan distès, com les que va aconseguir captar Sans. "Se la veu molt còmode davant l'objectiu", ha explicat Maurell.
El taller de l'artista
La següent sèrie d'instantànies són de la parella. Apareixen, per exemple, fent un passeig en barca o mirant a càmera amb Cadaqués al fons l'any 1954. Les comissàries han destacat que Sans era un fotògraf molt metòdic i tenia l'arxiu numerat sempre amb quatre dígits. Els dos primers feien referència a l'any i, per això, han pogut datar sense cap dificultat quan es van fer.
L'última part de la mostra retrata espais de Porlligat. Les fotografies permetent veure els canvis que va anar fent al casa any rere any i són testimoni de la transformació de la residència dels Dalí. Sans fa retrats de Dalí al seu entorn de treball, acompanyat de les tele que pinta en aquell moment com el Crist de Sant Joan de la Creu, la Madona de Portlligat, Galatea de les esferes o Retrat de Gala amb símptomes rinoceròntics.
A l'exposició també hi ha documentació, com cartes que Dalí va escriure a Sans donant-li indicacions sobre com volia que fossin algunes fotografies que després el pintor usava com a referència a l'hora de pintar.
El president del Govern, Carles Puigdemont, ha visitat l'exposició temporal i ha ressaltat que aquest tipus de mostra contribueixen a acomplir dos objectius. El primer, descentralitzar la cultura i que no només Barcelona concentri activitat museística i el segon, atraure públic perquè, segons ha lamentat, durant el darrer anys només el 40% dels catalans van visitar algun museu.
