Camins de ronda, l'assignatura pendent de la Costa Brava

El 15 d'agost del 2005, una jove de 22 anys va morir en caure daltabaix d'un penya-segat des del camí de ronda d'Aigua Xelida, a Palafrugell (Baix Empordà). Cinc anys després, l'indret segueix tancat sense que s'hagi fet cap intervenció per arranjar el sender. Una tanca groga en barra el pas, i un senyal obliga els vianants a desviar-se cap a la urbanització si volen continuar el recorregut.

Aquest punt és només un dels exemples de l'estat en què es troben alguns camins de ronda de la Costa Brava. Al llarg dels 215 quilòmetres de costa que s'estenen des de Portbou fins a Blanes, els trams amb camins condicionats xoquen frontalment amb aquells plens de cartells i tanques que en prohibeixen l'accés o amb els indrets on, simplement, no hi ha cap sender vora mar.

A l'Alt Empordà, Llançà és un dels municipis on es viuen aquestes dues realitats. Des del Port de la Selva i fins arribar al Cau del Llop, el camí és amable, amb baranes i miradors. La cosa canvia, però, quan es vol anar en direcció a Colera. 'Hi ha llocs que depenen de la Generalitat i estan pendents de millora des de fa vint anys; estem tan acostumats a veure'ls així, que fins i tot un ja no pensa com podrien arribar a ser', explica l'alcalde, Pere Vila.

Uns quilòmetres més al sud, Roses està pendent que l'Estat li construeixi un tram de camí de ronda, el que s'estén des de l'Almadrava fins a Canyelles Petites. 'Roses es troba entre dos parcs naturals, i els camins de ronda són fonamentals per connectar els Aiguamolls amb el Cap de Creus', ressalta l'alcaldessa, Magda Casamitjana.

El projecte per fer el nou tram de camí, que permetrà donar continuïtat al que ara surt del port, està sobre la taula del Ministeri de Medi Ambient des d'aquest juliol. Suposarà una inversió d'un milió d'euros i l'alcaldessa confia que arribi a bon port, 'perquè tenim la certesa que hi ha diners per executar-lo'.

Casamitjana explica que la voluntat a l'hora de concebre el nou camí de ronda és integrar-lo al màxim amb l'entorn. 'S'hauran de posar baranes i formigó perquè hi ha espais molt abruptes, però volem que es tingui la sensació que s'està a la Costa Brava', indica.

Tanques i esllavissades al Baix Empordà

Si hi ha una comarca on les deficiències dels camins de ronda són evidents, aquesta és el Baix Empordà. En especial, a tota la part de costa de Palafrugell. 'Hi ha trams realment habilitats entre Calella i Llafranc, però altres que són un drama', exposa l'alcalde, Sergi Sabrià.

I és que, a la zona de Tamariu, el camí de ronda fa temps que està tancat. No només a Aigua Xelida on hi va haver l'accident mortal, sinó més enllà i tot, perquè està ple d'esvorancs, forats i esllavissades que fan impossible arribar a la platja. 'Aquesta part depèn del Ministeri i no l'acabem de desencallar mai; fa temps que ens hi estem barallant, però el desinterès és evident', relata Sergi Sabrià.

Per aquest 2010, Costes ha previst destinar una partida d'1,5 MEUR per arranjar camins de ronda de la seva competència al municipi. Encara és hora, però, que es planifiqui la partida i l'alcalde tem que els diners s'acabaran quedant al calaix. 'No mouen fitxa, i mentrestant, un dels principals atractius turístics del municipi està tancat', lamenta Sergi Sabrià.

A més de les inversions estatals, però, a Palafrugell també la Generalitat hi té encallades inversions. Es tracta de l'adequació de tot el tram des del Far de Sant Sebastià fins a la cala de Tamariu, que fa uns quatre quilòmetres. Les obres, per valor d'un milió d'euros, es preveuen executar aquesta tardor, però segons la planificació inicial, ja s'haurien d'haver enllestit l'any 2007.

'Les coses avancen lent per part de les dues administracions, però en el cas de la Generalitat la partida ja està habilitada i sabem que hi ha intenció de fer-ho aquest any', indica Sergi Sabrià. I hi afegeix: 'Ara, també és cert que ja fa temps que aquest camí hauria d'estar condicionat'.

De tota la comarca, la part de Palafrugell és on cal millorar més els camins de ronda. Però altres municipis com Mont-ras o Calonge tampoc s'escapen d'aquesta situació. Resseguint la línia de la costa per Cap Roig, el camí és inexistent i només existeix un sender mal dibuixat que passa entre els arbres. Fins i tot, el grup ecologista Salvem el Crit ha hagut de posar cintes de protecció entre els pins per evitar accidents.

La situació s'agreuja quan s'arriba a cala Morisca, ja entrat el terme de Mont-ras. Aquí el camí de ronda té baranes trencades, i la sorra i les roques que s'acumulen en alguns graons representen un perill. A més, els ecologistes denuncien que aquest tram es va obrir expressament per eliminar l'antic, que passava per dins d'una finca.

'Això és un nyap i no es pot ni anomenar camí de ronda; el recorregut hauria de passar per dalt els penya-segats, resseguint les antigues rutes que feia la Guàrdia Civil', critica el president de l'entitat, Josep Maria Piferrer. 'El que hi ha ara és una irregularitat, i suposa un autèntic perill, perquè si el mar s'arrissa pot tocar els qui hi passegen', lamenta.

Imprudències a Calonge

A Mont-ras, els rètols al costat del camí alerten de perills d'esllavissades. A Calonge, però, al tall de camí que passa per sota l'hotel Cap Roig, el cartell és ben explícit: 'Camí tancat'. D'ençà de les nevades, una part va esllavissar-se i hi ha perill de caure contra les roques. Tot i això, però, molts turistes fan cas omís de la prohibició i passen com poden per la zona del despreniment.

'Estem pendents que Costes ho repari', afirma l'alcalde, Jordi Soler. Tot i això, però, encara no hi ha data damunt la taula. I mentrestant, les imprudències dels turistes continuen. No només en aquest punt de la Costa Brava, sinó en molts altres.

Jordi Soler –com la majoria dels alcaldes- lamenta també que els ajuntaments estan deixats 'de la mà de Déu' a l'hora de fer-se càrrec dels camins de ronda. Cada consistori ha de responsabilitzar-se del manteniment dels trams (reposar baranes i desbrossar, per exemple) però el calvari comença quan hi ha esllavissades o el camí es fa malbé.

I és que, abans que Costes el repari, els rètols i les tanques s'hi poden estar durant anys. 'Hem de fer reparacions constants als camins de ronda, que en alguns casos no ens pertocarien, però abans que res cal vetllar per la seguretat', lamenta Jordi Soler.

Sense avís, a Tossa de Mar

A la Selva, Tossa de Mar ha viscut una situació insòlita. I és que aquest hivern, sense avisar el consistori, Costes va tancar el tram del camí de ronda de Porto Pi, entre el municipi i Lloret de Mar, per risc d'esllavissament. L'alcaldessa, Imma Colom, se'n va adonar a l'abril quan va anar-hi a fer una visita.

'No és que sigui un camí de ronda pròpiament dit, sinó un sender que depèn de Costes però que des de l'Ajuntament l'anàvem mantenint perquè la gent hi pogués passar', indica l'alcaldessa. Quan es va trobar el cadenat que li barrava el pas, Colom va demanar explicacions al Ministeri, que li va confirmar que el tancament es devia a motius de seguretat. De moment, l'accés encara és intransitable.

A més d'aquest tram, l'Ajuntament també intenta negociar amb l'estat el condicionament d'un camí que surti de cala Giberola i, cap al nord, vagi en direcció a Sant Feliu de Guíxols. 'Però sabem que serà complicat, perquè l'orografia del terreny és difícil i, a més, estem en un context de retallada per la crisi', indica Imma Colom.

Per part de la Generalitat, el municipi també espera que l'any vinent el Govern faci millores al camí que s'estén des d'Es Codolar a Es Cars, una actuació que fa tres anys que s'hauria d'haver executat. A la comarca de la Selva, aquest 2010 el Govern també vol actualitzar el projecte de camí de ronda de Lloret de Mar, des de la platja de Fenals fins la de Lloret.

Atractiu turístic

A les comarques gironines, els Amics de la Unesco porten temps reclamant que tota la Costa Brava sigui un únic camí de ronda. El seu president a Palafrugell, Josep Granés, lamenta que 'passin anys' abans que un camí on s'han de fer millores es pugui reobrir. 'No sabem per què l'administració va tan lenta, estan deixant perdre un atractiu turístic immens que s'estén des de Portbou fins a Blanes', concreta.

Segons Granés, no tots els camins de ronda han de tenir la mateixa tipologia. 'Hi ha zones que seran més de passeig i d'altres de més abruptes, però si cada any s'arrangessin diferents trams, en un termini d'entre 5 ó 6 anys podríem unir tota la Costa Brava', somia Granés. De moment, però, els camins de ronda continuen essent l'assignatura pendent de la costa gironina.