En commemoració dels 40 anys del Carnaval de Platja d’Aro (1978-2017), l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro publica en format de postal, en una edició limitada de 2.000 unitats, tots els cartells que han servit de reclam de la celebració. Tots els membre de les 13 colles carnavalesques del municipi en rebran una, i tothom que hi estigui interessant pot aconseguir-les gratuïtament, fins que s’esgotin les existències, a l’Oficia de Turisme de Platja d’Aro. Entre les imatges destaca el pòster de 2016 la guardonat per l’Associació de Fotògrafs Professionals d’Espanya amb un Premi Lux (amb direcció artística de Nyaki Xarnach, i execució del fotògraf Jordi Mas). El conjunt d’obres premiades protagonitzen durant tot l’any 2017 una exposició itinerant a Madrid, Barcelona, Bilbao i Saragossa, entre d’altres ciutats, i també se n’edita un llibre commemoratiu.
L’inici de la distribució de les postals coincideix amb la jornada de Dijous Gras, diada que s’ha inaugurat aquest migdia amb el pregó des del balcó de l’Ajuntament a càrrec de Ses Majestats Rei Ocellot Que Mana Quan Pot, Iaia Reina de la Canalla, Príncep Tocat de l’Ala, Princesa que Vola i Balla de la Colla Els Descarrilats. Aquest migdia hi ha la tradicional arrossada i ball amb disco mòbil per a 700 comensals al Palau d’Esports i Congressos, i al vespre presentació de disfresses i coreografies de les Colles Locals. Un conjunt de propostes prèvies a la Gran Rua de Carrosses i Comparses, dissabte 25 de febrer: al matí hi desfilen una desena de colles, a mode d’exhibició (11 h), i a la tarda, la setantena que opten als premis en la modalitat de concurs (16 h).
A primers del segle XX, el nucli de nucli de Fanals -nom originari de la població- era un poblet d’uns 400 habitants, dedicat a l’agricultura, però hi havia diverses societats de socors mutus, també un casino, i s’organitzaven activitats socials al llarg de l’any, com ara el Carnaval. La festa era molt coneguda i popular a tota la comarca, sobretot la jornada de Dijous Gras amb els ballets (barreja de cançó satírica, teatre i dansa), les sardanes i els balls de tarda i de nit i de la Dona. El règim dictatorial posterior a la Guerra Civil en prohibeix la celebració, però sota l’eufemisme de bailes de trajes típicos regionales s’aconseguí permís mantenir els balls primer en sales i posteriorment a les discoteques.
Amb l’adveniment de la democràcia el Carnaval de Platja d’Aro tornà a agafar volada: l’any 1978 es va traslladar la celebració a un envelat, i el 1979 s’introduí la figura del Carnestoltes i diverses comparses es passejaven pels carrers fent gresca, acompanyats de bandes musicals belgues i suïsses. Dues novetats inspirades en el Carnaval de Lucerna, a Suïssa, on l’any 1975 una delegació municipal s’hi traslladà per estudiar-ne el model. L’any 1980 va iniciar-se la Gran Rua de Carrosses i Comparses; i el Carnestoltes començà a anar acompanyat de la seva pròpia colla carnavalesca el 1984, en la mateixa edició que es va recuperar el Ball de la Dona. La programació d’activitats de l’envelat es traslladà el 1988 al nou Palau d’Esports i Congressos.
Amb el pas dels anys desapareixen les comparses al carrer en favor de la Gran Rua, que a primers dels segle XXI es dividí durant algunes edicions en dues jornades, una per a les carrosses, i l’altre per a les comparses; una situació que s’ha repetit els darrers anys, però en una mateixa jornada: el matí desfilen colles en format d’exhibició, i a la tarda les que opten als premis de les diverses categories. La Companyia Comediants va commemorar el 25è aniversari l’any 2002 amb un espectacle de foc, llum i color. En la mateixa dècada es constituí la Federació de Colles de Carnaval i els principals programes de ràdio del país amb Antoni Basses, Albert Om, i Toni Clapés al capdavant es van emetre en directe des del Carnaval.
Aquí tens tots els cartells dels darrers 40 anys.
