La Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) presenta les dades de construcció i rehabilitació a les seves comarques referents a l’any 2016. L’estudi s’ha fet a partir dels projectes d’execució d’obra, obligatoris per poder començar obres de nova planta i de gran rehabilitació. Les conclusions d’aquesta anàlisi proporcionen les dades més fiables del que en el futur immediat es construirà a la Demarcació de Girona.
En elles, s'adverteix que hi ha una insignificant activitat de rehabilitació en conjunt a tot el territori. Aquesta xifra, a més, s’agreuja amb les dades que aporten els estudis europeus (Euroconstruct), que assenyalen que Espanya està a la cua dels països d’Europa Occidental pel que fa a la ràtio d’inversió per càpita en rehabilitació, amb tan sols Portugal per darrere seu. L’any 2016, els espanyols van destinar 590 € per càpita en rehabilitar, molt per sota dels 1.637 € dels italians o els 1477 € dels francesos.
Anàlisi de superfície a Girona
L’anàlisi de les dades de la superfície visada mostren un creixement feble de la construcció a les Comarques de Girona amb un augment d’un 17% respecte al mateix període de l’any anterior (deu punts per sobre de l'any anterior, però set punts per sota de l'increment de la superfície visada a tot Catalunya aquest any). En xifres absolutes, aquest 2016 s’han visat 484.812 m2, 69.981m2 més que l’any anterior. A Girona, durant el 2016 s’han visat 7 grans projectes que representen un total de 62.002 m2.
Per demarcacions, destaca la província de Barcelona (sense tenir en compte la ciutat de Barcelona), que manté el creixement iniciat l’any 2015. S’han visat 1.840.613 m2, un 36% més que l’any 2015. D’aquest total, però, cal tenir en compte el visat de grans projectes de més de 10.000 m2, suposa un 34% sobre el total. En el cas de la ciutat de Barcelona, el 2016 ha crescut respecte a l’any anterior un 28%, i pràcticament el 50% del visat ha estat de grans projectes.
La resta de demarcacions (Tarragona, Lleida i Ebre), trenquen amb la tendència d’increment de l’any 2015: tot i que Lleida també té un creixement feble, Tarragona i Ebre baixen respecte el 2015 un -11% i un -22% respectivament. A totes aquestes demarcacions, igual que a la de Girona, cauen de manera rellevant els grans projectes.
Si analitzem comarca per comarca les dades del visat per al període 2013 – 2016, ens adonem que el creixement de l’activitat se centra tan sols a l’anell format pel Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental. En 26 de les 42 comarques catalanes l’activitat d’edificació global en aquest període ha suposat un increment de menys de 10.000 m2 per a cada una. D’aquesta realitat s’escapen la pràctica majoria de comarques costaneres, exceptuant les de les Terres de l’Ebre.
Per tant, podem dir que l’any 2016 s’ha tancat amb una superfície visada total de 484.812 m2, xifra que representa un increment respecte el 2015 del 17%. Tanmateix, malgrat que aquesta xifra pugui semblar positiva, el Col·legi d’Arquitectes subratlla algunes consideracions per avaluar adequadament l’estat del sector:
1.- No estem davant d’un creixement estructural: no és homogeni a tot el territori (només la província de Barcelona creix de manera constant) i no suposa un augment generalitzat de l’activitat (tan sols destaquen els projectes de gran envergadura).
2.- Mentre que a la província de Barcelona destaquen les obres de gran envergadura,el 50%, l'increment a les comarques gironines es concentra en obres de menys de 500 m2.
3.- Les xifres pel que fa a la rehabilitació ensenyen un estancament molt preocupant. La superfície total visada sota aquest concepte tan sols ha augmentat, a tot Catalunya i respecte a l’any passat, 100.000 m2, representant només 1/3 de la superfície total visada. Malgrat tot, a la província de Girona el percentatge d'increment és paral·lel al d'obra nova.
4.- La superfície visada al 2016 segueix encara a nivells baixíssims, situant-se a nivells molt inferiors respecte el mínim històric dels darrers 25 anys (sense comptar els anys de crisi), per exemple, el moment més baix post olímpic, l’any 1993, quan l’activitat d’edificació era més de dues vegades superior a l’actual.
5.- La superfície total visada a Catalunya correspon a un total de tan sols 7.490 projectes. Si comparem aquesta xifra amb el total d’arquitectes col· legiats a Catalunya, prop de 10.000, ens podem fer clarament una idea de fins a quin punt la manca de feina impedeix totalment poder parlar de recuperació.
Anàlisi per usos
L’any 2016 l’edificació d’habitatge a les Comarques de Girona segueix sent superior en metres quadrats que la de no habitatge. Tanmateix, i molt contràriament al que havia passat l’any 2015, el creixement del no habitatge enguany ha estat del 23%, mentre que l’habitatge ha frenat i tan sols ha crescut un 14% (l’any 2015 havia crescut un 30%).
El nombre total d’habitatges nous visats a la demarcació el 2016 és de 968, xifra que suposa un increment del 23% respecte l’any 2015. (l'any anterior havia estat del 49%). Malgrat aquest increment, la xifra suposa un 67% menys que el mínim històric (any 1991) dels darrers 25 anys (sense tenir en compte l’època de crisi).
Pel que fa als usos a què es destina el no habitatge, l'ús d'hostaleria és el que experimenta un major creixement. Tanmateix, les variacions responen a projectes molt concrets, i per tant difícilment hi haurà una continuïtat en el futur. Estem parlant en tots els casos de superfícies totals visades molt minses: 52.194 m2 hostaleria, 21.310 m2 indústria, 4.646 m2 sanitat. La resta d'usos han patit creixements negatius: 13.680 m2 comerç, 8.883 m2 oficines, 1.329 m2 educació.
Anàlisi segons tipologia d’edificacio
En termes absoluts a les Comarques de Girona la rehabilitació ha experimentat una pujada més significativa (23%), situant-se als 193.618 m2 visats el 2016. La superfície visada d’obra nova ha crescut respecte l’any anterior un 13%. Sempre, però, majoritàriament en obres de menys de 500 m2.
Els projectes de rehabilitació que es visen al COAC són els que o bé afecten l’estructura global de l’edificació o a la seva configuració, o bé impliquen canvi d’ús. Per tant, el que podem deduir de la comparació entre l'increment de superfície visada de rehabilitació i la tipologia d'edificis menors de 500 m2 és que l’activitat de renovació urbana, tan necessària en un parc envellit i desactualitzat com el nostre, que implica intervencions en la totalitat dels edificis directament relacionades amb conceptes com ara eficiència energètica i sostenibilitat, encara no s’està duent a terme.
