Un Bustamante melancòlic s'agrada a l'Auditori de Girona

El concert va tenir alts, baixos i moments que fregaven l'esperpent

És difícil anar a un concert d'un cantant que no tens per costum escoltar i molt menys el consideres el teu artista de capçalera, però és encara més difícil acabar la vetllada pensant que no et faria res repetir. Ahir l'Auditori de Girona es va omplir gairebé en la seva totalitat amb fans de David Bustamante, un dels pocs "triumfitos" que han sobreviscut en el món de la música, en un concert que es podria dir hi va haver de tot.

El càntabre va presentar els temes del seu darrer disc (el novè) sota el títol "Amor de los dos", carregat de boleros i peces amb una elevada càrrega romàntica. "Bésame mucho", "La puerta" o "Como yo te amé" van ressonar entre les parets de l'auditori davant un públic entregat però que va haver de fer front a uns soporífers 53 minuts abans no va començar a arrencar-se amb temes més animats.

No fou fins aleshores que el concert realment va donar inici. Bustamante fins ençà havia estat fent el possible per no fer decaure (més) els ànims mitjançant moments de complicitat: va parlar en català, es va deixar besar per les dones del públic, va permetre que una admiradora li eixugués la suor amb la tovallola i fins i tot va explicar alguna interioritat de la seva infantesa. L'artista té una veu privilegiada però això no és suficient per evitar caure en la monotonia davant un repertori planer que el portava a cantar estàtic, amb una mà a la butxaca i, fins i tot, en alguns passatges assegut damunt un tamboret.

El gran Bustamante va arribar quan es va treure de la màniga temes com "Miente", "Dos hombres y un destino" o "Hoy tengo ganas de ti".

Tanmateix el concert d'ahir va deixar entreveure com els temps canvien. Si abans les admiradores llençaven la seva roba interior als cantants, ahir es va poder veure com un home es va atrevir a regalar-li un llibre (!) ordenant-li amb ímpetu "te l'has de llegir!". No sol això, al llarg de la vetllada 'Busta' va regalar la seva versió de "Paraules d'Amor", va oferir un "Nessun Dorma" a capella (un tant freestyle), es va fer selfies amb pràcticament tothom, es va endur un mòbil de la grada per enregistrar-se damunt l'escenari, va xocar la mà amb tota la primera fila i fins i tot va cantar el "Per molts anys" al seu guitarrista barceloní, Marc Quintilla.

Jo, repetiria.

 

A post shared by • B E L U G A •  (@cascabelu) on