El jutjat arxiva el cas de la 'flashmob' que va desfermar la histèria i el pànic a Platja d'Aro

El Jutjat de Primera Instància i Instrucció Número 3 de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) conclou que les cinc monitores alemanyes no van cometre cap delicte de desordres públics. La 'flashmob' que va desfermar el pànic va tenir lloc la nit del 2 d'agost. Segons recull la interlocutòria, que ha avançat 'El Punt Avui', la 'flashmob' que van organitzar les monitores va fer córrer "un centenar de joves pel passeig del Mar", simulant que perseguien un famós.

La por als atemptats jihadistes, i la proximitat del que havia tingut lloc a Marsella, van desfermar el pànic dels turistes i la gent que estava asseguda a terrasses i restaurants. Hi va haver "una estampida" –recull l'escrit- que va provocar ferits i nombroses destrosses. Uns danys que la Fecasarm quantificar en més de 150.000 euros (comptant també tots els àpats i consumicions que no es van pagar perquè la gent va marxar presa pel pànic).

El jutge que porta el cas, però, entén que no hi ha motius per obrir causa penal contra les cinc monitores alemanyes. La interlocutòria admet que les organitzadores de la 'flashmob' van tenir una conducta "desafortunada i imprudent", però "des d'un punt de vista no jurídic". Però entrant ja en matèria de dret penal, l'escrit conclou que no se les pot jutjat per desordres públics.

Cap acte de violència directa

El jutjat indica que cap de les monitores ni dels joves que van participar en la 'flashmob' va fer "cap acte de violència" ni van "agredir" les persones que es trobaven al passeig de Platja d'Aro. "Les lesions físiques que van patir algunes persones van ser conseqüència de la fugida de la gent que es trobava al passeig, però no per la conducta directa de les investigades", recull l'escrit.

La interlocutòria conclou, en conseqüència, que la conducta de les monitores "no té cabuda al Dret Penal" i recorda als perjudicats que poden demanar danys i responsabilitats per la via civil. Per tot plegat, el jutge Javier Ponte disposa "el sobreseïment lliure i l'arxiu de les actuacions".

L'advocada de les cinc monitores, Sònia Carbó, considera que allò que ha decretat el jutjat "és el que corresponia". "Des d'un principi ja vam defensar que els fets investigats no eren delicte", precisa. "Des d'un primer moment les noies van fer una activitat prevista per l'empresa organitzadora, i que ja s'havia dut a terme altres anys; no van incitar res", hi afegeix.

Recurs de la Fecasarm

La interlocutòria del Jutjat de Sant Feliu no és ferma i s'hi pot interposar recurs de reforma o apel·lació (tant el fiscal com l'acusació popular s'oposaven a l'arxiu). La patronal de l'oci nocturn, la Fecasarm, ja ha anunciat que recorrerà. El seu advocat, Joaquim Boadas, creu que la decisió del jutge "és precipitada" i subratlla que, com van declarar les noies al jutjat, a la 'flashmob' hi van prendre part "fins a 300 persones".

"Entenem que no cal que hi hagi violència física perquè, com indica el Tribunal Suprem, es produeixi una alteració greu de la pau social", diu Boadas. I hi afegeix: "I aquí, els que van prendre part a l'activitat van córrer pel carrer com bojos, cridant i empenyent la gent, i això és el que va crear pànic".

"Els nois alertaven la gent dient-los 'Compte, compte, socors...'; ho sento, però aquests fets al meu entendre constitueixen un delicte de desordres públics i això caldria dilucidar-ho en un judici en comptes d'arxivar-ho", declara l'advocat de la Fecasarm. Joaquim Boadas insisteix que la instrucció del cas ha estat "pobríssima", perquè "no s'ha pres declaració a molts dels perjudicats" i, tot i que no descarta anar per la via civil, ja avança que abans esgotaran tots els cartutxos de la penal. "Recorrerem davant del jutjat i també davant l'Audiència", conclou.