El rector de la UdG admet que pressiona les administracions per salvar el parc

El rector de la Universitat de Girona, Sergi Bonet, ha volgut calmar els ànims i ha assegurat que no existeix cap tipus de "conflicte institucional" amb la Diputació i l'Ajuntament de Girona.

Bonet, que també és el president del patronat del parc, reconeix però que li toca prendre la iniciativa i pressionar les administracions. "No és una qüestió de retrets sinó que ens estem forçant els uns als altres perquè tothom faci el màxim que pugui", ha manifestat. El rector ha agraït "la valentia" del ple de la Diputació que ha aprovat una manifestació de voluntats per posar 6 MEUR en tres anys per evitar la liquidació.

A més, ha anunciat que el parc disposa de 2,5 MEUR de romanent de tresoreria que també s'aportaran. A més, el Govern aprovarà en els propers dies un acord per formalitzar la compra per 4,9 MEUR de part de l'edifici de l'ICRA. Per tot plegat, creu que les coses estan ben encarades per arribar a un acord el proper 10 de novembre, dia fixat pel jutge per celebrar la Junta de Creditors on es determinarà si el parc tira endavant o va a liquidació.

Ampliació:

En els darrers dies, la tensió entre les administracions implicades per salvar el Parc Científic i Tecnològic de la liquidació ha anat en augment. Dilluns, el rector acusava Ajuntament i Diputació de no fer prou esforços per comprometre's, a la tarda l'alcaldessa li retreia que es dediqués a "buscar culpables" i dimarts, durant el ple, el president de la Diputació, Pere Vila, lamentava que el rector posés en entredit el compromís de la corporació amb el parc.

El rector, Sergi Bonet, ha negat que existeixi cap "conflicte institucional" i s'ha limitat a reconèixer que hi ha "certes tensions naturals" perquè cada cop queden menys dies per a la Junta de Creditors, fixada per al dia 10 de novembre. Bonet és un dels patrons del parc però, a més, n'és el president i, per això, reconeix que li toca liderar el procés.

Admet, també, que aquest paper el força a estirar del carro i pressionar les administracions perquè facin tot allò que poden per comprometre's amb el que el Ministeri d'Hisenda demana. "Com a president tinc l'obligació d'encaminar les institucions per fer possible que, dins les seves possibilitats, arribin al màxim", ha reblat el rector, que assegura que la relació entre les tres administracions "ha estat, és i serà bona".

Optimista per al 10 de novembre

La primera Junta de Creditors per decidir el futur del complex (que arrossega un deute de 42 MEUR i està en concurs de creditors des del gener del 2015) s'havia de fer el 29 de setembre però es va ajornar, a petició del parc, per tenir més temps per negociar. Des de llavors, Bonet assegura que s'han fet "passos importants" per aconseguir que se signi un conveni amb l'Estat (que és el principal creditor) i poder superar el concurs.

Sobre el deute global amb l'Estat – que arriba als 27,6 MEUR- el rector assegura que ja hi ha entesa amb el ministeri per eixugar-ne la meitat (13,8 MEUR). És el que s'anomena el deute ordinari, i cal que l'acord es reflecteixi en un conveni signat per les parts davant del jutge. Segons Bonet, l'Estat està disposat a perdonar el 45% d'aquest deute (uns 6,4 MEUR) i, per a la resta, dóna un termini de deu anys per tal que se li retorni. Aquests diners s'aportarien a través dels beneficis que generi el parc en el futur.

Les divergències arriben, però, per decidir com i quan es paga la resta del deute (els 13,8 MEUR restants, el que s'anomena privilegi general). És aquí on entren en joc les administracions, que han de presentar acords per convèncer el ministeri que faran efectius els pagaments un cop s'aixequi el concurs. Fer qualsevol pagament abans seria il·legal, segons sosté Bonet.

En aquesta ocasió, i segons el rector, el ministeri estaria disposat a rebre els diners en un màxim de quatre anys. Aquest acord, però, s'ha de tancar abans d'arribar a la Junta de Creditors del dia 10 de novembre. Segons el rector, si l'Estat no té garanties que rebrà els diners de les administracions el concurs no es resoldrà malgrat sí que hi hagi entesa per a la resta del deute ordinari.

Agraeix el gest de la Diputació

Fins al moment, la Diputació de Girona ja ha aprovat en el ple d'aquesta setmana una manifestació de voluntats per aportar 6 MEUR en tres anys (2017-2019), sempre que el concurs se superi. Un gest que el rector ha volgut posar en valor i que ha assegurat que és molt important per arribar a bon port. "És un fet molt rellevant que ens acosta de manera molt optimista a la signatura del conveni", ha manifestat.

A més, està previst que aquest dijous el Consell Social de la UdG doni el vistiplau a fer una aportació de 3,4 MEUR per part de la universitat i fer-ho en un sol pagament. D'altra banda, Bonet ha anunciat que el parc ha generat beneficis en els darrers exercicis i que també aportarà 2,5 MEUR procedents del romanent de tresoreria.

A això s'hi suma la voluntat del Generalitat, que properament aprovarà un acord de Govern per adquirir per 4,9 MEUR part de l'edifici de l'ICRA. Aquests diners també es destinarien a eixugar deute. Segons Bonet, el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, li va comunicar que aquest acord es podria prendre en el Consell Executiu de la setmana vinent.

Pel que fa a l'Ajuntament de Girona, l'alcaldessa, Marta Madrenas, ha signat un document confirmant el compromís amb el parc (2 MEUR en 20 anys) però s'ha negat a vehicular aquest acord a nivell del ple. Segons sosté, això és il·legal. Bonet, en canvi, defensa el contrari però respecta la decisió del consistori. "Cada institució té un règim jurídic propi i jo no em puc posar en l'autonomia de cada institució, l'Ajuntament de Girona ha de fer allò que cregui que pot fer", ha manifestat.

Totes les institucions, a excepció de la Generalitat, són patrones del parc. A més, també formen part del patronat de la fundació la FOEG i la Cambra de Comerç, que no han anunciat cap aportació econòmica per salvar el parc de la liquidació.

Si totes les institucions acaben posant-hi els diners compromesos, el parc comptaria amb uns 18,8 MEUR. Tots aquests diners permetrien cobrir els 13,8 MEUR restants i, a més, tenir prou coixí per continuar tirant endavant el pla de viabilitat del Parc Científic.