La plataforma s'ha de convertir en un punt adaptat, on hi hagi vies d'ample ibèric i internacional, que permetin facilitar la gestió de mercaderies entre camió i ferrocarril. L'actual terminal s'adaptarà i tindrà una platja de vies d'expedició i recepció que permetran donar cabuda a trens de fins a 750 metres. El projecte que ara licita Territori i Sostenibilitat inclou també el quilòmetre de via que, en principi, ha de pagar l'Estat perquè l'ample europeu arribi al complex. Una inversió, aquesta última, pressupostada en 4 MEUR i que és la condició que posen les empreses interessades a utilitzar la terminal.
En total, la terminal del Far-Vilamalla té una superfície de 3,5 hectàrees i forma part del Logis Empordà. És una terminal construïda per la Generalitat, i que gestionen conjuntament l'empresa pública CIMALSA i el Port de Barcelona. Actualment, disposa de dues vies d'ample ibèric d'una longitud útil de 478 metres cadascuna.
Ara, la Generalitat ha començat els tràmits per adaptar-la a l'ample de via internacional. La terminal del Far-Vilamalla és una de les grans potes del corredor mediterrani a les comarques gironines; però també, un dels projectes que va més endarrerit.
L'actual plataforma s'ha de convertir en un punt adaptat, amb vies dels dos amples, que permetin facilitar la gestió de les mercaderies entre camió i ferrocarril. Inicialment, es volia fer un projecte faraònic, que la crisi va obligar a replantejar. I als impediments econòmics, s'hi van sumar també les reticències per part de l'Estat, a qui en principi correspon estendre el quilòmetre de via d'ample internacional que connecti la terminal amb la xarxa ferroviària de mercaderies.
Licitant la redacció del projecte, Territori i Sostenibilitat fa el primer pas per impulsar la terminal de mercaderies. I davant els endarreriments de l'executiu espanyol, la Generalitat també inclou en aquest document el ramal de connexió amb la xarxa estatal. Una obra pressupostada en 4 MEUR, i que ha d'estendre la via fins a Vilamalla (on ja hi ha habilitat un tercer rail).
Aquest ramal, precisament, és una de les condicions que han posat les empreses logístiques interessades a fer servir la terminal i instal·lar-se a la zona (la catalana Tradisa i l'alemanya Mosolf).
Platja de vies d'expedició i recepció
El projecte del qual ara en surt a concurs la redacció preveu, doncs, dos àmbits d'actuació. El primer abasta la Xarxa Ferroviària d'Interès General (RFIG), titularitat de l'Estat. D'entrada, això afecta el ramal de connexió que, com a mínim, es farà al costat nord de la terminal. De moment, la Generalitat s'encarregarà de redactar-ne el projecte, per anar tancant etapes abans de pressionar Madrid perquè l'executi.
Dins la RFIG també es canviaran part dels usos i amples de les vies existents que passen a prop de la terminal. N'hi haurà dues (la 2 i la 4) que seran d'ample mixt, tindran 750 metres de longitud i serviran com a vies d'expedició i recepció de la terminal del Far-Vilamalla. La via 3 es mantindrà únicament amb ample ibèric (per donar continuïtat al trànsit general entre Figueres i Barcelona) i la 1 serà d'ample mixt (que donarà servei als trens de Rodalies i als TAV entre Barcelona i Vilafant, en els dos sentits de la marxa).
Dins de la terminal, també s'hi faran obres d'adaptació. D'entrada per estendre-hi el ramal de connexió amb ample internacional i, després, per adaptar les dues vies d'ample ibèric actuals (mitjançant un tercer rail).
Ara, la Generalitat ha començat els tràmits per adaptar-la a l'ample de via internacional. La terminal del Far-Vilamalla és una de les grans potes del corredor mediterrani a les comarques gironines; però també, un dels projectes que va més endarrerit.
L'actual plataforma s'ha de convertir en un punt adaptat, amb vies dels dos amples, que permetin facilitar la gestió de les mercaderies entre camió i ferrocarril. Inicialment, es volia fer un projecte faraònic, que la crisi va obligar a replantejar. I als impediments econòmics, s'hi van sumar també les reticències per part de l'Estat, a qui en principi correspon estendre el quilòmetre de via d'ample internacional que connecti la terminal amb la xarxa ferroviària de mercaderies.
Licitant la redacció del projecte, Territori i Sostenibilitat fa el primer pas per impulsar la terminal de mercaderies. I davant els endarreriments de l'executiu espanyol, la Generalitat també inclou en aquest document el ramal de connexió amb la xarxa estatal. Una obra pressupostada en 4 MEUR, i que ha d'estendre la via fins a Vilamalla (on ja hi ha habilitat un tercer rail).
Aquest ramal, precisament, és una de les condicions que han posat les empreses logístiques interessades a fer servir la terminal i instal·lar-se a la zona (la catalana Tradisa i l'alemanya Mosolf).
Platja de vies d'expedició i recepció
El projecte del qual ara en surt a concurs la redacció preveu, doncs, dos àmbits d'actuació. El primer abasta la Xarxa Ferroviària d'Interès General (RFIG), titularitat de l'Estat. D'entrada, això afecta el ramal de connexió que, com a mínim, es farà al costat nord de la terminal. De moment, la Generalitat s'encarregarà de redactar-ne el projecte, per anar tancant etapes abans de pressionar Madrid perquè l'executi.
Dins la RFIG també es canviaran part dels usos i amples de les vies existents que passen a prop de la terminal. N'hi haurà dues (la 2 i la 4) que seran d'ample mixt, tindran 750 metres de longitud i serviran com a vies d'expedició i recepció de la terminal del Far-Vilamalla. La via 3 es mantindrà únicament amb ample ibèric (per donar continuïtat al trànsit general entre Figueres i Barcelona) i la 1 serà d'ample mixt (que donarà servei als trens de Rodalies i als TAV entre Barcelona i Vilafant, en els dos sentits de la marxa).
Dins de la terminal, també s'hi faran obres d'adaptació. D'entrada per estendre-hi el ramal de connexió amb ample internacional i, després, per adaptar les dues vies d'ample ibèric actuals (mitjançant un tercer rail).
