Sobretot, es vol actuar contra la proliferació de mosquits o la processionària del pi, després que els cucs i larves d'aquesta plaga provoquessin afectacions en diferents punts de la ciutat. L'Ajuntament disposa d'un estudi, que ha encarregat a l'associació Galanthus, que permetrà marcar sobre plànol els llocs on s'instal·laran les caixes. A les de ratpenat, per exemple, hi podran viure fins a una cinquantena d'exemplars.
L'estudi que ha encarregat l'Ajuntament de Girona a Galanthus vol afavorir la biodiversitat urbana. I sobretot, aconseguir que aquelles espècies que són útils per atacar determinades plagues no estiguin, cada cop més, en regressió dins de la ciutat. "L'arquitectura actual, cada cop més impermeable i hostil, no afavoreix que hi visquin; i no oblidem que algunes són el millor insecticida que hi ha al mercat", explica el regidor de Paisatge i Hàbitat Urbà, Narcís Sastre.
Entre aquestes espècies útils hi ha el ratpenat i les mallerengues, que són efectius per lluitar contra insectes com els mosquits o la processionària del pi. Per això, amb l'objectiu d'afavorir que visquin a la ciutat, el consistori instal·larà diverses caixes niu en parcs urbans.
Les primeres ja s'han començat a posar a l'arbrat del parc del Migdia. En total, aquí n'hi haurà una vintena (deu per a cada espècie) que es trobaran disseminades en aquest espai. El tècnic de l'associació Galanthus, Xavier Puig, explica que això té una raó de ser.
"En primer motiu, per atomitzar l'efecte que la caixa niu pugui tenir a l'entorn, i permetre que tant el centre com la perifèria del parc estigui cobert", indica. "I en segon lloc, perquè en el cas dels ratpenats, per exemple, l'espècie no utilitza un sol refugi, i va desplaçant-se d'un a l'altre en funció del fred i la calor o bé si algun està infestat de paràsits", concreta el tècnic.
En relació als ratpenats que viuran a les caixes niu, Xavier Puig concreta que es tracta d'un subtipus de l'espècie de mida petita. "Són els que toleren millor les molèsties de l'activitat humana, com el soroll, la llum o els tràfecs; sobretot, caçaran insectes de vol nocturn, cosa que inclou tant la papallona de la processionària, les arnes o els mosquits", explica.
Arreu de la ciutat
La instal·lació de caixes niu ha començat al parc del Migdia, però el consistori vol anar estenent la mesura arreu de la ciutat. Això sí, sempre tenint en compte allò que marca l'estudi de Galanthus. "Per exemple, la zona del Jardí de la Infància, on hi va haver problemàtica amb la processionària, és un altre dels llocs; però a la Devesa i a les ribes del Ter, la diagnosi indica que no cal fer-hi grans actuacions", explica el regidor de Paisatge i Hàbitat Urbà.
A més de les mesures per afavorir la lluita biològica, l'estudi també precisa quines espècies d'arbrat són més adequades per a cada parc. I no només això, sinó que també dóna pautes sobre aspectes arquitectònics. "Per exemple, si es rehabilita un edifici, ens indica què cal fer per afavorir que hi niïn espècies d'ocells; cosa que, en el cas de l'oreneta, està molt ben trobat", conclou Sastre.
Per la seva banda, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha subratllat que la instal·lació de caixes niu "renova el compromís de l'Ajuntament amb una ciutat verda i sostenible". I a més, destaca que això també lliga amb el concepte d'una 'smart city' sense necessitat de fer servir tecnologia. "Aquest és un clar exemple que ens indica com, per trobar solucions intel·ligents, no cal anar a buscar artilugis estranys", ha conclòs.
Entre aquestes espècies útils hi ha el ratpenat i les mallerengues, que són efectius per lluitar contra insectes com els mosquits o la processionària del pi. Per això, amb l'objectiu d'afavorir que visquin a la ciutat, el consistori instal·larà diverses caixes niu en parcs urbans.
Les primeres ja s'han començat a posar a l'arbrat del parc del Migdia. En total, aquí n'hi haurà una vintena (deu per a cada espècie) que es trobaran disseminades en aquest espai. El tècnic de l'associació Galanthus, Xavier Puig, explica que això té una raó de ser.
"En primer motiu, per atomitzar l'efecte que la caixa niu pugui tenir a l'entorn, i permetre que tant el centre com la perifèria del parc estigui cobert", indica. "I en segon lloc, perquè en el cas dels ratpenats, per exemple, l'espècie no utilitza un sol refugi, i va desplaçant-se d'un a l'altre en funció del fred i la calor o bé si algun està infestat de paràsits", concreta el tècnic.
En relació als ratpenats que viuran a les caixes niu, Xavier Puig concreta que es tracta d'un subtipus de l'espècie de mida petita. "Són els que toleren millor les molèsties de l'activitat humana, com el soroll, la llum o els tràfecs; sobretot, caçaran insectes de vol nocturn, cosa que inclou tant la papallona de la processionària, les arnes o els mosquits", explica.
Arreu de la ciutat
La instal·lació de caixes niu ha començat al parc del Migdia, però el consistori vol anar estenent la mesura arreu de la ciutat. Això sí, sempre tenint en compte allò que marca l'estudi de Galanthus. "Per exemple, la zona del Jardí de la Infància, on hi va haver problemàtica amb la processionària, és un altre dels llocs; però a la Devesa i a les ribes del Ter, la diagnosi indica que no cal fer-hi grans actuacions", explica el regidor de Paisatge i Hàbitat Urbà.
A més de les mesures per afavorir la lluita biològica, l'estudi també precisa quines espècies d'arbrat són més adequades per a cada parc. I no només això, sinó que també dóna pautes sobre aspectes arquitectònics. "Per exemple, si es rehabilita un edifici, ens indica què cal fer per afavorir que hi niïn espècies d'ocells; cosa que, en el cas de l'oreneta, està molt ben trobat", conclou Sastre.
Per la seva banda, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha subratllat que la instal·lació de caixes niu "renova el compromís de l'Ajuntament amb una ciutat verda i sostenible". I a més, destaca que això també lliga amb el concepte d'una 'smart city' sense necessitat de fer servir tecnologia. "Aquest és un clar exemple que ens indica com, per trobar solucions intel·ligents, no cal anar a buscar artilugis estranys", ha conclòs.
