Júlia Canals i Rut Castell van crear el 2014 la companyia Selvàtica Teatre i 'Llimacs' és la seva primera producció, que també protagonitzen. Totes dues van asseure's amb la dramaturga Tona Puig per fer una pluja d'idees sobre els temes que volien reflectir dalt l'escenari.
'Llimacs' parteix de la relació de dues germanes –una de les quals decideix no sortir mai de casa i viu sola al bosc- i la relació especial que tenen amb l'àvia. El muntatge, dirigit per Cristina Cervià, aborda temes com les relacions familiars, la petja de la infantesa i les pors i fílies heretades de generacions passades.
Tot, sempre des d'una òptica femenina, ja que totes les persones que han intervingut en el procés creatiu són dones. L'obra s'estrena divendres 23 de setembre a la sala La Planeta de Girona.
Ampliació:
La història està protagonitzada per dues germanes, la Joana (Júlia Canals) i l'Agnès (Rut Castell) que tenen una relació molt marcada per la infància que van viure. Una d'elles –la Joana-, per voluntat pròpia decideix viure tancada a una casa del bosc, de la que no surt mai, i on es dedica a experimentar. L'altra, l'Agnès, la ve a veure per portar-li menjar i aigua. Entre les dues hi ha sempre la presència de l'àvia, que és el tercer personatge de l'obra.
En paraules de les seves creadores, 'Llimacs' és una obra que tracta temes com la família, l'herència emocional que passa de generació en generació, les obsessions i les alineacions mentals. Tot, des d'un marcat punt de vista de dona, ja que totes les mans que han creat, manipulat i interpretat el text són dones.
Aquesta és la primera creació de la jove companyia Selvàtica Teatre, que tenien clar que volien fer un text de nova creació. L'encàrrec li van fer a Tona Puig l'estiu del 2015 i, des de llavors, han mantingut diverses reunions per donar forma a les idees que tenien al cap. "La improvisació també hi ha tingut un paper important", reconeix la dramaturga. Puig apunta que el muntatge reflexiona també sobre la incomunicació, sobre el pes de les herències que passen de generació en generació i també de la nostra part conscient i inconscient. "Tracta de temes socials i de la pressió general que pot portar a estat d'alienació mental", assenyala.
Un cop el text estava escrit, va anar a parar a mans de Cristina Cervià que, un cop més, ha deixat l'escenari per mostrar una altra faceta seva: la de directora. Cervià reconeix que ha estat enriquidor el procés per portar a escena el muntatge ja que hi ha participat tant l'autora del text com les actrius. "És un treball d'espeleologia, d'anar trobant capes i capes a la història", remarca.
Segons assenyala, creu que l'obra pot fer pensar al públic ja que, qui més qui menys, ha pogut viure situacions familiars similars que el poden identificar amb els personatges. "Cada família és un món i té la seva pauta però crec que ens pot fer pensar en coses viscudes", ha manifestat. L'obra s'estrena divendres 23 de setembre a la Planeta de Girona.
