El grup gironí Corcho del País, a liquidació després de no haver pogut remuntar un deute de 15 MEUR

El grup gironí Corcho del País, que produïa taps de suro, es desintegra i tanca les fàbriques. La firma, immersa en un concurs de creditors, no ha pogut remuntar el deute de més de 15 milions d'euros (MEUR) que arrossegava.

La crisi, la baixada de comandes i la forta competència que hi ha al sector s'han traduït en fortes pèrdues, i el gerent, Francesc Jiménez, assegura que no han tingut "cap altra sortida que no fos el tancament". El grup (format per Corcho del País, Subertap i UPRODECO) té plantes a Cassà de la Selva, Sant Feliu de Guíxols i Santa Coloma de Farners. El Jutjat Mercantil de Girona ja n'ha ordenat la liquidació, que es fa de manera esgraonada.

Subertap ja va tancar a l'abril, la seu central ho va fer aquest agost i UPRODECO preveu fer-ho a finals de mes (tot i que, en aquest cas, s'està a punt de tancar la venda de l'empresa a un altre grup, que permetria reflotar-la). Jiménez assegura que en tot el procés, sobretot, s'ha vetllat pels treballadors. Aquesta és la fi d'un grup que havia arribat a produir fins a 250 milions de taps de suro anuals.

Ampliació:

Corcho del País va néixer ara fa gairebé 30 anys a les comarques gironines. Fabricava taps de suro per a vins tranquils, escumosos i cava. El conglomerat que el formava era l'exemple d'allò que es coneix com una empresa vertical; és a dir, que abastava tots els processos de producció (des que el suro s'extreu de l'alzina fins que els taps surten de les màquines).

El grup gironí va arribar a produir fins a 250 milions de taps de suro anuals. El seu embrió van ser les empreses Corcho del País (que donava nom al grup i amb seu a Cassà de la Selva) i UPRODECO (amb planta a Santa Coloma de Farners). La firma també agrupava una altra fàbrica de la demarcació (Subertap, a Sant Feliu de Guíxols) i havia tingut plantes a Còrdova i a la Rioja.

L'arribada de la crisi, lligada a l'auge dels nous tapaments (com els sintètics o de plàstic) va passar factura als números del grup. Any rere any, Corcho del País va començar a acumular pèrdues, es va replegar a comarques gironines i al febrer del 2015 va presentar concurs de creditors al Jutjat Mercantil amb un deute que s'elevava a 15 MEUR. Aleshores, Corcho del País havia tancat el darrer exercici facturant-ne 8.

Abocada a la liquidació

El grup gironí va intentar tirar endavant un pla de viabilitat i renegociar amb els bancs, però no ha pogut capgirar la situació. "Per refinançar-nos ens obligaven a pagar un interès molt elevat, i a tot això s'hi ha sumat una davallada de comandes i la impossibilitat de poder fer front a la competència del sector", concreta el fins ara gerent de Corcho del País, Francesc Jiménez.

La pèrdua de clients, els crèdits bancaris a satisfer i, novament, una baixada de la facturació, han fet que no hi hagués cap altra sortida que no fos la liquidació. És a dir, que el grup Corcho del País es desfà i els seus béns surten a subhasta per cobrir deute i pagar indemnitzacions a la plantilla (que dels 130 treballadors que tenia al 2011, en el moment d'obrir la liquidació havien passat a ser tan sols una quarantena).

De manera esgraonada

Francesc Jiménez concreta que, en tot aquest procés, des de l'antiga gerència (ara, qui porta l'empresa és l'administració concursal) s'ha vetllat pels interessos de la plantilla. "Sempre han cobrat i tenen les indemnitzacions pactades; a més, alguns ja han trobat noves feines en empreses del sector", precisa.

El procés de liquidació que posa fi a Corcho del País s'ha fet de manera esgraonada. A l'abril va tancar Subertap de Sant Feliu de Guíxols, on hi treballaven setze empleats. A principis d'agost, va fer el mateix la seu central, situada al polígon de Cassà de la Selva i on hi havia una quinzena de treballadors. "D'aquests, però, la meitat ja han trobat una nova feina al mateix sector", indica Jiménez.

Ara, l'única firma que encara treballa és UPRODECO, on hi ha set empleats. L'empresa ha de tancar portes el 29 de setembre, però podria no fer-ho. I és que ja hi ha un comprador interessat (l'operació ja està quasi tancada) que adquirirà la firma, la reflotarà i assumirà el personal que ara hi treballa.

Tot allò què s'obtingui de la venda dels actius (maquinària, edificis, etc.) es destinarà ara a cobrir deute. Aquesta és la fi d'un conglomerat que va començar a caminar l'any 1987 i que, a més del mercat estatal, havia arribat a portar el seu segell a l'Argentina, França o Itàlia, on hi feia exportacions recurrents.