La Diada a les comarques gironines ha començat com cada any amb la tradicional ofrena floral a la tomba de l’expresident de la Generalitat a l’exili Josep Irla al cementiri de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Les institucions representades en l’acte, Generalitat, Diputació, Ajuntament i Consell Comarcal, han reivindicat l’esperit democràtic del poble català i han recordat la figura de Josep Irla com a referent en la lluita “serena i pacífica” per la llibertat del país.
El delegat del Govern a Girona, Eudald Casadesús, ha lamentat que l’estat espanyol hagi optat per la “via judicialitzadora” tot “abandonant el diàleg” i ha subratllat que la manera de fer del poble català, tal com es podrà veure en la Diada d’avui, ha dit, és “democràcia, civisme i esperit pacífic”. Aquest any fa 35 anys que Sant Feliu de Guíxols va rebre les despulles de Josep Irla.
Ampliació:
A les nou del matí, els representants de les diferents institucions -Generalitat, Diputació, Ajuntament i Consell Comarcal- han assistit a l’acte per retre el tradicional homenatge del que va ser president de la Generalitat a l’exili i alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Josep Irla. Com cada any, ha estat el tret de sortida dels actes de la Diada a les comarques gironines.
El primer en parlar ha estat el delegat del Govern a Girona, Eudald Casadesús, que ha manifestat que el Parlament de Catalunya té “l’encàrrec democràtic” de treballar per “aconseguir un país nou i millor” perquè així ho van decidir els ciutadans. “No treballar-hi per donar compliment a això, seria un frau democràtic”, ha afegit. En aquest sentit, ha assenyalat que resulta “incomprensible” que l’estat espanyol opti per la “via judicialitzadora tot abandonant el diàleg i la democràcia” i ha recordat el caràcter “democràtic, de diàleg, de civisme i d’esperit pacífic” del poble català. Una “manera de fer”, ha dit, que es podrà tornar a veure un cop més en la Diada d’enguany on els catalans reivindicaran el seu dret a decidir.
Per altra banda, el delegat del Govern també ha fet èmfasi en la necessitat de “sumar voluntats” i aconseguir una àmplia majoria en aquest procés cap a la independència tot recordant les paraules de la desapareguda Muriel Casals quan deia “som aquí per construir un país més lliure, més just i més digne i on tothom hi tingui cabuda”. Casadesús ha acabat el seu discurs subratllant que cal “fer les coses bé i estar a l’alçada” ara que “s’acosten cruïlles decisives”.
La figura de Josep Irla com a referent de la democràcia
El president del Consell Comarcal del Baix Empordà, Joan Català, ha recordat que fa 150 anys que va néixer Josep Irla, de qui ha destacat la seva “perseverança en la lluita per la defensa de la llibertat, democràcia, la justícia social i la sobirania nacional” en una tasca “gens fàcil” que va saber dur a terme amb una “gestió eficaç i digne”. Per això, ha dit, cal recordar-lo cada any “amb devoció” per tots els sacrificis que va haver de fer.
Qui també ha recordat la figura d’Irla ha estat l’alcalde del seu municipi natal, Carles Motas, tot destacant la seva contribució en el manteniment de les institucions democràtiques “vives”. Durant el seu parlament, ha recordat que aquest any s’ha aconseguit el retorn d’un símbol, com és la senyera encarregada pel mecenes Rafael Patxot –fill de sant Feliu- després d’estar 80 anys fora de Catalunya i que enguany també fa 35 anys que van arribar al municipi les despulles d’Irla per ser enterrat en un “lloc humil”. El batlle també ha reivindicat el dret que el poble català té per exercir el dret a decidir i ha subratllat la necessitat de fer el camí “tot junts” i de “no deixar ningú enrere”.
Finalment, el vicepresident de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, en substitució del president de l’ens, Josep Vila, que no ha pogut assistir a l’acte per motius personals, ha fet referència a la “falta de diàleg” i a la “pressió” que l’estat espanyol està fent contra el país i presidents de la Generalitat i del Parlament. Una pressió, ha afegit Noguer, que comença a partir de les diades multitudinàries que es fan a Catalunya des del 2012 i que són “netament independentistes”. Malgrat tot i davant qualsevol possible “defalliment”, ha afegit Noguer, el poble de Catalunya trobarà les paraules i els “anhels de llibertat en persones i veus com les del president Josep Irla que recorda la noblesa del nostre objectiu, com és el de tenir una societat més justa i una nació més lliura”.
Durant la cerimònia s’ha comptat amb la participació de l’Orquestra de Cambra de l’Escola de Música de Sant Feliu de Guíxols, que entre altres temes, ha interpretat l’himne d’Els Segadors.
La vida de Josep Irla
Josep Irla i Bosch va néixer en una família d’hostalers el 1874. Va ser el més gran de tres germans i va crear una important empresa surera. Capdavanter del republicanisme catalanista a les comarques gironines, va ser alcalde de Sant Feliu de Guíxols (1909) i el 1911 diputat provincial de Girona i, com a tal, membre de l’Assemblea de la Mancomunitat. Amb l’adveniment de la República es va incorporar a Esquerra Republicana de Catalunya, amb qui va ser diputat al Congrés espanyol. Va ser el darrer president del Parlament de Catalunya (1938) abans de la fi de la Guerra Civil.
El gener de 1939 es va exiliar a França, i després de l’afusellament de Lluís Companys (1940) va assumir la presidència de la Generalitat, enguany fa 75 anys. Va organitzar el govern a l’exili, amb Josep Tarradellas com a primer conseller. Va dimitir el 1954, i va morir el 19 de setembre de 1958 a Sant Rafael, Provença (França). El 1981 les seves despulles van ser inhumades i traslladades a Sant Feliu de Guíxols, després de rebre honors oficials.
L’ofrena floral a Josep Irla reivindica l’esperit democràtic del poble català enfront la judicialització del procés
Les institucions presents a l’acte confien que la Diada d'avui serà un exemple més de civisme
