Torroella de Montgrí celebra amb normalitat el seu últim correbou

La penya organitzadora intentarà trobar la manera de no acabar amb "la tradició"

La penya Sant Marcos de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) ha celebrat amb normalitat les que han de ser les últimes vaquetes que autoritza l'ajuntament després que el ple aprovés una moció presentada pel partit animalista PACMA contra l'ús d'animals vius per a festes.

Cinc representants del PACMA s'han concentrat davant el recinte on fan les vaquetes per mostrar el rebuig a aquesta tradició que consideren "cruel". Han demanat entrar per gravar les condicions amb les que estan els animals però el vigilant de l'accés els hi ha "desaconsellat". És el primer cop que els organitzadors contracten seguretat privada i ho han fet, diuen, per evitar aldarulls amb els animalistes.

La penya Sant Marcos ha avançat que batallaran fins al final per intentar mantenir la festa i lamenten que es prohibeixi per "una qüestió política". "Per què es toquen només els correbous? Perquè fa olor a espanyol? Perquè no accepten que sigui una tradició a Catalunya? No ho entenc", ha dit el president de la penya, Marcos Aladid.

Ampliació:

Adalid ha reconegut que l'expectació que s'ha generat arran de la polèmica els ha sorprès perquè no hi estan "gens acostumats". Amb tot, ha demanat que se'ls permeti continuar amb aquesta tradició i, de fet, ja ha avançat que, si l'ajuntament no es fa enrere amb la prohibició del correbou a Torroella, emprendran accions legals.

El president de la penya Sant Marcos ha volgut recordar que "aquí no es mata l'animal, al contrari, tornen a la granja i és lliure" i, per tant, no és comparable a les curses de braus o d'altres activitats on es maltractin animals. En aquest sentit, ha explicat que l'estrès que té l'animal, i que denuncien els activistes, és "el mateix" que poden patir altres animals en festes com els concursos de gossos d'atura.

Organitzar el correbou costa uns 25.000 euros, segons ha explicat Aladid, dels quals 6.000 són per a les vaquetes, que aquesta edició venien de Castelló de la Plana. Amb tot, l'associació compta amb una subvenció municipal de 3.000 euros i esperen continuar tenint-la l'any que ve. "Presentarem la instància per fer el correbou l'any que ve, i esperem que ens ho donin", ha declarat Aladid, que s'ha queixat de l'actitud presa per l'actual alcalde, Josep Maria Rufí (ERC) de qui ha recordat que, en una etapa anterior al govern, no va prohibir ni es va mostrar en contra dels correbous. "És una decisió estrictament política", ha opinat.

Al llarg d'aquest dissabte al matí, unes 400 persones han seguit el correbou. Una a una, han sortit un total de quatre vaquetes que, lligades pel cap, han perseguit els participants que les esquivaven a l'últim moment. Segons Adalid, cada any reben uns 2.000 espectadors i esperen que aquest any siguin més per la polèmica generada. Entre els assistents, hi ha hagut un centenar de persones vingudes de Jaén que s'han "solidaritzat" amb la penya de Torroella.

El PACMA, satisfet

D'altra banda, els activistes que s'han concentrat mitja hora abans del començament del correbou a les portes del recinte han parlat d'espectacle "cruel" i, segons la coordinadora del PACMA a comarques gironines, Pilar Ferrándiz, no pot ser una festa un esdeveniment on "un animal pateix". "No ho diem nosaltres, ho diu el Col·legi de Veterinaris", ha afegit.

Els animalistes han intentat entrar per gravar el correbou, però la seguretat privada, contractada per primer cop per l'organització, els ha desconsellat fer-ho per evitar aldarulls. Ferrándiz ha reconegut que no és el mateix que d'altres activitats que es fan amb animals com les curses de braus, però diu igualment es tracta d'un "abús" cap a un ésser viu que "no vol estar en aquella situació".

La reivindicació dels animalistes ha acabat amb la lectura d'un manifest on han celebrat que es tractava de "l'últim correbou" que es feia i titllava el 2016 com "un any d'èxits dels moviments antitaurins". Alhora, l'escrit desitjava que "aquest moviment tant potent s'escampi com una taca d'oli arreu de Catalunya". Amb la prohibició del de Torroella de Montgrí l'únic correbou que quedarà a les comarques gironines és el de Vidreres (Selva). El PACMA ha anunciat que el seu pròxim objectiu és aconseguir que també sigui l'últim any que es faci.

L'ajuntament no es pronuncia

S'esperava la reacció per part de l'Ajuntament de Torroella de Montgrí, que en ple va aprovar la moció per prohibir els correbous i qualsevol espectacle amb animals vius. Tot i que la moció no era vinculant, va generar tensions entre l'equip de govern format per CiU i ERC i li va acabar costant el càrrec a l'anterior alcalde, Jordi Cordon (CiU), que en junta de govern va acabar fent valer el seu vot de qualitat per autoritzar el correbou d'enguany.

Aquesta decisió, va provocar el trencament del pacte de govern amb ERC, que va proposar una moció de censura a Cordon i va tenir el suport d'UPM, l'EST i la CUP. Amb la resolució es va proclamar nou alcalde de la localitat el republicà Josep Maria Rufí. Ni Rufí ni la resta de l'equip de govern han volgut fer cap declaració. Els correbous continuaran fins aquest diumenge.