Tots aquests dubtes i pors es van dissoldre com un terròs de sucre quan diversos feixos de llum blava van inundar la grada provinents de l'escenari on una pantalla permetia veure la projecció d'un cometa al més pur estil de "Le voyage dans la lune" (1902) de Georges Méliès, i que aterrava al que semblava el planeta terra. Amb aquesta petita producció visual van començar a sonar seguidament els primers compassos de "Cuando no me ves".
"Bajo el volcán" fou el primer tema del nou disc que van interpretar amb el públic ja dempeus i aplaudint. Només acabar-la Balmes va assegurar que "avui ens ho passarem bé", demostrant que era el primer sorprès amb l'entrega d'un auditori ple a vessar.
La vetllada també gaudia de tocs tecnològics per a fer del concert una experiència més propera. Si aquesta setmana s'havia vist Beyoncé a l'Estadi Olímpic de Barcelona amb grans pantalles projectant els seus moviments, ahir a Cap Roig es va poder veure una GoPro clavada al pal del micròfon que recollia un primer pla de les expressions de Balmes en temes com "Allí donde", el primer que en va fer ús i que la resta del concert s'intercalava amb muntatges visuals.
Amb "Segundo asalto" Balmes va confessar les discussions que tenien amb el seu productor a l'hora d'enregistrar un disc; "No sabeu la de baralles que tenim. Per un minut a vegades és necessari fer un doble àlbum. Li vam jurar que aquesta vegada (Cometa Halley) seria un disc curt i ell ho va celebrar dient "joder, ja seria hora!"".
En total van ser dues hores de concert que van comptar amb la màxima complicitat d'un public més que entregat a temes nous i ja coneguts com ara " Psiconautas" (9:39 minuts), "Belice", "Oníria", "1999", "Algunas plantas", "I.M.T." per a rematar-ho amb "El club de fans de John Boy" abans dels quatre visos que es van marcar; "Incendios de nieve", "Manifiesto delirista", "Domingo astromántico" i "Planeador".
