Platja d’Aro informarà als agents turístics que calen permisos per fer ‘flash mobs’

Alguns testimonis expliquen que els va semblar que era un atac terrorista

L’Ajuntament de Platja d’Aro (Baix Empordà) està decidit a arribar fins a l’origen per evitar que la situació de pànic col·lectiu que es va viure ahir a la nit al centre no es torni a repetir. Una ‘flash mob’ amb turistes alemanys que simulaven que perseguien uns paparazzis amb pals de ‘selfie’ mentre ho gravaven va generar una situació d’alarma perquè la gent va creure que era un atac terrorista amb armes.

L’alcalde del municipi, Joan Giraut, ha explicat que es reuniran amb el sector turístic –hotels, càmpings, operadors i agències- per informar-los que per poder oferir activitats al carrer com ara ‘flash mob’ cal tenir el permís de l’Ajuntament, una autorització que no tenien els responsables de l’activitat d’ahir. “I si no els donem el permís, hauran de buscar altres destinacions per fer-ho”, ha afegit Giraut que ha demanat perdó a tots els afectats per la situació viscuda.

El consistori decidirà si es presenta com a acusació particular un cop el jutge hagi valorat els fets. Hi ha cinc monitors detinguts per un delicte de desordre públic que està previst que passin a disposició del jutge aquest matí.

Ampliació:

“Afortunadament no hi ha hagut morts però la situació podria haver acabat amb tragèdia, ens preocupa i intentarem que no torni a succeir”. Aquestes eren les paraules de l’alcalde de Platja d’Aro, Joan Giraut, poques hores després del pànic que es va viure ahir a la nit. Giraut ha explicat que el que havia de ser una activitat “lúdica i innocent” va acabar convertint-se en una situació “surrealista i perversa” en un moment de màxima afluència de gent pròpia del mes d’agost a aquesta localitat turística.

Els recents atacs terroristes a punts com Niça o Bèlgica van contribuir a generar aquesta situació de pànic col·lectiu, segons l’alcalde, fins al punt que alguns testimonis van sentir trets i en un primer moment es va parlar d’”armes simulades”. Una informació que la policia va desmentir al cap d’una estona per frenar la situació de pànic, alimentada també a través de les xarxes socials.

Informaran al sector que calen permisos

Per poder fer aquest tipus d’activitats a l’espai públic calen uns permisos però l’operador alemany que els va vendre el ‘pack’ on s’incloïa el ‘flash mob’ no ho havia sol·licitat de manera que l’Ajuntament i els cossos de seguretat no n’estaven al cas. Properament, l’Ajuntament es reunirà amb el sector turístic –càmpings, hotels, agències i operadors- perquè sàpiguen que cal aquesta autorització. “Volem pensar que no ho van fer per desconeixement”, ha afegit Giraut, que ha donat a entendre que aquest tipus d’activitats no es permetran per evitar que torni a succeir una cosa similar. L’alcalde també ha demanat perdó a tots els afectats per la situació viscuda.

Una quinzena de ferits i 178 trucades a emergències

El telèfon d’emergències del 112 va rebre 178 trucades per l’incident viscut ahir al municipi, i molts dels ciutadans parlaven de tiroteig. La gran riuada de gent que fugia presa pel pànic va comportar que s’haguessin d’atendre vuit persones al CAP de Platja d’Aro per un atac d’ansietat i sis més per contusions. Tres persones més van ser ateses a l’Hospital de Palamós també per contusions lleus.

El cap de la Policia Local de Castell David Puertas, ha detallat que calculen que hi havia entre 50 i 100 persones, menors d’edat, seguint el ‘flash mob’. Totes eren alemanyes i s’allotjaven al càmping Vall d’Or de Platja d’Aro. També ha subratllat que dues de les monitores, en veure el que havia acabat passant, es van presentar a la comissaria dels mossos demanant disculpes i admetent que havien estat els autors. I que posteriorment es van detenir tres monitors més.

“Encara em tremolen les cames, era molt real”

Els comerços i establiments del centre on ahir es va viure el succés intentaven tornar a la normalitat apujant de nou les persianes per rebre un dia més els visitants. Les converses, però, eren totes sobre el que va passar ahir. Els que ho van viure explicaven que tot va passar molt ràpid i que van creure que es tractava d’un atac terrorista.

“Va ser espantós, la gent corrent per tots costats, altres amagant-se sota les taules o dins dels establiments; les cares eren de terror”, recorda en Sergi, un cambrer d’una pizzeria que ho va viure en primera persona. “Encara em tremolen les cames quan hi penso, va ser molt real”. Explica que en aquell moment hi havia 600 comensals a la terrassa i a dins al local i una setantena més fent cua. Amb qüestió de segons plats i gots van quedar “trinxats” i la gent va arrencar a buscar refugi. Ell es va amagar darrere una columna esperant a veure què passava i explica com el comportament dels turistes d’aquí va ser molt més caòtic que els estrangers. “Els espanyols van deixar-ho tot, mòbils, bosses i fins i tot les xancletes però els estrangers es van quedar quiets i van mantenir més la calma, malgrat el pànic que van viure”. L’establiment està mirant ara si l’asseguradora els cobrirà els desperfectes.

Al costat de la pizzeria hi ha una gelateria. Una de les dependentes, l’Anna, ha relatat que de cop i volta van començar a entrar persones al local per refugiar-se i que van decidir abaixar la persiana. “Vaig pensar que es tractava d’un atac terrorista, d’un boig que havia començat a fer tiros”, recorda encara amb la por al cos.

I pocs metres més enllà, hi ha la joieria que regenta en Rafel. Aquest testimoni ha explicat que va ser una situació d’emergència molt real per una causa desconeguda, tot i que tot apuntava a un atac terrorista. De fet, admet que quan es van atrinxerar amb desenes de persones a dins de la botiga –també van entrar als magatzems- la sensació que tenia era que en qualsevol moment entraria algú i els dispararia. “I això era impensable fa uns mesos però crec que si tornés a succeir un fet similar tornaria a passar el mateix; el pànic es contagia molt ràpid”, afegeix.

Ara els establiments i locals només pensen en passar pàgina i poder oferir al visitant una estada tranquil·la i agradable pròpia d’un mes d’agost.