Reobren el camí de ronda de l’Illa Roja de Begur després d’estabilitzar els talussos

El camí de ronda del tram de cala Moreta, a l’Illa Roja de Begur (Baix Empordà), ja torna a estar obert al públic un cop enllestides les obres d’estabilització dels talussos. L’actuació ha tingut un cost de prop de 60.000 euros que ha assumit l’Ajuntament. Els treballs han consistit en la col·locació d’una malla metàl·lica en els llocs de despreniments i reforçar o canviar part de la que es va col·locar l’any 2005.

També s'ha fet caure una pedra de grans dimensions. “Era una obra urgent i prioritària”, ha afirmat l’alcalde, Joan Loureiro. Els treballs s’han dut a terme després de detectar-se despreniments de pedres a la zona. Les millores que s’hi han fet han consistit en reforçar i ampliar la zona de protecció del penya-segat que dóna al mig de la platja de l’Illa Roja i canviar la tanca oxidada que hi ha al talús, al tram de platja que no té camí de ronda. En aquest punt es va decidir també fer caure una pedra de grans dimensions per garantir la seguretat a la zona.

Concretament, s'ha posat una tanca metàl·lica recoberta de plàstic per evitar l’oxidació a gran part del talús del camí de ronda de cala Moreta. A les zones més inestables, a més, s’ha reforçat la tanca amb una altra amb anelles. En un altre punt s’han col·locat vuit barres llargues de tres metres de profunditat per assegurar-la i també s’ha millorat la tanca a dos punts que donen directament a la platja.

Els treballs s’han fet després que es detectessin despreniments en els controls periòdics dels penya-segats que ha fet l’enginyer de camins Josep Santandreu per encàrrec de l’Ajuntament. Està previst que hi hagi més actuacions d’estabilització geològica i de protecció. Aquests treballs d’estudi han servit de base perquè l’empresa Geotalud juntament amb els tècnics redactessin el projecte executiu que es va aprovar per junta de govern i que el va dotar dels diners per executar-lo.

L’Ajuntament de Begur ha actuat d’acord amb la Llei de Costes de 1988 i l’Orde sobre les Normes de seguretat humana en les zones de bany, que exposen que es de competència municipal garantir la seguretat dels usuaris de les platges. Tot i que la mateixa llei també diu que correspon a l’Estat les obres i actuacions d’interès general, entre les quals s’inclouen les de defensa i conservació del domini públic marítim-terrestre i les d’accés públic al mar. Per això, el govern begurenc, en el mateix acord de l’aprovació de l’estudi ja va decidir també donar-ne compte al Servei de Costes del Ministeri de Medi Natural per al seu coneixement i efectes oportuns, amb indicació que els treballs previstos s’executarien de forma immediata.

La segona actuació en onze anys

Aquesta és la segona vegada que l’Ajuntament de Begur actua als penya-segats de l’Illa Roja. La primera va tenir lloc el juny de 2005. L’actuació, que també va afectar la platja Fonda, tenia per objectiu consolidar els talussos per evitar despreniments de roques a les dues platges. L’actuació, amb una inversió d’uns 50.000 euros, es va concretar en grapar i retirar roques, col·locar malla d’acer i plantar vegetació.

La consolidació dels talussos de les dues platges begurenques, com a molts més del litoral de la Costa Brava, va sorgir arran de la mort, el 2003, d’un banyista a la platja del Senyor Ramon, a Santa Cristina d’Aro, per unes roques caigudes del penya-segat. Els setembre del 2003, Costes de l’Estat va demanar a l’Ajuntament el tancament de les platges d’Illa Roja i Fonda. Però l’Ajuntament va decidir només posar una senyalització als accessos alertant del perill de despreniments.

El ple de Begur de març de 2004 va aprovar el projecte de consolidació dels talussos de les dues platges, amb un cost de 50.000 euros, i el va enviar a Costes perquè l’assumís. Segons aquest estudi, a la platja de l’Illa Roja, que fa uns 150 metres de llargada, hi havia 5 zones amb un risc elevat de caiguda de blocs, mentre a la platja Fonda, d’uns 300 metres de llargada, hi havia 7 zones potencialment inestables. L’actuació es va executar un any més tard.