Localitzen restes d'un nou vaixell romà del segle II a la cala d'Aiguablava de Begur

El Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) porta a terme cada any diverses campanyes arreu del litoral català. A les comarques gironines, aquest any els arqueòlegs van engegar la campanya a la cala d'Aiguablava de Begur. En principi, la d'aquest estiu havia de ser la quarta i última prospecció que es feia a la zona, després que en aquest prolífic fondejador ja haguessin aparegut les restes de quatre vaixells (tres de romans i un de medieval). Però les prospeccions que s'han fet en un racó de la cala que fins ara no s'havia explorat han permès descobrir l'existència d'un cinquè derelicte.

'Vam fer una sèrie de sondejos fins arribar a la roca mare, extraient tot el sediment, i vam descobrir l'existència de noves restes subaquàtiques', concreta l'arqueòleg del CASC i director de l'excavació Gustau Vivar. Les restes pertanyen a un vaixell romà d'època imperial, datat al segle II després de Crist.

Aquesta nova descoberta, a més, té una importància cabdal. I és que, per primera vegada, s'ha trobat fusta conservada del casc d'una nau en aquest fondejador. En concret, una quaderna i dues traques. 'De la resta de vaixells, només havíem trobat el carregament, principalment àmfores, però ara per primera vegada hem recuperat fusta d'època clàssica', concreta Gustau Vivar.

La troballa del nou vaixell obligarà a replantejar la propera campanya d'excavacions. 'La nostra idea era acabar aquest any la prospecció de tota la cala d'Aiguablava, que és la primera del litoral català que explorem en tota la seva extensió', indica l'arqueòleg del CASC. Ara, però, la descoberta del derelicte comportarà que es facin noves campanyes a la zona.

La intenció és excavar aquesta nova zona en profunditat a partir de l'estiu vinent. La situació exacta del derelicte però, es guarda zelosament per evitar l'espoli. 'Quan obrim en extensió podrem documentar el vaixell, veure quines restes en queden i, a partir d'aquí, explicar la seva història; d'on venia, què transportava, qui formava la tripulació i on podia anar a comerciar', afegeix Gustau Vivar.

Fondejador prolífic

La zona on s'ha fet la troballa, la cala d'Aiguablava, és coneguda pels investigadors per ser una de les més prolífiques en restes arqueològiques. De fet, se sap que ja s'utilitzava com a fondejador al segle III abans de Crist (aC), perquè es trobava al costat d'un dels punts geogràfics més difícils per a la navegació a vela, el Cap de Begur.

Els vaixells feien servir la cala com a refugi, 'i és en aquest temps d'espera, si hi havia un temporal de llevant i els arrossegava contra les roques, quan es podien arribar a enfonsar', concreta Vivar. A més de les restes descobertes aquest 2010, fins ara s'han trobat quatre derelictes més al fondejador, dels quals només se n'ha conservat la càrrega i estris de la tripulació, com ara atuells de cuina.

Es tracta de tres vaixells romans (un tardorepublicà del segle II aC, un augustal del segle I aC, i un altre d'imperial del segle I dC). El quart, és medieval i data del segle XV (en concret, de l'any 1412).

Arquitectura naval del 'Triumfante'

A més de desplaçar-se fins a Begur, el vaixell 'Thetis' també continua estudiant les restes del vaixell de guerra 'Triumfante', que va embarrancar a la badia de Roses (Alt Empordà) la nit del 5 de gener del 1795. Precisament, el vaixell ja es troba en aquesta zona, on s'hi estarà fins al 27 d'agost.

Els arqueòlegs del CASC continuaran estudiant l'arquitectura naval de la nau, perquè el vaixell es va construir al Ferrol amb una tècnica molt específica –dissenyada per Jorge Juan-, que diferia dels models anglesos i característics de l'època. El 'Thetis' tancarà la campanya a Deltebre, on s'hi estarà fins al mes d'octubre.