El poble de Camallera (Alt Empordà) ha registrat uns nivells de nitrats en aigua potable lleugerament superiors als recomanats. Concretament, els controls han detectat un nivell de 52 mg/l, per sobre del paràmetre aconsellat de 50 mg/l. L'alcalde del municipi, Esteve Gironès, ha recomanat als grups de població més sensible, com ara embarassades, lactants i adults amb acidesa gàstrica, que no beguin ni cuinin amb aigua de la xarxa. Sí que es pot utilitzar per dutxar-se, rentar la roba o els estris de cuina, sense risc per a la salut.
També es demana, però, estalviar al màxim el consum d'aigua. Per exemple, restringint el rec dels jardins o el canvi d'aigua de les piscines. La minora dels cabals dels aqüífers va obligar el consistori a prendre "mesures d'urgència" a partir de captacions amb excés de nitrats per garantir el subministrament.
Això, segons l'alcalde, explicaria l'empitjorament de la qualitat de l'aigua. Segons el ban municipal publicat aquest dimarts, d'acord amb els criteris de la FAO-OMS, la ingesta tolerable de nitrats és de 219 mg/dia per persona. Malgrat això, cal tenir en compte que, en determinades persones i en alguns grups de població, la ingesta habitual de quantitats elevades de nitrats pot produir una alteració de la capacitat de transport d'oxigen de la sang (metahemoglobinèmia).
Els grups de població més sensibles són les dones embarassades i els lactants, els adults amb acidesa gàstrica reduïda i altres individus amb alteracions poc freqüents com dèficits hereditaris de la forma reduïda de la nicotinamida-adenina-dinucleòtid (NADH), una activitat disminuïda de l’enzim metahemoglobina reductasa als eritròcits, i amb anomalies estructurals de l'hemoglobina (Hb-Ms).
D'aquesta manera, es recomana que les persones incloses dins d'algun d'aquests grup de risc dels esmentats, s'abstinguin de consumir aigua de la xarxa per beure o cuinar. El grup de més risc són els lactants alimentats amb llet artificial, per la qual cosa, a l'hora de preparar biberons, cal utilitzar aigua envasada.
Encara que l'aigua tingui elevats continguts de nitrats, es pot utilitzar per a dutxar-se, rentar la roba o rentar els estris de cuina, sense risc per a la salut.
L'alcalde ha recordat que els aqüífers han minorat "considerablement" el cabal i que per garantir el subministrament l'ajuntament es va veure "obligat" a prendre "mesures d'urgència i a haver de recórrer a altres captacions amb excés de nitrats". Això hauria comportat l'"empitjorament" de la seva qualitat. Davant d'aquesta situació, Gironès ha demanat als veïns que no gastin més aigua de la estrictament necessària, restringint el rec de jardins i el canvi d'aigua per les piscines.
Un problema que ve de lluny
El problema de l'abastament d'aigua no és nou al poble de Saus, Camallera i Llampaies, que tradicionalment s'ha abastit de tres pous diferents. Dos dels quals –el de la zona de l'escola de Camallera i el de Llampaies- fa temps que presenten excés de nitrats. Segons l'alcalde, com a conseqüència de la filtració dels purins escampats als camps agrícoles en aigües subterrànies.
D'aquí que l'ajuntament prohibís l'any passat la construcció de noves macrogranges al municipi i que, més recentment, s'hagi adherit a la campanya per reclamar una moratòria d'aquests espais ramaders.
Davant dels problemes de qualitat d'aigua d'aquests dos pous, el consistori va recórrer a l'altre que hi ha al municipi, el de Lluena, que ha acabat quedant pràcticament sec per la sobreexplotació, en opinió de Gironès.
L'alcalde ha llançat un missatge de tranquil·litat i ha assegurat que el subministrament d'aigua no perilla aquest estiu al poble. De manera provisional, utilitzaran cisternes amb aigua provinent del municipi més proper i, a més, es reobrirà una font fins ara no utilitzada, la de Saus, malgrat que també presenta nivells de nitrats superiors als recomanats. "Preferim garantir el subministrament d'aigua, encara que sigui amb nitrats que haver de fer talls", ha justificat.
Tanmateix, ja pensen en mesures de més ampli abast que serveixin com a solució "definitiva" a uns problemes que venen de lluny. Per exemple, Gironès ha plantejat la possibilitat d'acollir-se a la xarxa comarcal o bé a la captació d'aigua "de qualitat" directament del riu.
