La primera planta potabilitzadora d'aigua contaminada per purins i adobs serà a Borrassà

Borrassà, a l'Alt Empordà, serà el primer municipi català que farà servir una tecnologia pionera per potabilitzar l'aigua contaminada per purins i adobs. La tècnica, desenvolupada per l'empresa osonenca Hydrokemós, fa servir un sistema d'elèctrodes per transformar els nitrats en nitrogen i oxigen.

És econòmica i, sobretot, no genera salmorres ni residus que després s'han d'enviar a l'abocador. Després de fer-ne una prova pilot, impulsada també pel Dipsalut, ara la tecnologia entra en fase industrial amb la construcció d'una planta potabilitzadora. S'aixecarà al costat del dipòsit municipal, entrarà en funcionament al desembre i permetrà abastir el municipi, de 700 habitants.

L'alcalde de Borrassà, Ferran Roquer, assegura que la tecnologia dóna "solució" a un problema endèmic al municipi i li permetrà ser "autosuficient" amb l'aigua. Tant Roquer com el president del Dipsalut, Josep Maria Corominas, han assegurat però que el sector ramader s'ha d'implicar més amb la problemàtica, "internalitzant el cost que suposa tractar els purins per evitar que es converteixin en un problema ambiental".

Ampliació:

Borrassà és un dels municipis gironins amb problemes d'abastament d'aigua a conseqüència de l'elevada presència de nitrats que hi ha al subsòl. El municipi, fins ara, no es podia autoabastir, perquè com ha explicat l'alcalde "qualsevol pou o captació d'aigua que es fes, tard o d'hora, estarà contaminada".

A partir del desembre, però, la situació canviarà. Serà gràcies a una nova tecnologia desenvolupada per una empresa catalana, Hydrokemós, que permet reduir la concentració de nitrats a l'aigua i rebaixar-la per sota de les 50 parts per milió (ppm), que és quan ja es considera apta per al consum de boca.

La nova tecnologia es basa en un sistema d'elèctrodes, a través dels quals circula l'aigua contaminada, i que transforma els nitrats en gas. En concret, en nitrogen i oxigen, que després s'envien a l'atmosfera. Segons explica la directora general d'Hydrokemós, Ruth Canicio, a diferència d'altres tractaments, aquest "destrueix al 100% els nitrats" i, a més, no genera residus (salmorres o sals que cal enviar a l'abocador).

A més, la tecnologia també té avantatges econòmics. De mitjana, tractar 1.000 litres d'aigua (un metre cúbic) té un cost d'uns 25 cèntims. La nova tècnica ja s'ha provat durant un any a Borrassà, on se n'ha fet una prova pilot, i actualment també s'està testant a la urbanització Tourist Club de Caldes de Malavella (Selva).

Fins a 100 metres cúbics al dia

Ara, la tecnologia ideada per l'empresa catalana ja està a punt per fer el salt. I el primer lloc on s'implantarà serà, precisament, a Borrassà. Es construirà una planta de tractament, a tocar del dipòsit municipal, que entrarà en funcionament al desembre i que permetrà potabilitzar fins a 100 metres cúbics d'aigua al dia.

El cost de construcció de la planta s'estima en uns 130.000 euros. D'aquests, un 30% els finançarà el Dipsalut. I l'altre 70% restant, la Unió Europea (que ha donat un ajut de 920.000 euros a Hydrokemós per traslladar la tecnologia a fase industrial).

"Podrem autoabastir-nos"

L'alcalde de Borrassà, Ferran Roquer, subratlla que la nova planta solucionarà un problema endèmic al municipi. "Ens millorarà substancialment la qualitat de vida, perquè ens permetrà ser autosuficients en aigua potable i, des de l'Ajuntament, abastir els 700 habitants del municipi", ha subratllat.

Tant Roquer com el president del Dipsalut, Josep Maria Corominas, no han amagat però que cal que el sector ramader s'impliqui més a l'hora d'evitar que els purins acabin contaminant les aigües. "El teixit productiu ramader hauria d'internalitzar el cost de tractament dels purins, per evitar que acabin essent un problema quan s'aboquen al medi", ha dit l'alcalde de Borrassà. "A l'hora de parlar de contaminació de les aigües, cal també actuar damunt l'origen del problema", hi ha apuntat el president del Dipsalut.

Pous, indústria alimentària i metal·lúrgica

Des del Dipsalut, que ha col·laborat per impulsar la nova tecnologia, destaquen que l'electrodesnitrificació, apart de resoldre els problemes a la xarxa d'abastament dels municipis, també ha de permetre "descontaminar" molts pous contaminats per purins i adobs.

En paral·lel, el mètode també tindrà altres aplicacions. Hydrokemós, després de rebre l'aval de la UE, estudia ara com implantar-lo a la indústria alimentària, a la metal·lúrgica i també com reduir les concentracions de nitrogen a llacs i fonts ornamentals.