Calonge i l'Estartit, escenaris de la pel·lícula sobre la Maternitat d'Elna

De l'any 1939 al 1944 a la Maternitat d'Elna (Rosselló, Catalunya del Nord) van néixer 597 nens de mares republicanes exiliades i també de mares jueves que fugien dels nazis. Era una institució humanitària liderada per la infermera Elisabeth Eidenbenz que va treure dels camps de refugiats de la zona les mares que estaven a punt de donar a llum en situacions infrahumanes.

Per donar a conèixer aquesta història s'està rodant la primera pel·lícula per a la televisió basada en aquests fets. El projecte té una base històrica per usa la ficció per explicar el relat. Durant les properes cinc setmanes, es rodarà a Calonge, l'Estartit, Sant Cugat i a Estana (Cerdanya).

Entre els actors destaca la participació de Noémie Schmidt (que fa d'Elisabeth), Natalia Molina, Nausicaa Bonnin, Blanca Romera i Pep Anton Muñoz, entre d'altres.

Ampliació:

La història de la Maternitat d'Elna va aflorar quasi per casualitat a final dels 90, quan un mestre vidrier vol comprar l'edifici que va acollir la institució sense saber, però, quin era la història que s'hi havia viscut entre aquelles parets als anys 40.

En aquest castell, la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz hi va muntar un refugi per a les mares que estaven abocades a donar a llum als camps de refugiats i, moltes d'elles, veien com els fills morien de fred, de gana o malaltia. Eren els anys posteriors a la Guerra Civil espanyola i milers de republicans havien fugit cap a França i s'amuntegaven als camps de refugiats de la zona, com el de la platja d'Argelés (només a set quilòmetres). A més, la Segona Guerra Mundial també havia esclatat i França, sota el règim de Vicky, estava recloent en camps els jueus que fugien del nazisme.

Per a moltes d'aquestes mares, que algú les tragués d'aquests camps de concentració –on les condicions de salubritat eren pèssimes- i els permetés estar amb els seus fills en un entorn de pau era un canvi vital. "Per a les famílies, entrar a la maternitat era creuar la porta el paradís", explica Nicolás Garcia, qui fou alcalde d'Elna entre 2001 i 2014 i que impulsar la compra de l'edifici i també ha aconseguit que la història de l'Elisabeth es conegui.

Amb l'objectiu que aquesta història arribi a les llars catalanes i que sigui més coneguda (fins al moment s'han fet alguns documentals, exposicions i llibres com el d'Assumpta Montellà del 2006), s'ha començat a rodar una pel·lícula per a televisió que s'estrenarà a TV3 entre el gener i el juny de 2017.

Un film per remoure consciències

El guió l'han escrit Montse Ganges i Ana Sanz Magallón i la direcció és de Sílvia Quer. Per a la directora, la voluntat no és la "d'explicar una història bonica" sinó que vol remoure consciències. "Volem que la gent quan vegi la pel·lícula pensi que aquesta història també està passant ara, que pregui consciència i que pensi en el drama actual dels refugiats i que vegi que n'hi ha moltes d'Elisabeths", ha manifestat Quer.

La pel·lícula es filma durant cinc setmanes a diversos escenaris de Catalunya. Les dues primeres setmanes s'estan gravant a la Torre Roure de Calonge, un edifici modernista on es rodaran bona part dels exteriors del film. Després també aniran a la platja de la Gola del Ter, a l'Estartit (Baix Empordà), a una ermita d'Estana (Cerdanya) i a dos localitzacions més a Sant Cugat del Vallès.

'La llum d'Elna' és una espècie de torre de babel, ja que el film es roda en català, castellà, francès i alemany. "I a més entre les actrius parlem en anglès, marxaré d'aquí aprenent moltes coses", diu fent broma l'actriu Natalia de Molina (Goya 2016 com a millor actriu) que té el paper de la cuinera de la maternitat, una dona andalusa vitalista i riallera que veu que és possible seguir vivint un cop arriba al centre.

Una pel·lícula coral

El paper protagonista d'Elisabeth Eidenbenz és per a la jove actriu suïssa Noémie Schmidt, que roda per primer cop a Catalunya. Reconeix que no en sabia res de la història, malgrat la infermera que va impulsar la maternitat és suïssa. "Es coneix molt més a Catalunya que a Suïssa, mai me n'han parlat a l'escola i crec que tinc l'oportunitat de fer-li justícia a l'Elisabeht amb aquest paper", ha declarat.

La mà dreta de l'Elisabeth va ser la Victòria, un personatge que protagonitza Nausicaa Bonnin. "Jo sóc més bel·ligerant i visc la guerra d'una altra manera, contrasto amb l'Elisabeth que és molt més racional i pacifista", avança l'actriu catalana. El repartiment es completa amb Blanca Romero, Pere Ponce, Pep Anton Muñoz i Isak Férriz, entre d'altres.

En total, hi participaran una trentena d'actors, entre els quals també hi ha nens. L'equip de la pel·lícula també ha localitzat set fills d'Elna, persones que van néixer als anys 40 a la Maternitat (que va ser clausurada pels nazis el 1944) i que faran d'extra a la pel·lícula.

'La llum d'Elna' és una coproducció amb Suïssa i hi participen Distinto Films, Bohemia Films, Producciones Cibeles, TV3 i TVE.