Un dels canvis més importants és que els sis sectors residencials que es preveien en aquests dos àmbits només tiraran endavant si hi ha necessitat de nous habitatges. Sinó, seran sòl no urbanitzable. El nou Pla General, a més, també regularitza els càmpings situats al delta de la Tordera. D'altra banda, la comissió també ha donat llum verda al pla especial del conjunt històric de Peratallada (Baix Empordà), que cataloga més d'un centenar d'elements patrimonials.
La comissió d'Urbanisme de Girona ha emès un informe favorable a l'avanç del nou Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) de Blanes. El document adapta el creixement residencial previst al municipi després del descens de la construcció arran de la crisi.
El POUM vigent a Blanes, aprovat l'any 2010, va ser declarat nul per una sentència del 2015 que considerava insuficient l'estudi d'inundabilitat que incorporava. Tot i que aquesta sentència ha estat recorreguda, en previsió que pugui esdevenir ferma l'ajuntament ha decidit iniciar la revisió del POUM. La revisió refarà les deficiències en l'estudi d'inundabilitat però mantindrà els mateixos criteris i objectius que el document del 2010, incorporant les modificacions legislatives urbanístiques que s'han produït aquests darrers anys i actualitzant les previsions que contenia.
Estancament del sector immobiliari
Un dels canvis més rellevants del nou POUM respecte el del 2010 és el relatiu al desenvolupament residencial, que s'adaptarà a l'actual context d'estancament del sector immobiliari. Mentre que en el període 2002-2007 es van construir una mitjana de 506 habitatges anuals a Blanes, entre 2008 i 2014 la xifra es va reduir a 189. Malgrat el refredament del sector, el municipi encara té pendents de construir deu sectors residencials, que representarien 3.704 nous habitatges.
L'avanç del POUM qüestiona la necessitat de disposar de tant sòl urbanitzable delimitat, és a dir, preparat per ser construït, a curt termini. Per això, proposa que el desenvolupament de sis sectors residencials que es preveien al nord de la carretera de Lloret o a l'àmbit de s'Abanell se supediti a que l'ajuntament així ho decideixi en funció de les necessitats de cada moment. Fins que aquests sòls es programin, doncs, tindran la regulació del sòl no urbanitzable.
La comissió d'Urbanisme ha valorat aquesta modificació, més adequada al context actual. No obstant, veu convenient que el consistori estableixi algunes pautes que orientin els futurs desenvolupaments i que prioritzi el creixement de les zones més properes al nucli urbà o als seus eixos d'accés.
Càmpings de la Tordera
El nou POUM de Blanes també incorporarà les modificacions de planejament que hagi impulsat l'ajuntament des del 2010 o les que es considerin adients per resoldre certs conflictes. Dins d'aquesta darrera categoria es troba la regularització dels càmpings situats al delta del riu Tordera.
No obstant, atès que el nou POUM encara s'està treballant, el consistori ha decidit modificar el vigent per abordar la situació més ràpidament. La comissió d'Urbanisme d'aquest dimecres ha emès un informe favorable a l'avanç d'aquesta modificació del POUM. El canvi afectarà els càmpings el Pinar, Bella Terra, Roca i Blanc, situats a la plana del riu Tordera. També abastarà altres establiments que estan fora d'aquest àmbit, com els càmpings la Masia, Sol i Mar, Cavall de Mar i Blanes.
Possibilitar la millora de les instal·lacions
La proposta del municipi és canviar la qualificació dels sòls on es troben tots aquests càmpings de manera que l'activitat quedi regularitzada. Per fer-ho, s'acull a la modificació del Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC). El PDUSC és l'instrument de planejament que protegeix el litoral català de la urbanització, però el 2014 es va introduir un canvi per fer compatible aquesta protecció amb el manteniment de les activitats turístiques preexistents, com ara els càmpings. El manteniment és possible si el planejament de cada municipi així ho decideix.
La modificació del POUM de Blanes, doncs, regularitzarà l'existència d'aquests càmpings costaners. Els establiments podran modernitzar i millorar les seves instal·lacions, sempre que tramitin abans un pla especial i presentin plans d'autoprotecció en cas d'inundació.
Vistiplau al pla especial de Peratallada
D'altra banda, la comissió també ha aprovat l'entrada en vigor del pla especial urbanístic del conjunt històric de Peratallada, un nucli de Forallac (Baix Empordà). El pla fixa els graus de protecció i els criteris que regiran les intervencions arquitectòniques al conjunt.
Peratallada està documentat com a topònim des del segle X, mentre que el seu castell apareix per primer cop per escrit al 1065. Tot i que el seu origen és incert, la vila ja existia a l'alta edat mitjana, no ha estat mai deshabitada i actualment conserva tant el traçat sinuós dels carrers com nombrosos elements de l'època. El 1975 es va declarar Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) el nucli històric, el castell i les muralles dels segles XII-XIII, mentre que l'església de Sant Esteve es considera Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).
El Pla especial incorpora 107 fitxes dels elements catalogats i detalla el tipus d'intervenció arquitectònica que es pot dur a terme a cadascun, segons la protecció que tingui assignada. Així, es distingeixen els següents graus: protecció integral, protecció tipològica (parets, voltes), protecció d'elements destacats (finestres, etc.), protecció ambiental (cases gairebé noves) i adequació ambiental.
Colors i materials, regulats
El document identifica també les tipologies constructives característiques de Peratallada i fixa els colors i el tipus de materials que s'hauran d'emprar en possibles intervencions o en les noves construccions.
La comissió d'Urbanisme de Girona ja havia aprovat definitivament el pla el gener del 2015, però va demanar a l'ajuntament que incorporés una sèrie de prescripcions perquè pogués entrar en vigor. Una vegada el consistori ha aprovat un text refós que inclou els requisits demanats per la Comissió, el pla es pot considerar vigent.
El POUM vigent a Blanes, aprovat l'any 2010, va ser declarat nul per una sentència del 2015 que considerava insuficient l'estudi d'inundabilitat que incorporava. Tot i que aquesta sentència ha estat recorreguda, en previsió que pugui esdevenir ferma l'ajuntament ha decidit iniciar la revisió del POUM. La revisió refarà les deficiències en l'estudi d'inundabilitat però mantindrà els mateixos criteris i objectius que el document del 2010, incorporant les modificacions legislatives urbanístiques que s'han produït aquests darrers anys i actualitzant les previsions que contenia.
Estancament del sector immobiliari
Un dels canvis més rellevants del nou POUM respecte el del 2010 és el relatiu al desenvolupament residencial, que s'adaptarà a l'actual context d'estancament del sector immobiliari. Mentre que en el període 2002-2007 es van construir una mitjana de 506 habitatges anuals a Blanes, entre 2008 i 2014 la xifra es va reduir a 189. Malgrat el refredament del sector, el municipi encara té pendents de construir deu sectors residencials, que representarien 3.704 nous habitatges.
L'avanç del POUM qüestiona la necessitat de disposar de tant sòl urbanitzable delimitat, és a dir, preparat per ser construït, a curt termini. Per això, proposa que el desenvolupament de sis sectors residencials que es preveien al nord de la carretera de Lloret o a l'àmbit de s'Abanell se supediti a que l'ajuntament així ho decideixi en funció de les necessitats de cada moment. Fins que aquests sòls es programin, doncs, tindran la regulació del sòl no urbanitzable.
La comissió d'Urbanisme ha valorat aquesta modificació, més adequada al context actual. No obstant, veu convenient que el consistori estableixi algunes pautes que orientin els futurs desenvolupaments i que prioritzi el creixement de les zones més properes al nucli urbà o als seus eixos d'accés.
Càmpings de la Tordera
El nou POUM de Blanes també incorporarà les modificacions de planejament que hagi impulsat l'ajuntament des del 2010 o les que es considerin adients per resoldre certs conflictes. Dins d'aquesta darrera categoria es troba la regularització dels càmpings situats al delta del riu Tordera.
No obstant, atès que el nou POUM encara s'està treballant, el consistori ha decidit modificar el vigent per abordar la situació més ràpidament. La comissió d'Urbanisme d'aquest dimecres ha emès un informe favorable a l'avanç d'aquesta modificació del POUM. El canvi afectarà els càmpings el Pinar, Bella Terra, Roca i Blanc, situats a la plana del riu Tordera. També abastarà altres establiments que estan fora d'aquest àmbit, com els càmpings la Masia, Sol i Mar, Cavall de Mar i Blanes.
Possibilitar la millora de les instal·lacions
La proposta del municipi és canviar la qualificació dels sòls on es troben tots aquests càmpings de manera que l'activitat quedi regularitzada. Per fer-ho, s'acull a la modificació del Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC). El PDUSC és l'instrument de planejament que protegeix el litoral català de la urbanització, però el 2014 es va introduir un canvi per fer compatible aquesta protecció amb el manteniment de les activitats turístiques preexistents, com ara els càmpings. El manteniment és possible si el planejament de cada municipi així ho decideix.
La modificació del POUM de Blanes, doncs, regularitzarà l'existència d'aquests càmpings costaners. Els establiments podran modernitzar i millorar les seves instal·lacions, sempre que tramitin abans un pla especial i presentin plans d'autoprotecció en cas d'inundació.
Vistiplau al pla especial de Peratallada
D'altra banda, la comissió també ha aprovat l'entrada en vigor del pla especial urbanístic del conjunt històric de Peratallada, un nucli de Forallac (Baix Empordà). El pla fixa els graus de protecció i els criteris que regiran les intervencions arquitectòniques al conjunt.
Peratallada està documentat com a topònim des del segle X, mentre que el seu castell apareix per primer cop per escrit al 1065. Tot i que el seu origen és incert, la vila ja existia a l'alta edat mitjana, no ha estat mai deshabitada i actualment conserva tant el traçat sinuós dels carrers com nombrosos elements de l'època. El 1975 es va declarar Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) el nucli històric, el castell i les muralles dels segles XII-XIII, mentre que l'església de Sant Esteve es considera Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).
El Pla especial incorpora 107 fitxes dels elements catalogats i detalla el tipus d'intervenció arquitectònica que es pot dur a terme a cadascun, segons la protecció que tingui assignada. Així, es distingeixen els següents graus: protecció integral, protecció tipològica (parets, voltes), protecció d'elements destacats (finestres, etc.), protecció ambiental (cases gairebé noves) i adequació ambiental.
Colors i materials, regulats
El document identifica també les tipologies constructives característiques de Peratallada i fixa els colors i el tipus de materials que s'hauran d'emprar en possibles intervencions o en les noves construccions.
La comissió d'Urbanisme de Girona ja havia aprovat definitivament el pla el gener del 2015, però va demanar a l'ajuntament que incorporés una sèrie de prescripcions perquè pogués entrar en vigor. Una vegada el consistori ha aprovat un text refós que inclou els requisits demanats per la Comissió, el pla es pot considerar vigent.
