Troben un nou esquelet sencer de tapir de 3,1 milions d'anys al Camp dels Ninots

Els arqueòlegs han tornat a posar al descobert una nova troballa al Camp dels Ninots. Es tracta d'un tapir sencer de 3,1 milions d'anys, que hauria fet 1,8 metres de llargada i 1,3 d'alçada i que tindria un pes de 250 quilos. Amb aquest descobriment, ja són cinc els esquelets sencers i en perfecte estat de conservació que els arqueòlegs han localitzat al Camp dels Ninots.

Els impulsors del projecte han batejat el jaciment amb el nom de la 'la Pompeia del Pliocè' perquè s'hi fan troballes úniques a Europa. Durant la prehistòria, aquesta zona estava ocupada per un gran volcà que va entrar en erupció i va generar una gran explosió. Llavors, aquest espai de més de 25.000 metres quadrats es va convertir en un llac que estava envoltat d'una selva tropical.

Per què té tant valor el Camp dels Ninots?

Des del 2003, al jaciment s'han trobat 22 esquelets sencers de bòvids, tapirs i també un esquelet sencer de rinoceront. Els animals que apareixen són tots de la mateixa època (tenen a l'entorn de 3 milions d'anys), estan en perfecte estat de conservació (han estat coberts durant segles per fangs i llots) i no han estat atacats o agredits per altres animals. Això fa pensar als experts que tots van morir alhora i d'una manera "sobtada i tràgica". Una de les principals hipòtesis és que una emanació de gasos del mateix volcà hagués acabat amb la vida dels animals que vivien a l'entorn de l'enorme llac.

El primer exemplar de tapir es va localitzar al camp el 2008. Es tracta d'una espècie que durant la prehistòria havia viscut a Europa i de la qual, actualment, se'n conserven exemplars al sud-est asiàtic i a l'Amèrica central. De fet, l'espècie que habita actualment a Malàisia es creu que és descendent dels tapirs del Camp dels Ninots.
Fins al moment, només s'havien trobat restes de tapir al sud de França però eren óssos, dents o restes parcials. A Caldes, en canvi, es localitzen esquelets sencers. Això fa que entre el 70% i el 80% de les restes fòssils d'aquesta espècie es concentrin al jaciment de Caldes. El fet de tenir cinc esquelets sencers d'aquesta espècie és un material molt valuós per estudiar el comportament de l'espècie (que és herbívora) i també l'entorn on vivia.

"Són animals molt marcadors del tipus d'ambient i ecosistema que hi havia, el tapir s'associa a clima subtropical, a boscos densos i ens ajuda a saber que, fa 3 milions d'anys, a nivell climàtica no hi hauria estacions sinó que tot l'any faria la mateixa temperatura", ha explicat un dels codirectors del projecte del Camp dels Ninots, Bruno Gómez.

Després de la troballa, els arqueòlegs hauran de continuar amb les tasques per treure'l amb molta dura de l'indret on l'han trobat i portar-lo fins a la seu de l'IPHES a Tarragona on continuaran estudiant-lo. L'equip del Camp dels Ninots està format per 40 investigadors de disciplines diverses i integrat per deu universitats i centres de recerca (també internacionals, de França i Txèquia).

Potenciar la vessant divulgativa

Per explicar el gran potencial d'aquest jaciment, els impulsors del projecte acaben d'inaugurar uns itineraris senyalitzats per visitar la zona i entendre millor què va passar-hi fa 3 milions d'anys. Actualment, tot aquest espai està cobert per camps de conreu. La segona fase d'aquest projecte és posar algunes reproduccions a escala real de les diferents espècies de macro-vertebrats que s'han trobat.

Segons ha explicat Gómez, el projecte també té previst fer un salt endavant pel que fa a la vessant divulgativa. Aquest mes de juny està previst que s'acabin les obres de l'antic castell de Caldes, que es destinarà al projecte del Camp dels Ninots. A una primera planta hi haurà un laboratori de restauració i també s'habilitarà per allotjar els investigadors que participin a les campanyes d'excavacions. La planta baixa s'hi farà una aula didàctica per acollir visites escolars. S'hi projectarà un audiovisual, es farà una excavació simulada i també s'habilitarà amb diferents elements museogràfics. El projecte ha d'estar en marxa el 2017.