El Ripollès registra 12 casos de maltractament a gent gran durant el 2015

El Consorci de Benestar Social descarta un repunt d'aquesta violència a la comarca

El Consorci de Benestar Social del Ripollès ha donat a conèixer les dades més rellevants de la memòria del 2015. Entre elles, destaca la detecció de 12 casos de maltractament a gent gran per part de familiars, una dada significativa si es té en compte que l'any anterior havien estat 5.

Des de l'ens descarten un repunt d'aquest tipus de violència a la comarca i ho atribueixen a l'eficàcia dels protocols que fa uns anys no existien i que ara permet als professionals detectar aquestes situacions.

Per altra banda, el consorci ha reforçat els recursos per combatre la pobresa energètica. Concretament, un 72% més que el 2014, passant de prop de 6.000 euros a més de 10.200 euros que s'han destinat a ajuts, sobretot per pagar les factures d'electricitat i la bombona de butà que els usuaris no podien afrontar. En xifres globals, l'ens va atendre un miler de nuclis familiars durant el 2015, una xifra similar als darrers anys.

Ampliació:

El treball integral contra la violència és un dels àmbits d'actuació del Consorci de Benestar Social del Ripollès. Durant el 2015, la violència masclista contra la dona és la que va registrar un major nombre de víctimes, 86 casos, a mans de la parella. També es van detectar 3 nenes que havien estat víctimes d'abusos sexuals. Pel que fa a la violència domèstica, es van registrar 39 casos de maltractament infantil per part dels seus pares així com 4 casos de maltractament de fills cap als seus pares.

Destaquen també els 12 casos de persones grans maltractades pels seus familiars, més del doble dels casos detectats l'any anterior, que van ser 5. La directora del Consorci de Benestar Social del Ripollès, Elisabeth Ortega, ha explicat que hi ha diferents tipus de maltractament a banda de la física, com podria la ser la psicològica, i que el que més han detectat ha estat el de caràcter econòmic, propiciat sobretot pel context de crisi. Es dóna quan els familiars –sobretot fills- passen per una situació econòmica delicada i decideixen portar-se a casa al pare o mare que cobra una pensió a canvi de cuidar-la. "Però aquesta feina no és fàcil i el final pot acabar passant que la persona gran no té ateses les seves necessitats bàsiques", afirma Ortega.

Pel que fa a la resta de casos de violència esmentats anteriorment, el consorci no disposa de la xifra desglossada dels últims anys. Sí que se sap que les víctimes de violència masclista i de violència domèstica que van ser ateses pel Servei d'Informació i Atenció a la Dona han crescut, passant de les 98 el 2014 a les 127 l'any passat. Des de l'ens no creuen que hi hagi hagut un repunt a la comarca sinó que la societat s'ha sensibilitzat molt més i els professionals estan més preparats per detectar-los. Un clar exemple és el dels maltractaments a la gent gran. Segons Ortega, fa tres anys no hi havia un protocol clar d'actuació i ara en canvi sí. Això, afegeix, ha permès visualitzar molt millor aquesta problemàtica.

Més recursos per combatre la pobresa energètica

La crisi també ha obligat a reforçar els recursos destinats a combatre la pobresa energètica. Dels 5.961 euros que es van aportar el 2014 es va passar als 10.256 euros el 2015, és a dir, un 72% més. Bona part d'aquests diners s'han destinat a ajuts per pagar les bombones de butà (120 ajuts per valor de 12.700 euros) i la factura de la llum (85 ajuts per valor total de 8.600 euros). Amb menor mesura s'han destinat a pagar el gas (15 ajuts per valor de 1.408 euros en total) i en últim lloc l'aigua (7 ajuts i 247 euros en total). Al marge del butà, que no es disposa de la dada del 2014, la memòria del 2015 reflecteix un augment del 62% dels usuaris atesos per poder pagar la llum, l'aigua i el gas, passant dels 66 el 2014 als 107 l'any següent.

Pel que fa a l'àmbit de l'exclusió social, el consorci –juntament amb la Creu Roja i Càritas- va repartir 360 ajudes per alimentació en espècies i 180 ajudes econòmiques en concepte de beques menjador, complements a aquestes beques i ajuts d'urgència. Pel que fa a l'habitatge, des del Servei d'Ofideute del Ripollès, encarregat de mediar amb els bancs, es van atendre 14 famílies per fer front als seus deutes hipotecaris, dels quals quatre van acabar amb una dació total, 4 una dació amb lloguer social, 5 refinançaments i 1 subhasta. Els ajuts econòmics per al lloguer social van anar destinats a catorze famílies per un valor total de 3.811 euros així com 2 ajuts més per a fiances de 700 euros en total. A nivell d'ocupació, es va donar feina a 15 persones fent tasques en brigades municipals i boscos.

Per altra banda, es van atendre 353 infants en situació de risc –el 2014 havien estat 367-, la majoria de caràcter moderat o lleu (un 91,2%) enfront dels casos greus (8,8%).

L'atenció a 1.140 persones amb grau de dependència reconeguts

Durant el 2015, el consorci va atendre 1.140 persones amb un grau de dependència reconegut, el que representa el 4,5% del total de la població ripollesa que han estat reconeguts en aquest àmbit. La majoria se situen al grau 2 –el nivell intermig- i tenen més de 75 anys. Un dels serveis que es vol reforçar en un futur, perquè permet allargar l'estada a casa, és el servei de d'atenció domiciliària. Durant l'any passat, es van atendre 197 usuaris, essent la higiene personal la tasca principal. Així mateix, un total de 577 persones es van beneficiar del servei de teleassistència.

Precisament, l'atenció a l'autonomia i a la dependència s'emporten prop de la meitat del pressupost del Consorci de Benestar Social del Ripollès–un 46%- seguit amb menor mesura de l'atenció social bàsica (26%), l'atenció sociofamiliar (19%), cohesió social (5%) i exclusió social (4%). I la previsió és que continuí així en un futur. I és que, segons ha fet notar la directora de l'ens, la comarca ha perdut 1.238 habitants des del 2010, i la radiografia sociodemogràfica mostra una població molt envellida (el 24% tenen més de 65 anys) i sense capacitat de l'autoregeneració, propiciat per una taxa de població infantil baixa (un 13%). Tampoc hi ajuda que el percentatge d'immigració continua essent molt baix, un 8% enfront del 19,96% de mitjana a la demarcació de Girona, fet que demostra que la comarca no resulta atractiva a nivell econòmic ni laboral.

El consorci va tenir una despesa de més d'1,6 milions d'euros durant el 2015. La principal aportació la va fer la Generalitat amb un 68% del pressupost; els 19 ajuntaments (22%), les persones usuàries (7%), el Consell Comarcal (1%) i la Diputació de Girona (2%). El president del consell Comarcal del Ripollès, Joan Manso, que també ha assistit a l'acte d'avui ha reconegut la bona feina que ve fent el consorci des que es va crear el 2010 en moments tant complicats com els actuals.