La ciutat ibèrica d'Ullastret, en 3D

La reconstrucció virtual del poblat és una de les primeres d'Europa amb aquesta tecnologia

Veure en tres dimensions com era la ciutat ibèrica d'Ullastret gràcies a la tecnologia dels videojocs. Després de quasi dos anys de treball, el Departament de Cultura (a través de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural) i l'Obra Social la Caixa han reconstruït virtualment la capital de l'antiga tribu ibèrica dels indiketes i la ciutat més gran conservada d'aquest període a Catalunya.

La particularitat d'aquest projecte recau en que no s'han usat les eines informàtiques habituals en el món de l'arquitectura o l'arqueologia, sinó la tecnologia Unreal Engine 4, un motor de creació de videojocs amb gran potencial en la creació d'entorns paisatgístics i qualitat gràfica fotorealista. Entre les diferents aplicacions que s'estan plantejant, destaca la creació d'un recorregut de visita per la ciutat reconstruïda amb ulleres de realitat virtual. El projecte de reconstrucció s'ha desenvolupat en el marc del programa Patrimoni en Acció, fruit de l'acord de col·laboració entre ambdues institucions per fer accessible el patrimoni cultural català a la ciutadania facilitant les millors eines per ajudar a la seva comprensió i gaudi.

La principal motivació per part dels arqueòlegs del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Ullastret a l'hora d'iniciar el projecte de reconstrucció virtual ha estat que aquests darrers anys la recerca arqueològica ha permès assolir un coneixement molt important sobre com devia ser la ciutat ibèrica d'Ullastret. Partint de la recerca arqueològica duta a terme els darrers 20 anys i de les darreres actuacions realitzades amb tecnologia (com les prospeccions geofísiques i geològiques de darrera generació i els estudis de paleobotànica) els arqueòlegs han pogut avançar decisivament en el coneixement de la forma de la ciutat, de les seves cases i carrers, i refer pràcticament tota la trama urbana de l'Illa d'en Reixac.

També altres intervencions arqueològiques, com la del sector de la muralla del Puig de Sant Andreu, han permès identificar la forma i dimensions del gran fossat que envoltava la ciutat, una defensa afegida a les seves potents muralles.

Per difondre aquesta nova imatge de la ciutat, i després d'analitzar les diferents possibilitats, els impulsors del projecte han apostat per construir virtualment una restitució en 3D de tot el conjunt. Per fer-ho, han usat la tecnologia Unreal Engine 4, un motor de creació de videojocs que permet elaborar entorns paisatgístics i dóna una qualitat gràfica fotorealista a les imatges.

Actualment, la reconstrucció es pot visualitzar a través d'un audiovisual amb els primers resultats i un vídeo on es repassa breument tot el procés de treball. Estan treballant, a més, en futures aplicacions d'aquest model 3D que permetin acostar al gran públic la realitat d'un assentament excepcional en el seu context cronocultural.

Entre les diferents opcions que s'estan plantejant, a curt i llarg termini, destaca la creació d'un recorregut per la ciutat reconstruïda mitjançant els darrers models d'ulleres de realitat virtual, així com l'habilitació d'una sala de projecció multipantalla al mateix museu monogràfic d'Ullastret, on es podrà gaudir d'una experiència audiovisual immersiva per a grups reduïts.

La reconstrucció 3D de la ciutat ibèrica

El projecte d'Ullastret 3D està marcat pel rigor científic en la part arqueològica i pel màxim realisme en la presentació visual. Per fer la reconstrucció virtual de la ciutat ibèrica es va triar una època concreta, c. 250 aC. És el moment del qual es tenen més dades i més coneixement a nivell arqueològic, permetent teoritzar i realitzar una reconstrucció més fidel.

L'equip del projecte, format per arqueòlegs del MACUllastret i especialistes en modelat 3D, va recollir tota la informació arqueològica disponible sobre els aspectes de la ciutat i les va interpretar per tal de dur a terme una reconstrucció volumètrica detallada. Carrer per carrer s'han aixecat les cases i s'han encaixat en el relleu. Totes les cases parteixen d'esquemes constructius similars, però cadascuna ha estat adaptada al seu lloc i a la informació de la qual es disposava.

El primer que van treballar va ser l'estructura geomorfològica dels assentaments i el paisatge que envoltava la ciutat ibèrica, començant pel perímetre del llac, seguint per la vegetació present en aquell moment, els camins de terra i els camps de conreu. Després van desenvolupar la trama urbana, incorporant els elements constructius, i finalitzant en la reconstrucció dels elements d'agençament intern d'alguns habitatges com els objectes ceràmics que es conserven al museu del jaciment.

Pel que fa a l'arquitectura i l'urbanisme van fer servir les plantes que s'havien pogut dibuixar a partir de les restes existents, però també de les obtingudes per les exploracions geofísiques. La informació arqueològica també ha permès fer hipòtesis sobre l'alçada de les cases, els seus sistemes constructius, les cobertes, els usos, els objectes que conservaven i tot el que fa referència a la seva utilització.

Tant els carrers com els interiors s'han enriquit amb objectes provinents del fons arqueològic exposat al museu monogràfic del jaciment, com ara àmfores, escuts o espases. D'altres objectes com els carros o les barques s'han modelat a partir dels exemples coneguts. S'han utilitzat fotografies de materials reals (terres, murs, pedres, muralles, etc.) i s'ha creat una il·luminació d'ambient a l'exterior molt acurada que ha permès recrear una textura totalment versemblant. La boira, les ombres o el núvols donen realisme a la imatge.

La demo de la reconstrucció virtual amb ulleres de realitat virtual es va presentar recentment en el Fòrum TurisTIC i en el Cultures2016, on va tenir una gran acollida per part del sector professional.