Les policies locals gironines defensen la utilitat de les pistoles elèctriques

Les policies locals gironines han defensat la utilitat de les pistoles elèctriques i critiquen que el debat polític al voltant del seu ús s'estigui convertint en "demagògia".

Els diferents cossos asseguren que sempre s'han fet servir aquestes armes de "manera proporcionada" i quan realment n'hi ha hagut "necessitat". "Estem parlant de situacions violentes i amb agressivitat; això no és Arkansas", ha subratllat el president de l'associació que agrupa les 25 policies locals gironines, l'intendent Josep Palouzié. "S'acaba argumentant que pot ser un element de tortura, com en d'altres èpoques també s'havia dit de les tovalloles i els directoris telefònics", ha insistit l'intendent.

A dia d'avui, quatre policies locals de la demarcació disposen de pistoles Taser (Blanes, Vidreres, Girona i Caldes) i dues més en tenen de gas pebre (Lloret de Mar i Olot). Arran del debat que s'ha obert al Parlament sobre el seu ús, però, d'altres que estaven interessades en adquirir-ne han posposat la decisió.

Ampliació:

Els caps de les policies locals gironines s'han alineat amb els sindicats en la defensa de l'ús de les pistoles elèctriques. Asseguren que, tenint clar que són armes, permeten que els diferents cossos disposin "d'una eina més" a l'hora de combatre la inseguretat. I no només això, sinó que l'ús que se'n fa és "racional" i "proporcional".

Dels 25 cossos de policia local que hi ha arreu del territori –tots ells, formen part de l'associació- n'hi ha quatre que disposen de Taser: Girona, Blanes, Vidreres i Caldes de Malavella. I dues policies més, Lloret de Mar i Olot, tenen pistoles de gas pebre. L'intendent Josep Palouzié assegura que totes aquestes armes "sempre" es troben a comissaria, tenen estipulat "un reglament d'ús" i que només s'utilitzen quan realment n'hi ha "necessitat".

"Això no és Arkansas; el policia no porta la pistola al damunt i, quan algú li discuteix una multa, li envia una descàrrega elèctrica", ha insistit el president de l'associació. Per exemplificar-ho, Palouzié s'ha remès a Girona, ciutat d'on és cap de la Policia Municipal.

A Girona, el cos fa uns vuit anys que disposa de Taser. En concret, en tenen quatre a comissaria. "I durant tot aquest temps, només s'han fet servir tres vegades, per reduir persones molt agressives i violentes", ha explicat Palouzié. I ha insistit: "Totes elles han estat ateses després a l'hospital, sense que se'n derivés cap problema".

"No són elements de tortura"

El president de l'associació també s'ha mostrat molt crític amb el fet que s'hagin arribat a assimilar les pistoles elèctriques amb tortures. "En altres èpoques, a les comissaries també es va dir el mateix dels directoris telefònics o les tovalloles; i cap d'ells és un element de tortura, sinó que en tot cas estaríem parlant de fer-ne un mal ús", ha criticat Palouzié.

"Per tant, a aquells policies qui en facin un mal ús, que se li demanin responsabilitats; però prohibir-les seria tan absurd com fer el mateix amb els cotxes perquè hi ha accidents mortals", ha dit el president. Per tot plegat, les policies locals gironines no s'oposen a què es faci un debat sobre les pistoles elèctriques. Asseguren, això sí, que aquest ha de ser tècnic i no "esbiaixar-se" cap a la política, perquè sinó s'entra en el terreny "de la demagògia" i si se'n prohibeix l'ús, això "només deixarà les policies amb menys capacitat d'actuació".

Més recursos econòmics

Els caps de les policies locals gironines també han aprofitat la presentació de la memòria del 2015 per reclamar més recursos econòmics. L'intendent Palouzié explica que, a diferència dels cossos estatals i dels Mossos d'Esquadra, les policies locals no reben "finançament directe", sinó que depenen dels "grans esforços" que han de fer els ajuntaments.
"A la demarcació, les 25 policies locals que hi ha sumem 1.050 efectius, i arribem a fer entre el 35 i el 40% del global de les actuacions que fan els diferents cossos al territori", ha dit Palouzié, per exemplificar el pes que tenen. "Per això, també volem aprofitar per reivindicar més recursos directes, relacionats amb els serveis que prestem", ha dit l'intendent.

En aquesta línia, Josep Palouzié també ha reclamat millorar la coordinació amb els Mossos d'Esquadra a través del 112. "Ens trobem amb un sistema molt poc eficient, on la informació no ens arriba amb agilitat", indica el president de l'Associació de Caps de les Policies Locals.

Els avisos que entren en aquest telèfon d'emergència sí que es deriven directament a altres cossos (Mossos d'Esquadra, Bombers, SEM, etc.) però això no passa en el cas de les policies locals. "Mentre tota la resta es fa via telemàtica, a nosaltres se'ns ha d'alertar mitjançant una trucada; i o bé hi ha cops que se n'obliden de fer-la, o bé ens acaba arribant tard", critica l'intendent.

Per això, el president de l'associació reclama que es resolgui aquesta distorsió i s'acabi "amb aquesta crisi d'informació". I més ara, sobretot tenint en compte l'alerta que han generat els atemptats jihadistes.

Un 45% més de mediacions

La memòria de l'Associació de Caps de Policies Locals de les comarques gironines posa xifres a la feina que han fet els cossos al llarg del 2015. De l'estadística, sobretot, en destaca que s'han incrementat un 45% les mediacions per resoldre conflictes, sobretot entre veïns. En concret, s'ha passat de les 5.263 del 2014 a les 7.668 del 2015.

"Estem parlant de casos que portaven temps enquistats, que sovint deriven de problemes de convivència que acaben als jutjats, i on hi pot haver denúncies creuades", ha concretat l'intendent. És a dir, problemes de sorolls o de brutícia a les comunitats de veïns o bé diferències entre pares i fills (que degeneren en baralles constants).

En total, l'any passat les 25 policies que formen part de l'associació van instruir 16.494 atestats i denúncies i van fer 1.280 detencions (és a dir, una mitjana de tres diàries). Entre aquestes, Palouzié n'ha destacat les que fan referència a robatoris, bé siguin amb força o amb violència i intimidació (393).