Palau-saverdera evita l'enderroc del Sun Village pagant una indemnització de 374.000 euros

Hi ha acord entre l'ajuntament i la veïna que va demandar el consistori per permetre que s'aixequés el Sun Village en uns terrenys que, en principi, havien de ser només per a usos hotelers. Aquest conflicte urbanístic que fa deu anys que dura podria arribar a bon port. Ambdues parts han arribat a un acord que preveu que el consistori pagui a la part demandant 374.231,04 euros en concepte d'indemnització i 30.000 euros de costes judicials. Com a contrapartida, les dues parts demanen al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que no executi la sentència de 2006, que obligava a enderrocar els edificis.

L'alcaldessa va explicar l'acord dijous al vespre als veïns. Segons remarca, l'entesa entre les dues parts està recollida en un conveni, que ja ha rebut el vistiplau del ple. En la sessió del passat 15 de gener, tots els regidors van votar-hi a favor. Ara bé, deixa clar que la darrera paraula la tindrà el tribunal. "Hem estat fent passos i hem portat la negociació amb prudència i discreció però volem ser prudents perquè la darrera paraula la té el jutge", ha reblat.

L'alcaldessa recorda que si l'ajuntament hagués hagut d'executar la sentència, és a dir, si hagués enderrocat els edificis s'enfrontava a pagar una indemnització de 12 MEUR als propietaris dels pisos, segons una estimació que es va fer el 2009. "Esperem que puguem tancar aquest tema que fa quasi una dècada que pesa com una espasa de Damocles sobre dels veïns de Palau-savardera", ha manifestat.

L'origen del conflicte

El conflicte es remunta a l'any 2001, quan l'Ajuntament va donar una llicència per fer dos blocs de pisos amb pàrquing soterrat en uns terrenys que, segons el planejament urbanístic, s'incloïa un equipament hoteler. Una veïna de la urbanització Mas Isaac va portar l'obra al contenciós, al·legant que a la parcel·la s'hi estaven aixecant habitatges i que aquests superaven un metre l'alçada permesa.

El cas va arribar fins al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que el 2006 va dictar una sentència que anul·lava la llicència d'obres i obligava el consistori a enderrocar el complex. La sentència es va recórrer argumentant-ne la impossibilitat d'execució i el 31 de maig del 2007 el Tribunal Superior de Justícia la desestimava. L'ajuntament ho va intentar de nou amb un recurs de súplica que també va ser desestimat i, a més, es va informar que ja no es podien presentar més recursos. Per la seva banda, els veïns afectats van reclamar a l'Ajuntament una indemnització de 12 milions d'euros (MEUR) en concepte de danys i perjudici, en cas que l'edifici acabés a terra.

El febrer del 2009, el ple municipal va iniciar el procés administratiu per tirar endavant l'enderroc, tot i que l'alcalde en aquell moment, Narcís Deusedas, no estava d'acord amb la mesura. El consistori, però, va enviar una carta als veïns dient-los que ells s'havien de fer càrrec de l'enderroc, i que tenien sis mesos per executar-lo. De les 42 famílies propietàries, sis hi viuen tot l'any i la resta són segons residències.

Els propietaris van presentar un recurs al contenciós sobre aquesta decisió, i al maig del mateix any, el TSJC va dictar un auto on obligava l'Ajuntament a executar l'enderroc abans del 5 de desembre, que no es va fer efectiu. Des de llavors, el conflicte continua obert.
Aquest acord entre el consistori i la part demandant –que ha de comptar amb el visti-i-plau del tribunal- podria posar punt i final a un conflicte municipal que fa més quasi deu anys que dura.