Les comarques gironines van fer 24 sol·licituds de patents el 2015

Catalunya lidera la sol·licitud de patents a l’Estat a molta distància de Madrid

Les sol·licituds de patents a Catalunya van créixer l’any passat el 5,7%, sobre les 487 registrades el 2014. Aquest creixement català multiplica per 19 la mitjana de la UE, de només el 0,3%. També en el conjunt de l’Estat, l’augment l’any passat va ser molt superior, del 3,8%. Catalunya lidera el rànquing espanyol, amb Madrid a 155 sol·licituds de diferència, i el País Basc ocupa la tercera posició, amb 199, el 13% del total. La resta de comunitats són a molta distància: al País Valencià se’n van registrar 97, a Andalusia 96, a Navarra 50, a Galícia 46, a l’Aragó 38 i a Castella i Lleó 29.

Les empreses i investigadors de les comarques gironines van fer 24 sol·licituds el 2015, superant Astúries (21), Castella la Manxa (16), Múrcia (15), Canàries (11), La Rioja i les Illes Balears (8), Cantàbria (5) i Extremadura (3). A les comarques de Lleida es van registrar 17 sol·licituds (un augment del 183,3% sobre el 2014) i a les de Tarragona 13. Després de Barcelona, Sant Cugat del Vallès i Castelldefels, les localitats catalanes amb més patents sol·licitades són Santa Perpètua de Mogoda (9) i Badalona i Rubí (8).

En la classificació d’empreses i investigadors catalans amb més sol·licituds també destaquen Galenicum Health (12), la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya (10 cadascuna), Laboratorios Lesvi (9), la Fundació Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge i Interquim (8), la Fundació Hospital Universitari Vall d’Hebron i la Fundació Institut de Ciències Fotòniques (7), Mespack (6) i Fico Triad, Grifols, Simon i la Universitat Pompeu Fabra (5).

El rànquing espanyol el lideren el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), Amadeus i Telefónica, amb 47, 34 i 31 sol·licituds el 2015, respectivament. Laboratoris del Doctor Esteve ocupa la quarta posició, la UAB la sisena i Almirall la setena. Les “metròpolis” de Madrid i Barcelona estan gairebé empatades, amb 351 i 350 sol·licituds.

L’Oficina Europea de Patents va rebre l’any passat un total de 160.000 sol·licituds. Els principals sol·licitants són els EUA, Alemanya, el Japó, França i els Països Baixos. Espanya ocupa la 17a posició, amb 1.527 sol·licituds. Catalunya se situaria en la 24a posició, per davant de Noruega (512), Turquia (447) o Luxemburg (404).

Espanya és “a la cua del grup principal”

El vicepresident de l’Oficina Europea de Patents, Alberto Casado, ha explicat a l’ACN que a Catalunya hi ha “un teixit innovador que possiblement encara no existeixi en altres regions espanyoles”. Casado ha destacat, en particular, el paper del sector farmacèutic, que està “bàsicament concentrat a Catalunya” i que és “el primer” en nombre de patents registrades des de l’Estat.

Casado ha indicat que la situació al conjunt de l’Estat espanyol ha millorat “molt” en els darrers anys “tant pel que fa a presència com pel número de sol·licituds de patents”. Amb tot, ha indicat que ara Espanya és “a la cua del grup principal” i que per tant, no està “ni molt menys” en el nivell “desitjable” per un estat amb el seu pes econòmic.

El vicepresident de l’Oficina Europea de Patents assegura que, amb l’excepció de Catalunya, Madrid i el País Basc, Espanya s’ha basat en una “tradició més comercial que innovadora”. “Tenim encara poca innovació”, ha lamentat Casado.

Conflicte lingüístic

Espanya rebutja, per ara, formar part de la patent única europea per un conflicte lingüístic: el castellà no està entre les llengües obligatòries, que són l’anglès, l’alemany i el francès. El president de l’Oficina Europea de Patents, Benoit Battistelli, ha advertit a les autoritats espanyoles que hauran de decidir si volen “formar part de la Champions League o de la segona divisió”.

Per Casado, la ratificació d’Espanya de la patent única europea “portarà cert temps” però és necessari que “les autoritats espanyoles i, sobretot, la indústria, facin una reflexió en veu alta i es plantegin quin és el seu interès”. “És estar amb la resta de països de la UE que han acceptat aquest nou sistema encara que no sigui perfecte, o prefereixen mantenir-se al marge del sistema?”, ha preguntat el vicepresident de l’Oficina Europea de Patents.

Segons ell, al final serà “una decisió no només política, sinó essencialment econòmica”. En aquest sentit, remarca que les empreses hauran de “reflexionar quin és el seu interès empresarial i industrial”. Si Espanya no accepta el model, a nivell pràctic les empreses catalanes o de la resta de l’Estat podran “fer ús del sistema” de la patent única europea, però les autoritats no tindran “cap capacitat d’influència” en els seus òrgans reguladors.