La pobresa entre els immigrants gironins s'ha cronificat el darrer any

El 70% d'atesos per la Creu Roja de Girona viu amb menys de 700 euros al mes o no té ingressos

La meitat de les famílies immigrants ateses per la Creu Roja a les comarques gironines viu amb menys de 700 euros al mes i un altre 20% no té cap mena d'ingrés.

Un estudi elaborat per l'entitat, el primer que se centra en el col·lectiu, posa dades a una realitat clarament palpable: que la crisi ha cronificat encara més la pobresa a què s'han vist abocats molts immigrants.

L'estudi de la Creu Roja, el novè que fa el seu observatori, posa el focus damunt la realitat que viuen els immigrants a qui l'entitat ha atès dins el programa de lluita contra la pobresa. A la demarcació, durant l'any passat en van ser 2.500.

El seu perfil tipus és el d'una família amb un fill, que ja fa anys que van arribar a les comarques gironines (la meitat en porten més de dotze vivint-hi). La majoria provenen del Marroc o de països de l'Amèrica del Sud i, un cop aquí, s'han vist atrapades per la crisi, que les ha abocades a una pobresa crònica.

De fet, l'estudi de la Creu Roja, elaborat a partir d'enquestes telefòniques, ja d'entrada recull una dada que evidencia aquesta realitat. A la demarcació, dues de cada deu famílies immigrants que atén l'entitat no tenen cap mena d'ingrés fixe. I més de la meitat (en concret, el 63,3%) es veuen obligades a passar el mes amb menys de 700 euros (és a dir, per sota del salari mínim).

Aquesta manca d'ingressos té altres conseqüències directes. "Ens trobem amb què molts d'ells han de destinar la pràctica totalitat dels seus ingressos a pagar despeses de la llar", concreta la responsable de l'Observatori de la Creu Roja, Pilar Millán. Més de la meitat dels immigrants enquestats té problemes per pagar el lloguer o els rebuts (de fet, arrosseguen alguna mensualitat) i un de cada deu es veu obligat a viure amb tota la seva família en tan sols una habitació.

Dificultats per dur el plat a taula

De retruc, això també es tradueix en problemes a l'hora de portar un plat a taula. A les comarques gironines, el 53,4% dels immigrants atesos per la Creu Roja depenen de donacions o ajudes per poder menjar.

En el cas de les famílies que tenen fills, un 28% admeten que els hi donen el dinar a casa perquè no es poden permetre pagar el menjador escolar. Una de cada quatre sí que deixa els nens a dinar a l'escola, sobretot perquè se'ls ha atorgat una beca menjador. Ara bé, en el cas d'aquestes famílies, el 67,4% admet que té problemes per garantir que els seus fills tinguin una bona alimentació quan arriben les vacances.

Més precarietat laboral

El novè observatori de la Creu Roja també analitza quina és la situació laboral dels immigrants atesos per l'entitat. I aquí és on també es fan evidents les conseqüències de la crisi. Més de la meitat dels enquestats (el 54,5%) no té feina i un 14% es veu forçat a treballar sense contracte. De tot Catalunya, la de Girona és la demarcació on aquest percentatge és el més elevat (a la resta de territoris, es mou entre el 5 i el 10%).

"Les comarques gironines són el territori de Catalunya on els immigrants pateixen més precarietat laboral; de fet, durant aquests anys de crisi, la majoria dels qui no han perdut la feina han vist com empitjoraven les seves condicions", concreta Millán. I això, en el cas dels que treballen. Pel què fa a la resta, la responsable de l'observatori de la Creu Roja concreta que les seves prioritats es concentren en dues demandes: feina i aliments.

"En contra del què pugui semblar, perquè aquest estudi també ens permet trencar tòpics, a la gent no li agrada viure d'ajudes; per això, ens continuen demanant feina d'allò que sigui, sense tenir en compte les condicions, perquè els calen ingressos estables al mes", subratlla Pilar Millán.

"Més sensibilització"

La responsable d'Immigració i Persones Refugiades de la Creu Roja a Girona, Anna Serra, reclama "més sensibilització" cap a aquest col·lectiu. Serra ho exemplifica dient que, mentre els gironins es mobilitzen pels refugiats, això no passa amb aquells immigrants que porten anys vivint a la demarcació.

"És important que hi hagi sensibilització envers aquest col·lectiu, perquè tendim a tractar-los com a estrangers quan, en realitat, fa molt temps que estan aquí", concreta Anna Serra. La responsable de la Creu Roja també lamenta, per altra banda, que cada cop es posin més traves administratives perquè els immigrants regularitzin la seva situació.

Per últim, les dades de la Creu Roja també recullen com l'any passat l'entitat va atendre 123 refugiats. La majoria, un 50%, fugien de la guerra civil a Ucraïna. El 23% són sirians i un altre 7% procedien de Mali. La responsable de la Creu Roja ha concretat que, encara que puguin semblar xifres modestes en comparació amb l'allau de refugiats que viu Europa, sí que evidencien com el número de persones que demanen asil a la demarcació s'ha incrementat, i molt. "Ara fa uns deu anys n'ateníem cinc o sis; el 2015 van ser-ne 123", ha conclòs.