El crim al qual fa referència el cas es remunta a la matinada del 17 d'octubre del 2011. Aquella nit, l'empresari francès va acorralar la seva dona al lavabo i la va matar d'una rajada de trets. Andrighetto, de fet, va buidar els carregadors de les dues armes que tenia (una pistola i un revòlver) contra la víctima. La dona va rebre l'impacte de deu bales i va morir poques hores després a l'hospital.
Quan es trobava davant del jurat popular, Andrighetto va explicar que el crim l'havia comès un tercer. Ho va fer allà per primera vegada, perquè durant tota la instrucció del cas no havia esmentat res d'aquesta pretesa versió exculpatòria.
Segons va sostenir, la seva dona tenia un amant i entre ells dos havien planificat matar-lo. La intenció era fer passar el crim per un suïcidi i així, poder cobrar l'herència. Andrighetto va explicar que s'havia trobat amb el sicari al lavabo, que els dos havien forcejat i que va ser aleshores quan les armes es van disparar.
El jurat, però, no es va creure res d'aquesta història. De fet, no era la primera vegada que l'empresari francès canviava la versió sobre com havien anat els fets. El tribunal popular el va declarar culpable i l'Audiència el va condemnar a 18 anys i 9 mesos de presó per assassinat i tinença il·lícita d'armes.
La defensa d'Andrighetto va presentar aleshores recurs davant del TSJC, que el va rebutjar i va confirmar íntegrament la pena imposada per l'Audiència. El cas es va elevar aleshores al Suprem i ara, l'alt tribunal ha tancat el cercle. La sentència del TS va en la mateixa línia que la del TSJC; és a dir, referma la condemna.
"Il·lògic i inversemblant"
L'escrit recull que el relat que va explicar Andrighetto és "il·lògic", "inversemblant" i que, a més, l'empresari francès el va farcir d'elements "irrellevants" i fins i tot "incomprensibles". El Suprem ja s'estranya d'entrada que l'empresari amagués l'existència del suposat amant fins al judici. A més, també conclou que no hi ha cap pista (com ara empremtes) que permeti concloure que la nit del crim hi havia algú més a l'interior del bany que no fossin l'acusat i la víctima.
"Des d'una perspectiva criminalista, aquesta tesi no concorda", recull la sentència. Per últim, la sala també rebutja aplicar a Andrighetto una atenuant de toxicomania. El Suprem diu que, tot i que Andrighetto consumia cocaïna, no hi ha res que permeti saber si en va prendre abans del crim, i si això estava sota els efectes de la droga en el moment de prémer el gallet.
Quan es trobava davant del jurat popular, Andrighetto va explicar que el crim l'havia comès un tercer. Ho va fer allà per primera vegada, perquè durant tota la instrucció del cas no havia esmentat res d'aquesta pretesa versió exculpatòria.
Segons va sostenir, la seva dona tenia un amant i entre ells dos havien planificat matar-lo. La intenció era fer passar el crim per un suïcidi i així, poder cobrar l'herència. Andrighetto va explicar que s'havia trobat amb el sicari al lavabo, que els dos havien forcejat i que va ser aleshores quan les armes es van disparar.
El jurat, però, no es va creure res d'aquesta història. De fet, no era la primera vegada que l'empresari francès canviava la versió sobre com havien anat els fets. El tribunal popular el va declarar culpable i l'Audiència el va condemnar a 18 anys i 9 mesos de presó per assassinat i tinença il·lícita d'armes.
La defensa d'Andrighetto va presentar aleshores recurs davant del TSJC, que el va rebutjar i va confirmar íntegrament la pena imposada per l'Audiència. El cas es va elevar aleshores al Suprem i ara, l'alt tribunal ha tancat el cercle. La sentència del TS va en la mateixa línia que la del TSJC; és a dir, referma la condemna.
"Il·lògic i inversemblant"
L'escrit recull que el relat que va explicar Andrighetto és "il·lògic", "inversemblant" i que, a més, l'empresari francès el va farcir d'elements "irrellevants" i fins i tot "incomprensibles". El Suprem ja s'estranya d'entrada que l'empresari amagués l'existència del suposat amant fins al judici. A més, també conclou que no hi ha cap pista (com ara empremtes) que permeti concloure que la nit del crim hi havia algú més a l'interior del bany que no fossin l'acusat i la víctima.
"Des d'una perspectiva criminalista, aquesta tesi no concorda", recull la sentència. Per últim, la sala també rebutja aplicar a Andrighetto una atenuant de toxicomania. El Suprem diu que, tot i que Andrighetto consumia cocaïna, no hi ha res que permeti saber si en va prendre abans del crim, i si això estava sota els efectes de la droga en el moment de prémer el gallet.
