La UdG reclama a la Generalitat que les universitats públiques siguin gratuïtes d'aquí deu anys

El rector rep l'aval del claustre per defensar un model que avanci cap a la convergència europea i el sistema '3+2'

El document que el rector ha portat a claustre, titulat 'Per un sistema universitari públic de qualitat', va més enllà d'un simple declaració d'intencions. De fet, com ha subratllat el mateix Bonet, "marca la voluntat clara d'avançar cap a un nou model d'universitat pública catalana".

S'estructura al voltant de cinc grans eixos, que es resumeixen en setze pàgines: governança, finançament, docència, recerca i personal. El document aposta clarament per defensar l'autonomia de la universitat i reclama avançar cap a un veritable sistema públic, emmirallant-se en els països europeus més avançats.

Amb la seva aprovació, la de Girona s'ha convertit en la primera universitat de l'Estat que tira endavant un full de ruta d'aquestes característiques. El claustre de la UdG, de fet, l'ha avalat de manera gairebé unànime (121 vots a favor, cap en contra i només cinc abstencions).

De les diferents propostes, en destaquen sobretot les que es fan en matèria de finançament. D'entrada, el document recorda que, al llarg d'aquests anys de crisi, les transferències públiques a les universitats s'han arribat a reduir fins a un 45%.

"Un descens que s'ha compensat apujant les matrícules i taxes que paguen els estudiants", recorda el rector de la UdG. Per això, el document insta la Generalitat a recuperar "aquesta pèrdua acumulada" en un termini de cinc anys (incrementant un 9% les transferències cada dotze mesos).

Gratuïtat dels estudis

La proposta més agosarada, però, arriba després. I és que, amb la voluntat de bastir una universitat catalana 100% pública, el claustre de la UdG reclama a la Generalitat que els estudis siguin gratuïts d'aquí a una dècada. Per arribar-hi, proposa reduir cada any un 10% dels preus que paguen els universitaris.

Bonet assegura que, tot i que això pugui semblar "una utopia", en realitat no ho és. De fet, precisa, els graus universitaris ja són gratuïts a fins a onze països europeus. Dins aquest grup s'hi troben, per exemple, Dinamarca, Alemanya, Grècia, Àustria, Finlàndia, Suècia o Noruega.

"Aquí, per contra, allò que paguen els estudiants suposa fins al 26% del finançament de les universitats", lamenta Bonet. I pel què fa a màsters, el document subratlla que en el total de l'OCDE hi ha fins a 22 països on els preus màxims que han de pagar els universitaris no superen els 1.300 euros; a Catalunya i a Espanya, aquest topall es troba en 4.000 euros.

"Ara, tirant endavant aquest document, marquem clarament uns objectius; i això és essencial per a fer política", indica el rector de la UdG. I hi afegeix: "Amb la davallada del finançament, la solució immediata ha estat apujar el cost de les matrícules; però probablement, si tinguéssim un model com el que defensem ara, no s'hauria arbitrat aquesta solució perquè aniria en contra del mateix model".

Convergència cap al '3+2'

Les propostes per avançar cap a un nou model d'universitats també demanen convergir cap a Europa pel què fa a l'estructura dels estudis. I aquí, el document segueix i es fa seves les directrius fixades pel Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) i l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP), de la qual precisament ara Bonet n'és el president.

L'escrit reclama acabar amb el '4+1' (quatre anys de grau i un de màster) i unificar el sistema universitari en el '3+2'. Ara bé, sense que això comporti "una disminució de la subvenció pública total" ni tampoc "un increment del cost de la matrícula per als estudiants".

Per acabar, el full de ruta que ha rebut l'aval del claustre de la UdG també defensa "assegurar i enfortir" el binomi docència-recerca i reclama a la Generalitat que no posi obstacles a les places laborals que convoquin les universitats. Això sí, tenint en compte "el marc de les restriccions pressupostàries que afectin les universitats públiques".

Sergi Bonet ha subratllat que el suport del claustre el reforça a l'hora de defensar totes les propostes que recull el document. No només davant del Govern i del Parlament, sinó també davant la resta d'universitats públiques catalanes. "Confio que la resta d'universitats s'hi adheriran", ha conclòs el rector de la UdG.