El somni d'en Pepe Soto de creuar l'Atlàntic amb el catamarà que s'està construint continua avançant. És un projecte que té en ment des de fa dècades tot i que la construcció real va començar l'any 2013, al pati de casa de Castellfollit de la Roca (Garrotxa) arran de la superació d'un càncer. Una recaiguda va deixar el seu projecte aparcat durant el següent any però després es va adonar que havia "perdut" dotze mesos que ja no recuperaria i que calia prémer l'accelerador.
Ha estat durant set mesos fent l'embarcació per peces i estirant tot el que ha pogut la seva pensió de 700 euros. Ara, però, havia arribat a un punt en què no podia avançar perquè no tenia més diners per comprar el material. "La meva desgràcia era veure que podia treballar però que no ho podia fer perquè no tenia el material; era un dia de temps que no podia recuperar" i això l'angoixava i molt, explica.
I això ha estat així fins al 20 de gener, el dia en què el programa 'El Foraster' de TV3 va donar a conèixer la seva història. Aquell dia es posava en marxa una campanya de micromecenatge a través de la plataforma Tot Suma perquè la gent que ho volgués fes les seves aportacions. La idea era començar per aconseguir 1.500 euros en els 44 dies de temps que fixa la campanya. Mai ningú s'hauria imaginat poder superar els 10.000 euros com ha passat amb l'ajuda de 682 padrins i el suport dels veïns i l'Ajuntament. Alguns fins i tot li han escrit missatges través del web on l'animen a perseguir aquest somni. Per Pepe, "ha sigut una sorpresa de tal magnitud que no m'ho hauria imaginat mai". I afegeix que no té paraules per poder expressar el seu agraïment.
Com que encara falten dies perquè finalitzi el termini del micromecenatge, la idea és poder destinar els diners que es recullin a partir d'ara per pagar el transport i la part de burocràcia i permisos.
Aquest estiu navegarà pel mediterrani
Amb els 10.000 euros aconseguits fins ara podrà acabar la construcció del catamarà de 9,6 metres d'eslora. La part més grossa ja està feta i ara li falta rematar la feina amb els acabats i el nou material que podrà comprar. En Pepe reconeix que aquesta "injecció" de diners és la "garantia" de que l'embarcació anirà a l'aigua i podrà navegar. Quan se li pregunta pel calendari, ho té tot estudiat i detallat al seu cap. La previsió és que d'aquí a dos mesos, el catamarà viatgi desmuntat fins a la costa gironina i que durant l'estiu ja pugui fer viatges de prova pel mediterrani. El setembre hauria de salpar en direcció a l'Estret de Gibraltar per després anar a les Canàries.
El seu somni és poder creuar l'Atlàntic tot sol fins a Martinica. Fa uns anys ho va intentar amb una embarcació més petita però es va quedar a unes 100 milles de Canàries. Al final ho va aconseguir amb l'ajuda d'uns italians que van accedir a portar-lo amb el seu vaixell fins al Carib. És per això que ara ho vol fer sol. Un cop a Martinica, la idea és resseguir les illes del Carib i viatjar fins a San Blas (Panamà). I un cop allà, s'haurà complet el "primer capítol, el d'anada" explica amb un somriure. I és que una altra cosa que ha tingut molt clara des del començament és que l'embarcació serà la seva casa però la posarà a disposició de Castellfollit de la Roca perquè els veïns que ho vulguin coneguin el món mariner i la navegació. Del que es tracta és d'acostar el mar fins a les terres interiors de la Garrotxa.
"Almenys ho hauré intentat"
La seva passió pel mar li ve de ben petit, tot i que ningú de la seva família hi ha hagut tradició marinera. Nascut a Santa Coloma de Gramenet, és cuiner de formació però va estar durant uns anys treballant amb empreses dedicades a la construcció de naus, que és d'on ha adquirit els coneixements tècnics. La seva gran dificultat ha estat fer de la seva casa una drassana i per això hi ha hagut de posar molta imaginació. "Jo pensava que si els egipcis havien pogut fer piràmides sense material com el d'avui jo també hauria de poder fer una embarcació", assenyala i recorda que molta gent li ha dit que la seva era una aventura impossible. A tots ells els responia: "Almenys ho hauré intentat".
Un amic que vivia a Castellfollit de la Roca va ser el motiu pel qual va venir a viure a aquest municipi de la Garrotxa els anys noranta. I segons admet en Pepe, des de llavors que ha sentit que era i serà el seu sempre el seu "refugi". I afegeix, "l'acollida que he rebut des del primer moment ha estat èpica i se m'ha quedat a dins". És per això que, estigui on estigui, sempre sentirà aquesta connexió amb Castellfollit de la Roca. I de fet la idea és que el catamarà dugui el nom d'aquest municipi.
'Arribar fins aquí és tenir la garantia que el catamarà anirà a l'aigua i podrà navegar'
Soto agraeix la generositat dels 682 padrins que han aportat els diners per fer el catamarà
