Aleshores, els mapes suplien els GPS actuals i la base de dades policial s'engegava pràcticament de zero. Delinqüents n'hi ha hagut sempre, però les característiques de cada ABP –des de costa fins a muntanya- obligaven els mossos a conèixer com hi actuaven. I al costat d'això, les especificitats de cada territori. Ho demostren casos com les baralles campals amb turistes a Lloret de Mar, l'accident d'un avió que es va estavellar quan aterrava a Vilobí d'Onyar o, més recentment, la detenció de dos etarres al Coll d'Ares.
Cases aïllades, bosc i infraestructures
Els Mossos d'Esquadra de la Selva interior donen cobertura a un total de 23 municipis que tenen la peculiaritat de comptar amb 40 urbanitzacions (entre elles Maçanet Residencial, la segona més gran d'Europa), 30 cases de turisme rural i fins a 3.050 masies. Això va fer que el desplegament comptés amb un primer entrebanc: la dificultat de conèixer el territori, sobretot per a molts agents que arribaven de fora de les comarques gironines.
"Sempre dúiem una maleta carregada de mapes i no n'hi havia prou, perquè la gent d'aquí sap on està can Pepito o can Joanet, però nosaltres no ho sabíem", explica el cap de l'Àrea Bàsica Policial (ABP) de la Selva interior, l'inspector Albert Muñoz. Fa 20 anys, recorda, van arribar a Santa Coloma de Farners 20 caporals recent sortits de l'escola de policies però cap era de la comarca. "Vam haver de començar coneixent el territori i estudiant quina era la millora cobertura que podíem fer", detalla. Actualment, i un cop completat el desplegament, el 99% dels 125 agents de l'ABP són originaris de la zona.
Una altra característica que marca aquesta ABP són les infraestructures. Hi ha quasi 30 quilòmetres d'autopista AP-7, 20,8 quilòmetres d'N-II, 52 quilòmetres d'eix transversal, un Centre Integral de Mercaderies (CIM) i, una de les instal·lacions més importants de tota la demarcació, l'aeroport de Girona. La prova de foc per als Mossos d'Esquadra que van arribar a la comarca fa 20 anys va ser, precisament, a l'aeroport.
Estavellat durant l'aterratge a l'aeroport
Poc després de l'inici del desplegament, el 14 de setembre de 1999 un vol procedent de Cardiff, Gal·les, es va estavellar durant l'aterratge a l'aeroport. A bord de l'aeronau hi viatjaven 236 passatgers i 9 tripulants. "Quan va aterrar, l'avió va sortir de la pista i es va partir en tres trossos", rememora Muñoz. Els Mossos d'Esquadra van treballar colze a colze amb Guàrdia Civil, policia espanyola i Bombers per "solucionar el caos que es va viure". "Va ser complicat perquè llavors els procediments de coordinació que tenim ara estaven a les beceroles i no existien", exposa l'inspector. La feina es va centrar, sobretot, en identificar tots els ocupants per poder donar informació fiable als familiars.
Dels viatgers del vol 226A de Britannia Airways, dos van resultar ferits greus i 41 van patir lesions menors. Un dels passatgers que aparentment només havia patit ferides lleus, va morir cinc dies després com a conseqüència de lesions internes que no s'havien detectat.
L'ABP de la Selva interior té una superfície de 891,61 quilòmetres quadrats, bona part dels quals són zona boscosa. Per això, una altra de les emergències importants a les que han hagut de fer front els Mossos d'Esquadra durant aquests 20 anys va ser l'incendi forestal de Maçanet de la Selva, que l'any 2003 va cremar 1.300 hectàrees i va estar a punt d'entrar al nucli urbà.
"Aquells tres o quatre dies van venir agents fora de servei, gent que va estar treballant 24 hores seguides, mossos que venien a ajudar un cop acabaven el seu torn, en total vam estar treballant al mateix temps fins a 180 mossos i vam aconseguir coordinar-nos amb força prestesa", exposa el cap de l'ABP. Muñoz recorda que van estar treballant amb els Bombers per impedir que les flames arribessin a una fàbrica de pintura que hi havia a l'entrada del polígon. "Els Bombers deien que impedir que el foc agafés l'empresa era evitar que entrés a Maçanet, i vam bolcar-hi tots els esforços", conclou.
Delinqüència estacional
1 de novembre del 1995. El desplegament dels Mossos d'Esquadra a la Selva Litoral ja és una realitat. Amb la comissaria de Blanes com a punt neuràlgic, uns 200 agents es despleguen entre aquest municipi, Lloret de Mar i Tossa. Trepitgen un territori que els ve de nou, esquitxat d'urbanitzacions, i s'han d'enfrontar a una delinqüència marcadament estacional que no coneixen. "Aquests, lligats a la inexperiència, van ser els nostres principals handicaps", recorda el sotscap de l'ABP, el sotsinspector Josep Marco.
Motxilles plenes de mapes i plànols sempre a mà, i sobretot les emissores policials, van ajudar els primers mossos a conèixer la Costa Brava Sud. "En aquella època pràcticament no hi havia mòbils, el correu electrònic era rudimentari i la gent es comunicava amb el telèfon fix; quan sorties amb el cotxe, hi ajudava molt poder contactar entre nosaltres", precisa el sotsinspector.
El sotscap de l'ABP reconeix, però, que a l'hora d'enfrontar-se amb la delinqüència, la rebuda que els van fer policia estatal i Guàrdia Civil va ser més aviat freda. "Crec que el relleu es va fer massa ràpid; va ser una mica 'tu arribes, doncs jo me'n vaig', i tot i que sí que compartien informació sobre antecedents i historial dels delinqüents, ens va faltar una mica de recolzament per saber pels llocs on es movien o les problemàtiques de cada zona", recorda Marco.
"Moltes coses les vam haver de fer des de zero; la nostra base de dades policial estava buida i l'anàvem omplint amb el dia a dia", explica el sotsinspector. L'experiència (i en aquest cas, les detencions) són un grau. "El temps ens va permetre anar coneixent quina mena de delinqüents es movien per la zona", indica Josep Marco.
A l'àrea que cobreix aquesta ABP, el delicte estrella és el furt. I la víctima, el turista. Per això, els mesos d'hivern no tenen res a veure amb els d'estiu. De fet, entre juny i setembre aquesta comissaria és una de les que periòdicament rep reforços. "Hi ha una bona part de delinqüència autòctona, que actua tot l'any i que es dedica sobretot a fer robatoris i furts; però també tenim un altre percentatge de lladres que vénen de fora, de llocs com els països de l'Est o França, i que aprofiten les arribades de turistes per fer el seu particular agost", explica el sotsinspector.
Turistes, alcohol i disbauxa
Girant la vista enrere, Josep Marco també recorda com, durant anys, les nits d'estiu a Lloret de Mar van ser especialment calentes. Turistes, alcohol i disbauxa formaven "un còctel molt perillós" -precisa el sotsinspector- i això es traduïa en baralles campals "pràcticament a diari". "Ens trobàvem amb operadors que venien paquets als joves estrangers on se'ls prometia sol, platja i festa, i se'ls deia explícitament que quan acabés la nit es podrien enfrontar amb la policia", diu el sotscap de l'ABP.
Això obligava que, matinada rere matinada, les furgones haguessin de fer acte de presència a la zona d'oci de Lloret de Mar. "Al principi de tot, érem els mateixos agents de seguretat ciutadana els qui havíem de posar-nos el casc i contenir les baralles; més endavant, ja van arribar els ARRO", recorda el sotsinspector.
Al llarg de tots aquests anys, el sotscap de l'ABP explica que ha viscut multitud de casos de tràfic de droga (amb comisos de fins a 200 quilos de haixix) i investigacions per robatoris (amb detencions de bandes organitzades). Però de tots els delictes, en recorda dos d'especialment violents, que van transcendir fins i tot fronteres enllà. El primer, l'assassinat de la turista italiana Federica Squarise el juliol del 2008. El segon, el de la mare britànica Lianne Smith, que va asfixiar els seus dos fills en un hotel de Lloret de Mar el maig del 2010.
L'estacionalitat que viu aquesta ABP també ha propiciat que la de la Selva Litoral hagi estat escola per a molts mossos. Bé sigui perquè hi van estar de pas abans d'incorporar-se a un nou destí, bé sigui perquè han format part d'algun reforç d'estiu. De fet, recorda Marco, l'actual comissari en cap del cos, Josep Lluís Trapero –aleshores, caporal- va ser un dels qui van estar a la comissaria de Blanes a l'inici del desplegament.
En plena muntanya
La comissaria del Ripollès també ha celebrat vint anys al 2015. Compta amb una plantilla d'entre 70 i 80 agents, una xifra molt similar a quan va obrir portes. La comarca es troba entre les cinc de Catalunya que tenen menys activitat delictiva, segons el sotsinspector cap de l'ABP del Ripollès, Joan Aloy, que porta catorze anys en aquesta comissaria. Aquí el delicte més comú és el furt –com ara el robatori de mòbils- i el delinqüent acostuma a venir de fora, sobretot de l'àrea metropolitana de Barcelona i, amb menys freqüència, també de l'Alt Empordà.
Aloy reconeix que el desdoblament de la C-17 ara fa quatre anys ha permès escurçar el temps de trajecte entre l'àrea metropolitana de Barcelona i el Ripollès, passant d'una hora i tres quarts a poc més d'una hora. Això va fer que es convertís en una "sortida ràpida" per als lladres que venien a delinquir a la comarca. L'avantatge, però, és que aquesta és la principal via d'entrada al Ripollès i això facilita la feina preventiva dels cossos policials que poden muntar controls a l'entrada. La resta d'entrades a la comarca són vies secundàries i amb molts de revolts, gens atractives per als delinqüents.
Els tipus de robatoris varien en el temps, com passa a molts altres llocs de Catalunya. Fa tres anys, els mossos de la comissaria de Ripoll van haver de vigilar els lladres de coure que s'enduien aquest material i alumini dels masos. I ara hi ha hagut algun cas puntual de butron, una tècnica que segons explica Aloy ja existia fa uns deu anys però que havia anat a la baixa. L'últim cas que hi ha hagut a la comarca va ser a la matinada del 7 de novembre al supermercat de Ripoll que hi ha a la carretera que va a Campdevànol. Era el segon cop que uns lladres intentaven endur-se els diners de la caixa forta fent un forat a la paret. En cap dels dos casos, però, van aconseguir el botí perquè no van poder obrir-la.
Dos etarres detinguts i una banda que robava a estancs
Quan se li pregunta a Aloy pels casos que més recorda d'aquest període, li'n vénen uns quants al cap de ben diferents, com ara la detenció de dos etarres que estaven en cerca i captura en un control de l'ARRO a coll d'Ares el febrer del 2010 o el comís de 1.700 quilos d'haixix a Sant Joan de les Abadesses al 2005, que un agent fora de servei va poder destapar en veure moviments sospitosos. Va ser el comís de droga més important a mans d'aquest cos a la comarca però va passar desapercebut perquè va coincidir amb la mort de Joan Pau II i la premsa es va centrar en aquest esdeveniment.
Un dels dispositius més laboriosos va ser fa tres anys quan es van aconseguir detenir quatre membres d'una banda de romanesos procedents de l'àmbit metropolità que havien comès vuit robatoris a estancs de la Vall de Campmajor. "Sabíem qui eren, perquè els havíem identificat en un control, però no teníem proves per poder-los agafar; treballaven encaputxats i amb guants", recorda el sotsinspector cap.
Un dia es va posar en marxa un dispositiu en el moment en què es va detectar que tornaven a ser a la comarca. En el moment de fer el relleu no se'ls havia pogut localitzar. Els agents no van deixar el seu lloc i al cap d'un quart d'hora van saber que baixaven després de robar en diversos restaurants de Setcases. Es van endur televisors, tabac, licors i una cafetera. Eren quarts de set del matí quan se'ls va interceptar en un control. Els lladres, en veure's descoberts, van deixar el cotxe al mig de la carretera i van fugir per la muntanya, a prop de la rotonda dels túnels de Capsacosta. Es va iniciar la seva recerca que va acabar a les deu de la nit amb tots quatre detinguts. El balanç de l'operació també va incloure la recuperació dels objectes robats i la imputació dels altres vuit robatoris a estancs. El jutge va ordenar el seu ingrés a presó.
El sotsinspector també destaca un dels moments més entranyables que ha viscut aquesta comissaria. Uns agents van poder socórrer un nadó de poques setmanes a Sant pau de Segúries que s'estava ofegant per una obstrucció a la gola. La mare va sortir al carrer per buscar ajuda i en aquell moment passava una patrulla del cos. Els agents li van fer una maniobra i la van poder reanimar, salvant-li la vida. Entre els moments més durs, però, també hi ha la mort d'un agent en pràctiques en un accident de trànsit un cop finalitzat el seu servei.
Al 2014, aquesta comissaria es va convertir en la primera a Catalunya que posava en marxa una caldera de biomassa per fer funcionar la calefacció i l'aigua calenta amb un estalvi energètic estimat d'uns 14.700 euros anuals.
Els Mossos d'Esquadra de la Selva interior donen cobertura a un total de 23 municipis que tenen la peculiaritat de comptar amb 40 urbanitzacions (entre elles Maçanet Residencial, la segona més gran d'Europa), 30 cases de turisme rural i fins a 3.050 masies. Això va fer que el desplegament comptés amb un primer entrebanc: la dificultat de conèixer el territori, sobretot per a molts agents que arribaven de fora de les comarques gironines.
"Sempre dúiem una maleta carregada de mapes i no n'hi havia prou, perquè la gent d'aquí sap on està can Pepito o can Joanet, però nosaltres no ho sabíem", explica el cap de l'Àrea Bàsica Policial (ABP) de la Selva interior, l'inspector Albert Muñoz. Fa 20 anys, recorda, van arribar a Santa Coloma de Farners 20 caporals recent sortits de l'escola de policies però cap era de la comarca. "Vam haver de començar coneixent el territori i estudiant quina era la millora cobertura que podíem fer", detalla. Actualment, i un cop completat el desplegament, el 99% dels 125 agents de l'ABP són originaris de la zona.
Una altra característica que marca aquesta ABP són les infraestructures. Hi ha quasi 30 quilòmetres d'autopista AP-7, 20,8 quilòmetres d'N-II, 52 quilòmetres d'eix transversal, un Centre Integral de Mercaderies (CIM) i, una de les instal·lacions més importants de tota la demarcació, l'aeroport de Girona. La prova de foc per als Mossos d'Esquadra que van arribar a la comarca fa 20 anys va ser, precisament, a l'aeroport.
Estavellat durant l'aterratge a l'aeroport
Poc després de l'inici del desplegament, el 14 de setembre de 1999 un vol procedent de Cardiff, Gal·les, es va estavellar durant l'aterratge a l'aeroport. A bord de l'aeronau hi viatjaven 236 passatgers i 9 tripulants. "Quan va aterrar, l'avió va sortir de la pista i es va partir en tres trossos", rememora Muñoz. Els Mossos d'Esquadra van treballar colze a colze amb Guàrdia Civil, policia espanyola i Bombers per "solucionar el caos que es va viure". "Va ser complicat perquè llavors els procediments de coordinació que tenim ara estaven a les beceroles i no existien", exposa l'inspector. La feina es va centrar, sobretot, en identificar tots els ocupants per poder donar informació fiable als familiars.
Dels viatgers del vol 226A de Britannia Airways, dos van resultar ferits greus i 41 van patir lesions menors. Un dels passatgers que aparentment només havia patit ferides lleus, va morir cinc dies després com a conseqüència de lesions internes que no s'havien detectat.
L'ABP de la Selva interior té una superfície de 891,61 quilòmetres quadrats, bona part dels quals són zona boscosa. Per això, una altra de les emergències importants a les que han hagut de fer front els Mossos d'Esquadra durant aquests 20 anys va ser l'incendi forestal de Maçanet de la Selva, que l'any 2003 va cremar 1.300 hectàrees i va estar a punt d'entrar al nucli urbà.
"Aquells tres o quatre dies van venir agents fora de servei, gent que va estar treballant 24 hores seguides, mossos que venien a ajudar un cop acabaven el seu torn, en total vam estar treballant al mateix temps fins a 180 mossos i vam aconseguir coordinar-nos amb força prestesa", exposa el cap de l'ABP. Muñoz recorda que van estar treballant amb els Bombers per impedir que les flames arribessin a una fàbrica de pintura que hi havia a l'entrada del polígon. "Els Bombers deien que impedir que el foc agafés l'empresa era evitar que entrés a Maçanet, i vam bolcar-hi tots els esforços", conclou.
Delinqüència estacional
1 de novembre del 1995. El desplegament dels Mossos d'Esquadra a la Selva Litoral ja és una realitat. Amb la comissaria de Blanes com a punt neuràlgic, uns 200 agents es despleguen entre aquest municipi, Lloret de Mar i Tossa. Trepitgen un territori que els ve de nou, esquitxat d'urbanitzacions, i s'han d'enfrontar a una delinqüència marcadament estacional que no coneixen. "Aquests, lligats a la inexperiència, van ser els nostres principals handicaps", recorda el sotscap de l'ABP, el sotsinspector Josep Marco.
Motxilles plenes de mapes i plànols sempre a mà, i sobretot les emissores policials, van ajudar els primers mossos a conèixer la Costa Brava Sud. "En aquella època pràcticament no hi havia mòbils, el correu electrònic era rudimentari i la gent es comunicava amb el telèfon fix; quan sorties amb el cotxe, hi ajudava molt poder contactar entre nosaltres", precisa el sotsinspector.
El sotscap de l'ABP reconeix, però, que a l'hora d'enfrontar-se amb la delinqüència, la rebuda que els van fer policia estatal i Guàrdia Civil va ser més aviat freda. "Crec que el relleu es va fer massa ràpid; va ser una mica 'tu arribes, doncs jo me'n vaig', i tot i que sí que compartien informació sobre antecedents i historial dels delinqüents, ens va faltar una mica de recolzament per saber pels llocs on es movien o les problemàtiques de cada zona", recorda Marco.
"Moltes coses les vam haver de fer des de zero; la nostra base de dades policial estava buida i l'anàvem omplint amb el dia a dia", explica el sotsinspector. L'experiència (i en aquest cas, les detencions) són un grau. "El temps ens va permetre anar coneixent quina mena de delinqüents es movien per la zona", indica Josep Marco.
A l'àrea que cobreix aquesta ABP, el delicte estrella és el furt. I la víctima, el turista. Per això, els mesos d'hivern no tenen res a veure amb els d'estiu. De fet, entre juny i setembre aquesta comissaria és una de les que periòdicament rep reforços. "Hi ha una bona part de delinqüència autòctona, que actua tot l'any i que es dedica sobretot a fer robatoris i furts; però també tenim un altre percentatge de lladres que vénen de fora, de llocs com els països de l'Est o França, i que aprofiten les arribades de turistes per fer el seu particular agost", explica el sotsinspector.
Turistes, alcohol i disbauxa
Girant la vista enrere, Josep Marco també recorda com, durant anys, les nits d'estiu a Lloret de Mar van ser especialment calentes. Turistes, alcohol i disbauxa formaven "un còctel molt perillós" -precisa el sotsinspector- i això es traduïa en baralles campals "pràcticament a diari". "Ens trobàvem amb operadors que venien paquets als joves estrangers on se'ls prometia sol, platja i festa, i se'ls deia explícitament que quan acabés la nit es podrien enfrontar amb la policia", diu el sotscap de l'ABP.
Això obligava que, matinada rere matinada, les furgones haguessin de fer acte de presència a la zona d'oci de Lloret de Mar. "Al principi de tot, érem els mateixos agents de seguretat ciutadana els qui havíem de posar-nos el casc i contenir les baralles; més endavant, ja van arribar els ARRO", recorda el sotsinspector.
Al llarg de tots aquests anys, el sotscap de l'ABP explica que ha viscut multitud de casos de tràfic de droga (amb comisos de fins a 200 quilos de haixix) i investigacions per robatoris (amb detencions de bandes organitzades). Però de tots els delictes, en recorda dos d'especialment violents, que van transcendir fins i tot fronteres enllà. El primer, l'assassinat de la turista italiana Federica Squarise el juliol del 2008. El segon, el de la mare britànica Lianne Smith, que va asfixiar els seus dos fills en un hotel de Lloret de Mar el maig del 2010.
L'estacionalitat que viu aquesta ABP també ha propiciat que la de la Selva Litoral hagi estat escola per a molts mossos. Bé sigui perquè hi van estar de pas abans d'incorporar-se a un nou destí, bé sigui perquè han format part d'algun reforç d'estiu. De fet, recorda Marco, l'actual comissari en cap del cos, Josep Lluís Trapero –aleshores, caporal- va ser un dels qui van estar a la comissaria de Blanes a l'inici del desplegament.
En plena muntanya
La comissaria del Ripollès també ha celebrat vint anys al 2015. Compta amb una plantilla d'entre 70 i 80 agents, una xifra molt similar a quan va obrir portes. La comarca es troba entre les cinc de Catalunya que tenen menys activitat delictiva, segons el sotsinspector cap de l'ABP del Ripollès, Joan Aloy, que porta catorze anys en aquesta comissaria. Aquí el delicte més comú és el furt –com ara el robatori de mòbils- i el delinqüent acostuma a venir de fora, sobretot de l'àrea metropolitana de Barcelona i, amb menys freqüència, també de l'Alt Empordà.
Aloy reconeix que el desdoblament de la C-17 ara fa quatre anys ha permès escurçar el temps de trajecte entre l'àrea metropolitana de Barcelona i el Ripollès, passant d'una hora i tres quarts a poc més d'una hora. Això va fer que es convertís en una "sortida ràpida" per als lladres que venien a delinquir a la comarca. L'avantatge, però, és que aquesta és la principal via d'entrada al Ripollès i això facilita la feina preventiva dels cossos policials que poden muntar controls a l'entrada. La resta d'entrades a la comarca són vies secundàries i amb molts de revolts, gens atractives per als delinqüents.
Els tipus de robatoris varien en el temps, com passa a molts altres llocs de Catalunya. Fa tres anys, els mossos de la comissaria de Ripoll van haver de vigilar els lladres de coure que s'enduien aquest material i alumini dels masos. I ara hi ha hagut algun cas puntual de butron, una tècnica que segons explica Aloy ja existia fa uns deu anys però que havia anat a la baixa. L'últim cas que hi ha hagut a la comarca va ser a la matinada del 7 de novembre al supermercat de Ripoll que hi ha a la carretera que va a Campdevànol. Era el segon cop que uns lladres intentaven endur-se els diners de la caixa forta fent un forat a la paret. En cap dels dos casos, però, van aconseguir el botí perquè no van poder obrir-la.
Dos etarres detinguts i una banda que robava a estancs
Quan se li pregunta a Aloy pels casos que més recorda d'aquest període, li'n vénen uns quants al cap de ben diferents, com ara la detenció de dos etarres que estaven en cerca i captura en un control de l'ARRO a coll d'Ares el febrer del 2010 o el comís de 1.700 quilos d'haixix a Sant Joan de les Abadesses al 2005, que un agent fora de servei va poder destapar en veure moviments sospitosos. Va ser el comís de droga més important a mans d'aquest cos a la comarca però va passar desapercebut perquè va coincidir amb la mort de Joan Pau II i la premsa es va centrar en aquest esdeveniment.
Un dels dispositius més laboriosos va ser fa tres anys quan es van aconseguir detenir quatre membres d'una banda de romanesos procedents de l'àmbit metropolità que havien comès vuit robatoris a estancs de la Vall de Campmajor. "Sabíem qui eren, perquè els havíem identificat en un control, però no teníem proves per poder-los agafar; treballaven encaputxats i amb guants", recorda el sotsinspector cap.
Un dia es va posar en marxa un dispositiu en el moment en què es va detectar que tornaven a ser a la comarca. En el moment de fer el relleu no se'ls havia pogut localitzar. Els agents no van deixar el seu lloc i al cap d'un quart d'hora van saber que baixaven després de robar en diversos restaurants de Setcases. Es van endur televisors, tabac, licors i una cafetera. Eren quarts de set del matí quan se'ls va interceptar en un control. Els lladres, en veure's descoberts, van deixar el cotxe al mig de la carretera i van fugir per la muntanya, a prop de la rotonda dels túnels de Capsacosta. Es va iniciar la seva recerca que va acabar a les deu de la nit amb tots quatre detinguts. El balanç de l'operació també va incloure la recuperació dels objectes robats i la imputació dels altres vuit robatoris a estancs. El jutge va ordenar el seu ingrés a presó.
El sotsinspector també destaca un dels moments més entranyables que ha viscut aquesta comissaria. Uns agents van poder socórrer un nadó de poques setmanes a Sant pau de Segúries que s'estava ofegant per una obstrucció a la gola. La mare va sortir al carrer per buscar ajuda i en aquell moment passava una patrulla del cos. Els agents li van fer una maniobra i la van poder reanimar, salvant-li la vida. Entre els moments més durs, però, també hi ha la mort d'un agent en pràctiques en un accident de trànsit un cop finalitzat el seu servei.
Al 2014, aquesta comissaria es va convertir en la primera a Catalunya que posava en marxa una caldera de biomassa per fer funcionar la calefacció i l'aigua calenta amb un estalvi energètic estimat d'uns 14.700 euros anuals.
