Troben unes restes a Girona que canvien la percepció de com era la ciutat romana

Unes obres de sanejament que s'estan fent a la pujada de Sant Feliu a Girona han deixat al descobert unes restes arqueològic valuoses per la informació que poden aportar. Segons les arqueòlogues que treballen en l'excavació, Maribel Fuertes i Dolors Codina, les restes es poden datar entre el 50 aC. i el 150 dC.

Per l'època, doncs, corresponen a l'etapa de formació de la ciutat com a entitat urbana. És en aquest període que Gerunda rep la consideració i la denominació de 'civitas', amb tot allò que aquest concepte comporta, tant pel que fa a l'estructura urbana, com, i sobre tot, pel que suposa en termes socials i polítics.

Repensar el perímetre de la ciutat romana

Segons les arqueòlogues, la troballa permet parlar d'una topografia desconeguda fins al moment. Amb la documentació que es tenia fins ara es creia que la ciutat s'acabava, des del punt de vista urbanístic, al nivell de la banda oest de l'actual pujada de Sant Feliu. Concretament, aquest límit coincideix just en l'indret en el qual hi hauria hagut el pendent rocós que marcava el terme de l'estructura urbana fundada pels romans al s. I aC.

Amb la descoberta d'aquestes restes fora muralla les arqueòlogues consideren que hi ha indicis clars de l'existència d'un nivell de circulació fins ara desconegut, que probablement arribava fins a la riba de l'Onyar. Aquesta troballa canvia, per tant, la percepció del perímetre i de la forma de la ciutat romana. Segons les expertes, s'obre una nova perspectiva en la interpretació de la realitat urbanística de la Girona d'època fundacional.

Localitzades vuit antigues sitges

A la zona també s'han localitzat antigues sitges de magatzematge de gra, que un cop perdut el seu ús inicial, es van convertir en abocadors. Fins al moment, se n'han localitzat vuit i hi ha moltes possibilitats de que n'apareguin encara un parell o tres mes. Les arqueòlogues consideren que es tractaria d'una espècie de "camp de sitges establert fora muralla, en un àmbit de pas o nivell de circulació.

Després d'aquesta troballa s'està ja fent una excavació en superfície que permetrà obtenir més dades i oferir una visió més àmplia de les estratigrafies i dels continguts de les sitges.

Pel que fa als materials que s'han localitzat a l'interior de les sitges, bàsicament són fragments de mides diverses de ceràmica sigil·lada, possiblement vaixella de taula.